Els emprovadors del futur, en 3D i sense necessitat de despullar-se

Els avantatges d’aquesta nova manera de comprar són evidents, però també té alguns inconvenients. Un dels més importants és que la gent no es pot emprovar la roba abans de rebre-la a casa. Per això, i des de fa uns anys, es treballa amb intel·ligència artificial i ‘deep learning’ (aprenentatge profund) per solucionar aquest problema. Les dues eines permeten el modelatge i la generació de roba en 3D. Aquests models suposaran un gran avenç per millorar l’experiència dels emprovadors virtuals, facilitant la feina dels dissenyadors i animadors.

Precedents en 2D

En els últims anys s’han provat diversos models per simular peces sobre diferents formes del cos, però han sigut en 2D. Així, per exemple, Inditex, Google i Alibaba han experimentat amb sistemes per evitar al client la incomoditat de desvestir-se dins l’habitacle amb mirall i cortina. El grup d’Amancio Ortega va començar el 2015 a instal·lar emprovadors interactius en algunes de les seves botigues, com el Zara situat a Mercado de San Martín, a Sant Sebastià. La interacció consistia en pantalles tipus tauleta per comunicar-se amb el taulell d’accés i demanar una altra talla o color. El 2018, en algunes botigues Massimo Dutti –del mateix grup–, com la de passeig de Gràcia de Barcelona, van introduir com a novetat el pagament amb targeta des del mateix emprovador. Per la seva banda, Google va provar amb Tango, un projecte d’exploració 3D, per a la marca GAP, que permetia que els usuaris s’emprovessin la roba mitjançant un avatar. I el gegant de les compres asiàtic va instal·lar un mirall-emprovador virtual a la seva primera botiga física a Europa, al centre comercial Xanadú (Madrid).

El gran salt

Ara, un equip d’investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC) i de la Universitat de Barcelona (UB) han desenvolupat CLOTH3D, el primer conjunt de dades sintètics 3D a gran escala orientat al desenvolupament de l’aprenentatge profund per simular peces sobre diferents formes corporals. Aquest conjunt de dades és el primer pas per permetre un emprovador de roba virtual millorat. «Hem dissenyat i publicat el conjunt de dades més gran d’aquest tipus amb una gran varietat de vestuari i un ampli rang de moviments a la roba», explica Hugo Bertiche (UB-CVC). El programa conté una gran variabilitat en el tipus de peça, forma, mida, tibantor i teixit.

A més, la roba se simula sobre milers de postures i formes corporals diferents, cosa que genera una dinàmica de la roba molt realista. CLOTH3 suma de moment 2 milions de mostres. Segons Sergio Escalera, un altre dels investigadors del programa, «altres conjunts de dades contenen poques peces diferents, però el nostre en té milers, cosa que el converteix en el conjunt de dades més gran existent en l’actualitat en aquest camp».

És per això, que des del CVC confirmen que diverses empreses tèxtils ja s’han interessat en el programa, que les pot ajudar encara més a estendre’s a través de l’‘e-commerce’. Però, per ara «el dataset està en obert perquè tota mena de públic el pugui utilitzar per a finalitats científiques, no comercials», explica Escalera. Però tot arribarà.

A més, la indústria tèxtil no és l’única que es pot beneficiar d’aquest programa, «la indústria de l’entreteniment també ho podria fer, ja que les pel·lícules amb imatges generades per computador i els videojocs podrien ser encara més realistes», assenyala Bertiche.

Primeres etapes

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

«La comprensió de les peces 3D a través d’aprenentatge profund encara es troba a les primeres etapes. D’una banda, si bé el nostre conjunt de dades cobreix la major part de la variabilitat de la roba del dia a dia, els estils de vestir només estan limitats per la imaginació.

D’altra banda, les peces de roba reals són molt més complexes del que solen proporcionar els simuladors, l’aprenentatge profund encara ha de trobar la manera adequada de modelar detalls extremadament fins i caòtics com les arrugues, i també objectes de geometria arbitrària relacionats amb complements, com barrets, ulleres, guants, sabates o bijuteria», remata l’investigador.