10 cançons en francès del segle XXI

Una cançó que és un cicle infinit de promeses sobre un majestàtic bucle melòdic: «Anirem a fer un tomb en barca / Esmorzarem al parc / Ens besarem al coll». L’estrena de Biolay, punta de llança de l’àlbum ‘Rose Kennedy’ (dedicat a la mare de J. F. K.), el va col·locar a l’avantguarda de la neo-‘chanson’ més imperial, fonent-se amb el pop i insinuant reminiscències de Serge Gainsbourg.

Semblava el perfecte anti-‘hit’ (o anti-‘tube’), però aquest tema fet de capes vocals, sense gairebé instruments, que parla d’un dolor físic, en «l’aigua tèbia dels teus ronyons», va arrasar els premis i les llistes de vendes. Estrena valenta de la parisenca Camille Dalmais, convidant a ballar per exorcitzar la por de la malaltia, amb la seva veu i el seu cos transformats en instrument total, un ‘beatbox’ empàtic per «portar-me el teu dolor / suaument, sense fer soroll».

La llengua francesa no sol associar-se a l’aparatositat rockera, però aquesta banda de Valence trenca l’estigma amb la seva proposta de relleus surrealistes. Aquest és un dels seus clàssics, amb toc de banjo i èpica ‘in crescendo’, en què el cantant, Mathias Malzieu, acudeix a la neu per evocar la seva mare morta. Somiador videoclip amb picades d’ullet a Tim Burton i a ‘Ciutadà Kane’.

La llenguallarga Julie Budet, burlant-se dels mascles-alfa del rampant hip-hop francès a ritme d’electroclash, amb un simpàtic vídeo que parodia la gestualitat dels rapers. Un desafiament que no evita expressions gruixudes: «Vull veure’t / en una pel·lícula pornogràfica / en acció amb la teva polla / en forma de patata, o de patata fregida». Èxit transfronterer a cop de sarcasme feminista.

Missatges senzills que mouen muntanyes: a Isabelle Geffroy, Zaz, no la podràs conquistar a base de suites en el Ritz, joies de Chanel ni mansions a Neuchâtel, sinó oferint-li «amor, alegria i bon humor». Frugals fragàncies folk amb vibració de jazz ‘manouche’ en una cançó tan anticonsumista com defensora de la fidelitat als principis. Va impactar a gran part d’Europa.

El belga Paul Van Haver (Stromae: ‘mestre’ al revés,según l’argot ‘verlan’) va perdre el seu pare, rwandès, en el genocidi de 1994, tragèdia que projecta en aquesta cançó amb una tornada que gela la sang: «papa, ¿on ets?» (‘papaoutuai’ deriva de ‘papa où t’es?’), repeteix sobre un ritme electro-house en frec amb la rumba congolesa i sacsejat per gargots de sintetitzador. Pop ballable per conjurar el drama.

Després d’acudir, nit rere nit, a un espectacle de ‘drag queens’, Héloïse Letissierdes es va encallar en una crisi d’identitat i va crear el seu ‘alter ego’, Christine, que s’esplaia aquí sobre la recerca de l’equilibri interior. Apunta a la pansexualitat, orientació que deixa en un segon pla la condició genital. Cadència de pop electrònic sinuós, amb deix vocal a l’estil de Michael Jackson, confessa font d’inspiració. 

El hip-hop es va fer fort a la França dels 90 (IAM, Mc Solaar o NTM), i en la seva poderosa estela sorgeixen talents com Ken Samaras, fill de grec i escocesa, que va entrar en escena amb aquesta descripció d’una apatia generacional: «Els joves pensen més en estrelles estúpides que en Martin Luther King / No s’aixequen abans de migdia, excepte el matí d’un registre». Aïrades rimes socials amb una tornada de contorns pop.

No fa falta saber una paraula de francès per disfrutar de l’ocurrència d’aquest músic amb arrels a l’illa de la Martinica. A partir del cant d’unes nenes a l’hora de l’esbarjo, picant de mans en un bucle vivaç, construeix un cicle melòdic que se’t pot quedar clavat al cap durant tot el dia. El més prodigiós pot ser el més senzill, com en aquesta cançó que és alhora un joc, bandera de l’amistat i la innocència.

La Femme, grup originari de Biarritz, va entregar el setembre passat aquesta cançó trepidant i una mica sinistra de temps pandèmics, que entre les seves brillantors ‘kitsch’ i els seus aires de cabaret (mireu el clip) transmet versos de melancolia i solitud. Penúltima exhibició de vitalitat de la llengua per part del (segons ‘Les Inrockuptibles’) «millor grup pop francès de la seva generació».