Lloret Trail: córrer en temps de la Covid

Des del mes de març passat, han tingut lloc poquíssimes carreres en l’àmbit amateur a Espanya que s’hagin desenvolupat en format presencial, i les que s’han pogut celebrar no han sigut, ni de bon tros, com eren abans. Mascaretes, temperatura, tandes... L’objectiu principal és evitar les aglomeracions, però, ¿com es pot compaginar la prevenció del coronavirus amb un esdeveniment multitudinari? La bona organització és la millor arma per aconseguir un esdeveniment esportiu massiu ‘Covid free’. 

La Lloret Trail, organitzada per La Sansi el cap de setmana passat a la localitat costanera de Girona, ha sigut una de les poques cites esportives que han tingut lloc en aquest 2021 i és tot un exemple de com participar en curses no cal que suposi un focus de contagis de Covid. Posem-nos en situació. En un esdeveniment esportiu en què poden arribar a reunir-se milers de persones, en aquest cas van ser més de 1.000 corredors, el més important és evitar que grups de persones que no formen part de les mateixes ‘bombolles de convivència’ coincideixin sense mascareta i probablement hiperventilant en espais reduïts. 

Higiene de mans i 37º

Perquè la cita es desenvolupi amb plena seguretat el primer punt que cal tenir en compte és evitar que entri el virus a l’esdeveniment i, per aconseguir-ho, els organitzadors van prendre la decisió de realitzar controls de temperatura a tots els corredors abans de fer-los l’entrega de dorsals.

Per als qui han corregut prèviament en alguna trobada, no és difícil recordar llargues cues desordenades d’atletes mirant d’aconseguir el número que els permetrà participar en la prova. En aquest cas, l’organització va aconseguir evitar cues repartint els corredors en diferents hores de sortida des de les 9 fins a les 12 h. D’aquesta manera, i permetent l’accés al recinte com a màxim 30 minuts abans de l’hora de sortida, es va reduir molt la presència de persones a les casetes de l’‘staff’ en què s’entregava el xip i el número de corredor. 

Així, si un corredor tenia la tanda assignada a les 11 del matí, podia arribar com a molt d’hora a les 10.30 h al recinte i llavors s’havia de sotmetre a la presa de temperatura i la higienització de mans. En aquell moment, i després de certificar que la temperatura corporal està per sota dels 37 graus, el corredor és apte per accedir al recinte. 

Tandes de sortida esglaonades

Una vegada el corredor rep l’aprovació de l’organització per participar en la carrera passa a la fase següent. A l’espai de la sortida de la prova es van habilitar dues zones d’escalfament àmplies, en què els atletes podien entrar en calor sense amuntegar-se ni agrupar-se en cap punt. 

Després d’això, uns 15 minuts abans de l’hora oficial de sortida de cada corredor, els atletes havien d’anar posicionant-se als calaixos de sortida. En aquesta ocasió, l’organització va planificar tandes de 100 corredors distribuïts en línies de quatre atletes, que disposaven d’un espai separat de la resta d’integrants del calaix i complien les distàncies de seguretat. Però, per si això no fos suficient i per garantir totes les mesures de seguretat, les tandes de 100 atletes es van repartir al seu torn en subgrups de quatre corredors, que anaven efectuant les sortides cada 10 segons. 

Aquest temps prudencial entre grups permet un cert espai entre corredors i atorga prou marge per evitar trams de concentració durant el recorregut de la carrera.

En un futur no gaire llunyà, la intenció és crear calaixos de sortida de vacunats, mitjançant el carnet acreditatiu ‘Vacunatleta’, que s’ha començat a repartir aquest mateix cap de setmana en la cursa de Lloret. Mitjançant aquest document, els corredors podran demostrar que han sigut vacunats i accedir així a tandes de persones en les seves mateixes condicions sanitàries per poder córrer encapsulats.

Segons el president de La Sansi, Jose Luis Blanco és necessari que els esdeveniments s’adaptin a «un futur no gaire llunyà, en què carnets d’aquest tipus seran obligatoris per participar en esdeveniments massius». «D’aquí a uns mesos les sortides de les carreres es diferenciaran entre vacunats i no vacunats, sense excloure ningú, però a part de ser encara més segures sanitàriament, serà una forma de rellançar esdeveniments, i no només esportius», assegura Blanco.

La cursa, sense mascareta

Una de les principals preocupacions dels corredors és si la mascareta és obligatòria durant la carrera. En la majoria de casos, no, ja que les proves esportives, al fer-se a l’aire lliure, fan que les probabilitats de contagi siguin mínimes. 

«Cada atleta ha passat una presa de temperatura i la distància amb la resta del grup és considerable. En el fons és més probable que es contagiï de Covid al postcursa que en el trajecte», explica Blanco. «Al final avançar un altre corredor són només uns segons i a l’aire lliure aquest risc és gairebé inexistent», afegeix.  

A l’acabar la carrera, dos membres de l’‘staff’ aplicaven gel a les mans dels corredors i els proporcionaven una mascareta neta, perquè tot just traspassar l’arc de meta cada persona tornés a portar una mascareta protectora. 

Actuació en cas de contagi

Notícies relacionades

¿És possible posar-se en forma a partir dels 50?

¿Com es pot evitar el mal d’esquena causat pel teletreball?

Malgrat que les mesures fan molt improbable el contagi, sempre hi ha la possibilitat d’agafar el virus. Per a aquests casos, l’organització compta amb un pla de contingència per poder avisar els corredors de la tanda i, sobretot, els altres tres corredors de la sèrie de sortida del positiu. «Totes les sortides queden gravades, per poder identificar amb qui has arribat i sortit i poder rastrejar millor en cas de positiu», explica Blanco.  

En anteriors curses desenvolupades per la mateixa organització en l’època post-Covid, com la de la Mercè, no hi va haver contagis entre els participants al cap dfe 15 dies de la trobada, una cosa que demostra que les mesures sanitàries aplicades són realment efectives.