10 coses que ningú t’explica sobre els cosmètics

Malgrat ser un remei casolà molt popular «fins ara no hi ha evidència sòlida sobre la seva eficàcia en el creixement de pestanyes i té una baixa permeabilitat cutània. Com a efecte advers, a més, l’ús d’aquest tipus d’olis de manera reiterada pot provocar, sobretot en ulls sensibles, una infecció ocular com la blefaritis».

«Altres dels productes molt de moda són aquells amb anàlegs de les prostaglandines, que estan sent avaluades per la Unió Europea». I és que la prostaglandina era utilitzada com a medicament per disminuir la pressió intraocular en casos de glaucoma i es va detectar que, com a efecte col·lateral, augmentava el gruix i la longitud de les pestanyes. La indústria cosmètica hi va veure un filó i es van començar a vendre productes amb prostaglandina amb l’única finalitat d’allargar i engrossir les pestanyes. No obstant, en països com els EUA s’han prohibit els sèrums que porten aquesta substància, a causa que els seus efectes secundaris poden ser greus: augment de la pigmentació de l’iris, irritació ocular (coïssor, sensació de sorra, pruïja, dolor), a més de contraindicacions per a embarassades.

«Realment són ingredients que s’han utilitzat tota la vida, que en la literatura científica hi ha molta evidència en el camp de la dermatologia, de manera que amb aquest gir de 180 graus de la visió de la cosmètica, d’entendre com funciona, han sortit a la llum ingredients que estaven com camuflats i a què no donàvem gaire importància. Ara s’està educant el consumidor sobre aquests ingredients, i per això s’han posat tan de moda, i fins i tot moltes vegades s’utilitzen com a reclam del producte cosmètic».

L’última estrella del firmament de la cosmètica és la niacinamida (vitamina B3), un vell conegut que s’utilitza per despigmentar en la cosmètica coreana. Entre els seus múltiples beneficis, «també regula el seu, és antioxidant, millora la barrera cutània, es tolera millor que la vitamina C pura o els retinoides i disminueix les arrugues. El seu únic problema, l’efecte ‘flushing’ o enrogiment momentani de la pell. Però la química avisa: «Amb aquest ‘boom’ dels ingredients molta gent tendeix a utilitzar tot el que veu i això és gairebé pitjor. En cas de dubte, cal deixar-se aconsellar per un professional».

Els ingredients naturals com la centella asiàtica, el sèsam o el bambú, amb beneficis antioxidants i humectants, han donat molta fama a l’anomenat K-Beauty, o l’art de tenir una pell bonica. No obstant, Marcos en rebaixa la importància: «Crec que la seva fama va més amb el ritual de l’autocura, de passar una estona al bany aplicant-te no sé si són 10 o 12 productes diferents. Però, a la llarga, pensant en la pell, no és que aquest tipus de rutines tinguin més beneficis. L’únic que té és més autocuidat, que estàs més temps cuidant-te».

«El 2004 es va publicar un estudi sobre el càncer de mama que deia que els parabens actuaven com a possibles disruptors endocrins [capaços d’alterar l’equilibri hormonal]. En realitat era un estudi molt pobre a nivell científic, no hi havia grup control, i una mala lectura d’aquests va fer que es publiquessin diversos articles que deien que els parabens eren tòxics, que produïen càncer de mama. A causa d’aquelles acusacions, amb el temps s’han convertit en els ingredients cosmètics més estudiats avui. En realitat, són dels ingredients més segurs en la indústria cosmètica. De fet també s’utilitzen en la indústria farmacèutica. Tot i que són els conservants que menys al·lèrgies provoquen, la gent els continua tenint por perquè se’n continua difamant una mica», afirma l’autora.

Els parabens «són èsters de l’àcid para-hidroxibenzoic, i serveixen com a antimacrobians contra els bacteris gram-positius, fongs i llevats».

En vista del ‘boom’ de la cosmètica natural casolana, Marcos avisa: «Quan va més enllà de barrejar un parell d’olis vegetals crec que és una mica perillosa. És veritat que tenim molta informació, però molta gent desconeix les reaccions químiques. Sobretot quan fem el típic sabó en què s’utilitza sosa càustica, que és un abrasiu i pot generar bastants problemes a la pell i crear-te una cremada cutània». I continua: «Normalment, els afegeixen conservants a què ells anomenen ‘naturals’, però a l’addicionar-los no fan un assaig per veure si aquest producte està prou conservat. És tot estimatiu, de manera que pot ser que t’hagis passat de conservar-lo, que tampoc és bo, o que no hi arribis, i es faci malbé abans de temps».

«No, el que diferencia una crema de farmàcia és el consell que et donarà el professional que és darrere del taulell. Però a nivell de seguretat, de qualitat i d’eficàcia, és igual si és de súper o de farmàcia, totes segueixen la mateixa normativa. Cada canal té les seves diferències, per exemple, en farmàcia és el consell més individualitzat, i en gran consum, que es poden permetre uns preus més barats», afirma l’experta en màrqueting.

La química aprova l’anomenada nutricosmética, però no en tots els casos. «Allà depèn molt del que porti el suplement. Per exemple, existeixen els que suposen una millora a nivell de la radiació solar, que inclouen un extracte que es diu ‘polypodium leucotomos’, que sí que s’ha vist que redueix una possible cremada solar. En la resta, com per exemple, els que aporten antioxidants o col·làgens, res que no puguem fer a través d’una bona alimentació. En concret, el col·lagen es degrada a l’estómac i després el teu cos fa amb els aminoàcids el que creu convenient, pot sintetitzar més col·lagen a les cames o on ho necessiti. No va directe al derma».

«Fins fa uns anys només s’utilitzaven cremes hidratants, però realment el que fa que la pell tingui un envelliment més lent és un producte solar. Les taques i les arrugues normalment apareixen abans de temps a causa de l’exposició prolongada al sol i una mala protecció contra la radiació ultraviolada». Quant al seu ús, Marcos especifica que «podríem posar-nos només el protector solar. És suficient si la pell està confortable. Però si necessites una crema hidratant, primer la crema i l’últim de tot el protector solar».

«En teoria no, a la pràctica, dependrà de les necessitats de cada usuari», afirma la doctora. «Si tens una bossa o una pigmentació que vols eliminar llavors el tractament sí que podria ser diferent. Però quan a la zona de la ullera vols donar-li un tractament igual que a la resta de la pell, una crema hidratant, no té sentit comprar-te una crema hidratant específica per al contorn d’ulls si la que utilitzes a la resta del rostre funciona bé. En general, una crema hidratant lleugera serveix igual al rostre que al contorn de l’ull».

«El problema de la llum blava no és tant la que emeten les pantalles, sinó la que procedeix de la radiació solar. A les pantalles, la dosi i la freqüència no és tan elevada. No rebem tanta dosi com quan sortim al sol. Els estudis que hi ha fins ara diuen que la potència de les pantalles no són suficient per causar envelliment. Tret que tinguem un fototip elevat, una pell fosca, que en aquest cas sí que hi ha més estudis que recolzen que la llum blava de les pantalles podria ser un problema. Es dona més en pell fosca perquè tenen més tendència a la hiperpigmentació, i una hiperpigmentació que és molt difícil d’eliminar a posteriori. En aquestes pells és més problemàtic que en una pell de fototip 3, la més freqüent a Espanya».