La transsexualitat, un assumpte complex i delicat

Per exemple, el sociòleg i activista trans Miquel Missé contesta a ‘A la conquista del cuerpo equivocado’ (Egales) la idea fortament instal·lada que les persones trans estan «atrapades» en un cos erroni i que la solució és modificar-lo. ¿I si el cos estigués bé i el que hi ha és una enorme pressió social per adaptar-lo al gènere sentit per la persona?  El llibre també llança una alerta sobre l’ús dels tractaments en menors trans. 

Missé firma al costat de Pol Galofre ‘Políticas trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos’ (EDITORIAL?)  en el qual es recullen articles publicats durant els anys noranta als Estats Units i que han deixat empremta en l’activisme i la investigació. Els autors no estan d’acord amb tots, però la gràcia està en la varietat de punts de vista a l’incloure des d’un text de referència com ‘El imperio contraataca. Un manifiesto postransexual’ de Sandy Stone al polèmic ‘Hombría’ de Patrick Califia. Serveix tant per a una primera aproximació com per a lectors iniciats. 

Respondre preguntes bàsiques com ¿què és la transsexualitat? o prevenir la transfòbia, és l’objectiu del manual de Lucas R. Platero ‘Transexualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos’ (Bellaterra, 2014), que recorre a testimonis de persones trans de totes les edats i proposa activitats grupals i recursos (documentals, curts, pel·lícules, literatura infantil i juvenil, novel·la i assaig) per conèixer la realitat, aparcar falsedats i millorar la qualitat de vida de les persones trans. Una idea recorre el text: «No som tots iguals, però de vegades les nostres necessitats poden coincidir o podem ser aliats per aconseguir alguns objectius». Una reflexió teòrica i pràctica sobre el paper de l'escola la trobem a ‘Transexualidad, adolescencias y educación. Miradas multidisciplinares’ (Egales) on Octavio Moreno Cabrera i Luis Puche Cabezas recopilen textos que revelen els mecanismes que invisibilitzen la realitat de les persones trans i aposten per la inclusió de la diversitat afectivosexual i de gènere als centres educatius a partir d’enfocaments que van des de l’antropologia social, fins a la biomedicina, l’activisme LGBTQ, el treball social o les ciències de l’educació. 

La periodista i premi Pulitzer Amy Ellis Nutt narra al ‘best-seller’ ‘Soy Nicole’ (Next Door) la història real de la família Maines, les seves dificultats i els seus prejudicis inicials per acceptar que dels dos bessons que havien adoptat un d’ells insistia que era una nena. Obligats a revisar les seves idees sobre la identitat i el gènere, van ajudar Nicole en la seva transició. Nicole Maines és una coneguda activista i la primera heroïna transsexual a la sèrie ‘Supergirl’ de TheCW. 

Una visió des del feminisme

«El feminisme necessita el debat, l’intercanvi, la polèmica, però és inútil desgastar-se en gresques i insults o parlar per a qui no vol escoltar». És el que diu l’assagista i crítica de cine Pilar Aguilar Carrasco al segon volum de ‘Feminismo o barbarie’ (La Moderna Editorial) que inclou un apartat en el qual analitza la relació del feminisme amb les persones transsexuals i qüestiona la «febre transgenerista». 

Mentrestant, l’últim assaig de la filòsofa Rosa María Rodríguez Magda ‘La mujer molesta: feminismos, postgénero y transidentidad sexual’ (Ménades) adverteix del cavall de Troia dins del feminisme i de la «trampa» de la diversitat que pot acabar ocultant les dones. «No tenim cap altre objectiu que continuar sent molestes per a totes les estratègies d’esborrament, les que ens difuminen entre gèneres fluids i les que pretenen recloure’ns en una abnegada complementarietat», afirma. 

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Directora de gabinet del Ministeri d’Igualtat el 2008, Nuria Varela prossegueix a ‘Feminismo 4.0. La Cuarta Ola’ (Ediciones B) el seu manual ‘Feminismo para principiantes’ incloent les últimes teories i propostes del moviment. Desfilen pel llibre polítiques d’identitat i els conceptes de postfeminisme o transfeminisme o cíberfeminisme. 

Per a una immersió en el feminisme radical, la lectura de referència és ‘La creación del patriarcado’ (Katakrak) de Gerda Lerner, que ofereix les claus per entendre la imposició dels valors masculins a l’actual organització social, econòmica i política.