El bucle infinit de l’aeroport de El Prat

Igual que passa ara, un dels problemes eren els accessos al camp d’aviació. Segons informava Ventalló, la carretera per arribar a El Prat es trobava “en un estat vergonyós”. I perquè? Doncs l’ajuntament deia que no tenia diners per arreglar-la, mentre que la Diputació deia que no s’hi ficava perquè les seves competències arribaven fins al Llobregat. A la qual cosa, el consistori del Prat responia que en realitat el govern provincial i Madrid (llavors Catalunya no tenia govern autònom) volien construir un nou aeroport a L’Hospitalet.

En aquells moments només hi havia l’aeròdrom de Canudas, base de l’Escola, i les instal·lacions de l’Aeronàutica Naval (a l’exèrcit espanyol aviació depenia de marina). Calia crear un nou aeroport més gran i el comitè tècnic que ho decidia estava format per tres homes: un militar, un naval i un civil. “El militar és un militar; el naval és un mariner i el civil és un militar. El civil que és militar no és ni pilot. Tant aquest com el militar viuen a Madrid”, explicava Canudas a 'Mirador' aquell 1929.

El que no debatien aleshores era quina funció havia de tenir l’aeroport perquè el veien com una eina pel turisme. De fet Canudas el 1921 ja havia iniciat un projecte d’aviació turística entre Barcelona i Mallorca; que va haver d’aturar al ser cridat a files per lluitar a la guerra del Marroc. Això va estroncar la seva intensa activitat de promoció de l’aeronàutica a Catalunya que havia iniciat el 1910. Només tenia 16 anys i va assistir al primer vol d’exhibició fet a terres catalanes pel pilot Julien Mamet. A partir d’aquell moment Canudas va començar a escriure articles sobre el tema. Després, el 1915, va fundar l’Aero Club de Catalunya i, dos anys més tard, va obtenir el títol de pilot. La seva passió el va portar a convertir-se en director de l’Escola Catalana d’Aviació.

Tot i que després de servir a l’exèrcit va reprendre aquestes activitats, va haver d’esperar que Catalunya tingués autonomia política durant la II República per poder desplegar el seu potencial. Fou nomenat director dels Serveis d’Aeronàutica de Catalunya, des d’on va impulsar la línia Barcelona-Seu d’Urgell, entre altres projectes.

Quan va esclatar la guerra va traslladar la seva oficina a l’aeròdrom de Barcelona, per coordinar-se amb el coronel Felipe Díaz Sandino, aviador de guerra i conseller de defensa de la Generalitat. Tots dos van organitzar un servei que connectés els fronts d’Aragó, Lleida i Osca amb la rereguarda. A més, el govern català el va nomenat tinent i director de l’escola d’aviació de pilots militars de Barcelona, que es va posar en marxa per lluitar contra els rebels feixistes que tenien el suport de les forces aèries de Hitler i Mussolini.

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

A l’acabar la guerra, Canudas es va exiliar i va viure molts anys als Estats Units, on va treballar a la secció d’aviació del Departament de Defensa. Va passar els últims moments de la seva vida a la localitat suïssa de Friburg, on va morir el juny de 1975, quan tenia vuitanta anys.

El fet d’haver estat lleial a la República va fer que durant el franquisme la seva figura fos arraconada de la memòria aèria del país. Actualment només dóna nom a una sala VIP de la T-2. Ara que diuen que hi volen tornar a fer obres estaria bé que un personatge de la seva transcendència tingués la visibilitat que es mereix per reconèixer el seu paper com a pioner de l’aviació.