Tres claus per triar correctament un sostenidor esportiu

Al córrer o practicar esports d’alt impacte, el pit pateix. Durant l’exercici, amb el pes de la mateixa mama i l’efecte de l’impacte es crea un desplaçament dels teixits causat per una fricció que provoca a llarg termini la caiguda del pit. Per evitar aquests indesitjables efectes negatius de l’esport sense perdre els beneficis que aporta, és recomanable utilitzar roba esportiva i sostenidors adequats. El top o sostenidor, per tant, ha d’oferir una subjecció més gran que el d’ús diari. No totes les dones són iguals, i tampoc haurien de ser-ho els sostenidors esportius. Com més talla es tingui, per exemple, més risc de caiguda hi ha, ja que si el pit és de més grandària, la inèrcia causada pel pes és també més gran i amb això és més propens a l’esquinç dels teixits.

Malgrat que aquest problema l’han patit les dones des que el món és món, no va ser fins a 1977 quan algú va decidir posar-hi remei. La seva creadora, Lisa Lindahl, no suportava haver de patir quan corria i va decidir posar fil a l’agulla per evitar que els seus pits s’interposessin entre ella i la seva afició. Lisa mai abans havia practicat esport perquè patia d’epilèpsia, però després de casar-se i veure com el seu marit disfrutava d’aquell esport, va decidir provar-ho. Es va adonar que l’exercici li suavitzava molt la seva condició i li aportava multitud de beneficis i, davant la frustració de no ser capaç de disfrutar-lo plenament, es va posar a buscar una solució. Van ser molts els intents fallits, però finalment va trobar l’arranjament perfecte. El seu marit, amb qui compartia carreres i quilòmetres, no tenia problemes amb la gravetat perquè llavors els homes disposaven d’una espècie de tangues masculins dissenyats per protegir els genitals durant l’activitat esportiva. Lisa llavors va pensar a unir dos d’aquests suspensoris i cosir-los. D’aquest primer model basat en dos tangues masculins fins als sostenidors d’avui dia hi ha moltes diferències, però la base i la intenció continuen intactes. Llavors només hi havia un model i ara en canvi és possible escollir entre una infinitat. ¿Què s’ha de tenir en compte a l’hora de triar?

Subjecció i tipus d’activitat

El factor principal que s’ha de tenir en compte a l’hora de triar un sostenidor esportiu adequat és el tipus d’activitat per al qual s’utilitzarà. No necessitarà el mateix top una persona que l’utilitzi per practicar ioga, que una ‘runner’ o una jugadora de pàdel. Tot dependrà de la quantitat d’impacte. Com és obvi, no s’experimenta el mateix nivell d’impacte durant una pràctica de ioga, que durant una marató, una sessió intensa d’spinning o qualsevol altra activitat en la qual hi hagi moviments bruscos. D’aquesta manera, els sostenidors per fer esport amb subjecció lleugera són els indicats per a activitats com el ciclisme suau o l’entrenament amb pes en gimnàs.

En el nivell intermedi, en canvi, trobem els models dissenyats amb tires més amples per proporcionar més estabilitat al pit, més indicats per a activitats com el tennis, rel ball o una classe d’spinning. Finalment, trobem els tops dissenyats per a activitats de màxim impacte com el futbol, bàsquet o ‘running’, en els quals es busca una compressió més gran i evitar al màxim l’impacte dels salts en aquesta zona del cos al portar-lo el més recollit possible dins de la comoditat.

Aquest tipus de sostenidors aconsegueixen que el pit se senti embolicat i subjecte i redueix al màxim la molèstia. Malgrat que el tipus d’esport practicat afecta molt el tipus de sostenidor recomanat, un altre aspecte important a tenir en compte és la talla, doncs aquelles esportistes amb una talla de pit més gran que realitzin activitats de baix impacte, és probable que també necessitin una subjecció més gran i el bàsic és que cada dona se senti còmoda amb el model escollit.

¿Sostenidor o top?

La diferència entre un sostenidor i un top depèn molt de cada fabricant, i en molts casos és tan mínima que resulta gairebé imperceptible o directament inexistent. De cara a elegir una bona peça, és important valorar-ne la comoditat. Si un sostenidor ajusta bé, però clava les tires, pot ser que hi hagi un altre model que proporcioni més comoditat al tenir l’esquena de nedadora. De cara a triar un model que ajusti bé i sigui còmode, sol ser millor optar per aquells que porten tires ajustables i que permeten la multiposició, és a dir, portar-les de forma regular i paral·lela o que, al contrari, puguin ajustar-se i creuar-se. Així es podrà adaptar a cada una de les activitats i exigències que es necessitin en cada moment. 

De la mateixa manera, l’elecció de copes semirígides o teixits més tous pot dependre tant del tipus d’esport, que en el cas de rugbi o boxa per exemple ens fan optar per una protecció més gran, o per la mateixa comoditat de l’esportista. 

Material

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

El top està constantment en contacte amb la pell i, per tant, el material és un factor important per evitar molèsties, rascades o picors a causa de la sudoració. És essencial que estigui fabricat amb materials transpirables. D’aquesta manera, portant la roba adequada, tècnica i transpirable es poden evitar acaloraments innecessaris i problemes més seriosos, ja que la sudoració podria irritar la pell i acabar generant rascades molt molestes.

Normalment, els fabricants solen optar per combinacions de materials com el niló, spandex, cotó, elastan o polièster. Tots ells són materials centrats en l’evacuació de la suor i la calor, que permeten una alta transpiració i ventilació del pit, alhora que subjecten i reforcen algunes zones. La duresa dels materials també determinarà en part la subjecció, per la qual cosa és essencial que una vegada hàgim triat el sostenidor, el provem fent uns salts o comprovant que es manté al seu lloc quan fem moviments bruscos.