Entendre-hi + amb la història
Les primeres dones astronautes
Wally Funk per fi podrà fer realitat una cosa que porta somiant des de fa 60 anys: viatjar a l’espai. El que li va impedir la NASA ara ho farà possible Jeff Bezos, que aquests dies és notícia perquè ha deixat la direcció d’Amazon
La primera astronauta xinesa, Liu Yang, saluda mentre surt de la nau espacial ’Shenzhou-9’, al tornar al seu país després d’una missió de 13 dies. /
Per celebrar el 27è aniversari de la creació d’Amazon, el seu fundador, Jeff Bezos, ha cedit la direcció del gegant d’internet al seu lloctinent, Andy Jassy. Però no se’n va a casa, sinó que es dedicarà a altres activitats com els viatges a l’espai amb el projecte Blue Origin. Fa pocs dies anunciava que la convidada d’honor del primer vol de la companyia, previst per al 20 de juliol, serà l’aviadora de 82 anys Wally Funk. Fa mig segle, aquesta pilot va ser descartada per formar part de les primeres tripulacions que la NASA va enviar a l’exterior. Malgrat haver superat les proves amb unes qualificacions molt superiors a les dels seus col·legues masculins, Funk va ser descartada pel simple fet de ser dona. L’agència nord-americana va perdre l’ocasió d’apuntar-se el mèrit de ser la primera a enviar una astronauta a l’espai, ja que la Unió Soviètica se li va avançar. El 16 de juny de 1963, la cosmonauta Valentina Tereixkova era l’única tripulant de la nau ‘Vostok 6’. El seu viatge va durar 71 hores durant les quals va orbitar 48 vegades al voltant de la Terra.
Les vides de Funk i Tereixkova van tenir un inici paral·lel perquè totes dues van iniciar la seva preparació el 1961. La diferència és que la russa sí que va ser elegida, tot i que «només» era paracaigudista i no una experimentada aviadora, com la nord-americana. La discriminació de Funk, i també d’altres dones poc després, va ser tan escandalosa que el cas va arribar al Congrés dels EUA i la NASA va ser amonestada.
Mentrestant a l’URSS, Tereixkova es convertia en una heroïna nacional, condecorada amb l’Orde de Lenin i membre del Soviet Suprem des de 1966 i fins l’enderrocament del règim comunista el 1991. El 2008 va tornar a l’arena política com a membre del partit Rússia Unida, que recolza Vladímir Putin.
Els Estats Units van intentar esmenar la situació el 1976, iniciant una campanya de captació d’astronautes entre les dones i les persones del que van anomenar «minories», és a dir, tot aquell que no fos un home blanc. Va ser així com, per fi, una ciutadana nord-americana va poder anar a l’espai. Era el 18 de juny de 1983 quan Sally Ride va fer el seu primer viatge. Però va ser la tercera dona a fer-ho, perquè l’URSS, el 1982, ja havia enviat la segona. Amb la Soiuz T-7 va viatjar Svetlana Savítskaia. Ella i Ride van repetir experiència el 1984 i haurien tornat a fer-ho el 1986 si no fos perquè diferents circumstàncies ho van impedir. La soviètica estava embarassada i no va poder fer el viatge, i l’americana havia de volar amb el transbordador Challenger, com ja ho havia fet en les ocasions anteriors, però la nau va esclatar el gener de 1986 només enlairar-se en una missió.
Cap de les dues va tornar mai més a la rampa de llançament. Savítskaia es va dedicar a la política i Sally Ride, a l’empresa privada. Quan va morir, víctima d’un càncer el 2012, es va fer públic que feia 27 anys que era parella de l’escriptora i científica Tam O’Shaughnessy. Per això és considerada la primera astronauta homosexual de la història. No és que l’orientació sexual tingui cap importància a l’hora d’anar a l’espai, però atesos els episodis d’homofòbia que estem vivint aquests dies qualsevol ocasió és bona per donar visibilitat a les persones com Sally Ride.
Precisament, l’any de la mort de Ride, Pequín va enviar, també al juny, Liu Yang a l’espai, convertint-se en la primera xinesa astronauta, i el 2013 va ser el torn de la segona, Wang Yaping. Anys enrere també havien volat la japonesa Chiaki Mukai, el 1985, i la britànica Helen Sherman el 1991. Desconeixem el sistema de selecció al Japó i l’Agència Especial Europea, però en el cas de les xineses es va indicar la preferència per elegir dones casades i amb fills. Segons els responsables del programa espacial, les mares tenien més maduresa i, a més, no havien de preocupar-se per si els seus òrgans reproductors es veien afectats amb els vols perquè ja havien tingut descendència. No recordo haver llegit enlloc que ningú es preocupés per l’escrot de Gagarin o d’Armstrong.
Mortes a l’espai
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.