Dermatitis en els gossos: tipus, símptomes i tractament

Es produeix quan l’animal entra en contacte amb al·lergògens –com la pols o el pol·len–, algun tipus d’aliment o la picada d’un insecte, com la leishmània o les puces. Totes les races de gossos són susceptibles de patir aquest tipus de dermatitis i es detecta perquè l’animal comença a rascar-se compulsivament, provocant-se irritacions, enrogiment i fins i tot petites ferides d’esgarrapada. Es manifesta com una inflamació o enrogiment de la pell, aparició de grans o pústules i sequedat o enfosquiment de la zona afectada. També causa ferides, que són més visibles a les zones de la cara, orelles, urpes i ventre. Per tractar les nostres mascotes, hem d’evitar el contacte amb l’al·lergogen (si es determina quin és el causant) i acudir al veterinari perquè li recepti un tractament a base de corticoides o antibiòtics.

Es produeix quan l’animal entra en contacte directe amb l’al·lergogen, que pot ser pintura, desinfectant fort, clor... i es dona en zones com l’abdomen, la part interna de les cuixes, axil·les o els costats de les orelles. És responsable de prop del 10% de les erupcions cutànies que pateixen els gossos i s’identifica fàcilment, perquè provoca ferides en zones proveïdes de cabell, on els animals no solen tenir dermatitis. Els símptomes van des d’una inflamació o enrogiment lleuger fins a una forta picor amb canvis en la pigmentació de la pell i, fins i tot, crostes. El tractament comença per evitar totalment el contacte de l’animal amb la substància que li provoca aquests símptomes i aplicar-li, si és procedent, una substància calmant a la zona afectada.

Algunes races de gossos, com el sharpei o el buldog, poden desenvolupar fongs als plecs de la pell per l’acumulació de greix. La humitat d’aquesta zona és l’entorn perfecte per a la reproducció d’aquests organismes. El fong comú és el ‘Microsporum canis’ i les causes per les quals pot aparèixer són baixada de defenses, falta de cures o higiene a les zones afectades. També pot ser per entrar en contacte amb un animal infectat. Aquest tipus de dermatitis pot aparèixer al costat de l’al·lèrgica, ja que els fongs aprofiten que el gos té les defenses baixes per reproduir-se. Els símptomes van des d’un canvi de color de la pell fins a faves o pelades al pèl, però també pot aparèixer sequedat o bonys que segreguen pus. El fong s’elimina amb cremes o olis específics per a això i és molt important seguir el tractament complet, perquè els fongs no es reprodueixin de nou més forts que abans.

Un excés de bany, que debilita la capa grassa de la pell, o una al·lèrgia a substàncies externes provoquen aquest tipus de dermatitis, que es manifesta quan la pell comença a produir més greix del necessari. Aquest excés provoca una intensa pudor, que serveix per identificar la malaltia. Per curar aquest tipus de dermatitis, cal banyar el gos amb productes especials que ajuden a tornar la pell al seu estat habitual. Durant aquest tipus de dermatitis, alguns amos alimenten les seves mascotes a base de verdures i cereals per assegurar-se que no agafen cap altra al·lèrgia alhora.

És una llavor molt útil per alleujar la picor i la irritació de la pell, tant en gossos com en humans. Es barregen dues tasses de civada amb una de bicarbonat de sodi i tres d’aigua, i s’aplica la pasta resultant sobre la zona afectada per alleujar la coïssor de l’animal. També es pot utilitzar xampú per a gossos que contingui civada i esbandir-lo amb aigua fresqueta per reduir la inflamació.

Per reparar la barrera cutània de la pell de l’animal, alleujar la picor i renovar la qualitat del pelatge del gos, res millor que l’àcid gras omega-3, present en aliments com el peix blau, entre d’altres. Un pinso que contingui aquest tipus de peix és ideal per aportar un extra d’omega-3, tot i que també hi ha suplements naturals que contenen aquest tipus de greix poliinsaturat.

La camamilla (o camamilla) és una herba que ajuda a curar i cicatritzar les ferides, èczemes i inflamacions diverses. La farigola, per la seva banda, té propietats antisèptiques i és fàcil fer una infusió amb unes branques d’aquesta planta i aplicar-la al gos quan sigui freda.