Jedi i templers

Una de les coses interessants d’aquell món de ciència-ficció és la quantitat de referents històrics que amaga. Lucas ho ha admès moltes vegades i el 2012 va supervisar la publicació del llibre ‘Star Wars & History’, impulsat per les professores Janice Liedl i Nancy Reagin, on s’analitzen les fonts d’inspiració procedents d’èpoques pretèrites.

Ja que avui és del Dia de la Força, aturem-nos en els que la dominen: els jedis. Tal i com va reconèixer el seu creador, va inspirar-se en diferents col·lectius molt concrets per donar-los vida, com els samurais i els templers.

L’Orde del Temple es va fundar a principis del segle XII després de la victòria cristiana en la primera croada. El seu objectiu era protegir els fidels que peregrinessin a Terra Santa, després d’haver conquistat aquella zona als musulmans. Tot i que l’orde va arribar a ser molt poderosa com a institució, a nivell individual els monjos havien de fer vots de pobresa, castedat i obediència. A més, per identificar-se, vestien robes blanques com a senyal de puresa. Qui recordi els jedis de les pel·lícules s’adonarà que aquesta descripció encaixa força amb el que hem vist a la gran pantalla. També el fet d’estar comandats per un membre d’avançada edat caracteritzat per la seva saviesa i grans coneixements a qui s’anomenava «Gran mestre».

Els templers van anar guanyant prestigi i poder al llarg dels anys i això els va permetre expandir-se per tota l’Europa occidental, des d’Hongria fins a Portugal passant per la Corona d’Aragó. No només feien funcions bèl·liques sinó també econòmiques, i van desenvolupar algunes tècniques que més endavant serien aplicades pels bancs, com ara els dipòsits de diners i els préstecs. Precisament això va ser el que va acabar amb ells.

El fet de ser una orde hermètica i estricta va donar peu a tota mena de rumors sobre el comportament dels seus integrants. Això, sumat a algunes derrotes militars a Jerusalem el 1291, va desprestigiar-los. Aleshores, el rei de França, Felip IV, va aprofitar-ho per organitzar una conspiració contra seva i destruir-los. Va empresonar i torturar desenes de templers que van confessar tota mena d’heretgies. Molts van ser cremats a la foguera mentre el monarca s’erigia com a defensor de la fe. En realitat, el que volia era eliminar-los per desempallegar-se de l’enorme deute econòmic que tenia amb ells.

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

En part aquest final dels templers va servir d’inspiració a Lucas per a la trama de l’episodi 3, ‘La venjança dels sith’, on els jedis són perseguits i acusats de conspirar contra la República. Però una cosa és Hollywood i l’altra, la història real. El 1312 l’Orde del Temple va ser dissolt i les seves propietats, repartides entre altres ordes monàstiques.

Des d’aleshores l’esoterisme i la pseudohistòria han vampiritzat els fets. S’han construït relats fantasiosos per explicar coses com ara la suposada pervivència dels templers entre nosaltres formant societats secretes que han arribat als nostres dies. Però si els jedis tenen «la Força», els historiadors tenen els arxius i els documents. La resta són temptacions del costat fosc per allunyar-nos del veritable coneixement. Que la Història us acompanyi.