Entendre-hi + amb la història Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una pionera entre dinosaures

De tant en tant els dinosaures treuen el cap per les pàgines d’actualitat, com aquests dies que es parla del tiranosaure. És una bona excusa per recordar la figura de la primera paleontòloga de la història, Mary Anning.

Pioneer fossil collector of Lyme Regis, Dorset. Oil painting by an unknown artist, before 1842. Golden Cap is visible in the background. Held at the Natural History Museum, London.

Mary Anning, pionera de la paleontologia (Museu d’Història Natural de Londres)

Pioneer fossil collector of Lyme Regis, Dorset. Oil painting by an unknown artist, before 1842. Golden Cap is visible in the background. Held at the Natural History Museum, London. Mary Anning, pionera de la paleontologia (Museu d’Història Natural de Londres) / Natural History Museum Picture L (The Natural History Museum / Tru)

3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Ser el rei de la festa fa que tothom et presti atenció. I, quan es tracta de dinosaures, si hi ha un exemplar que s’emporta la palma aquest és el tiranosaure. Ara és notícia perquè dos investigadors de la universitat japonesa de Fukui han publicat els resultats de la seva investigació. Després d’estudiar amb deteniment les restes fòssils d’un exemplar trobat a Montana (EUA) i aplicar sistemes tecnològics com la tomografia computarizada (coneguda popularment com a TAC), han descobert que la mandíbula d’aquells temibles animals era més complexa que la de la resta de les espècies amb què compartia la Terra durant el cretaci, o sigui fa uns 65 milions d’anys. Les proves han revelat un entramat de ramificacions nervioses i vasos sanguinis molt sofisticat i això ha permès als científics arribar a la conclusió que eren una espècie que sabia i podia escollir què menjar. Per això els titulars de la premsa a l’hora d’explicar la notícia de la troballa han dit que el ‘T. rex’ era un depredador «sensible».

No hi ha dubte que, actualment, la paleontologia està vivint una època daurada. Es fan descobriments constants, que són analitzats amb molta atenció i utilitzant les millors eines disponibles. Però no sempre ha sigut així i els pioners d’aquesta disciplina ho van tenir molt complicat perquè els prenguessin seriosament. Sobretot, si les troballes les feia una dona. Per això val la pena reivindicar la figura de Mary Anning, considerada una de les primeres que va fer investigació sobre dinosaures.

Va néixer el 21 de maig del 1799 en una localitat de la costa d’Anglaterra anomenada Lyme Regis, situada a uns 240 quilòmetres a l’oest de Londres. Els Anning eren una família pobra i el seu pare, que era ebenista, es treia un sobresou venent els fòssils que trobava als turistes, que visitaven la zona per disfrutar dels aires de mar. El solia acompanyar la seva filla i, quan aquesta va quedar òrfena als onze anys, va mantenir l’activitat per ajudar la precària economia familiar.

Poc temps després de la mort del seu pare, el seu germà va descobrir un crani d’un animal que fins aleshores no havia vist ningú, i que els científics acabarien batejant com a ictiosaure. Mary, amb tota la cura possible, va anar desenterrant la resta de l’esquelet. Eren més de cinc metres d’ossos que va acabar comprant el col·leccionista Thomas Birch. Això va permetre que la troballa fos coneguda per la comunitat científica i de seguida es va incloure en els textos acadèmics; però ningú va explicar qui ho havia descobert ni el zel que havia posat en la recuperació de les restes. Mary Anning ho tenia difícil per veure reconeguts els seus mèrits: no formava part de la selecta comunitat d’homes de ciència, tots ells de classe acomodada, sinó que era de classe humil i, a sobre, una dona. Cal tenir en compte que, fins al 1904, entitats com la Societat Britànica de Geologia no admetria membres del sexe femení.

De fet, moltes de les troballes que va fer fins i tot van ser posades en dubte, i només eren acceptats quan un autor masculí els donava validesa. És el que va passar el 1823, quan va descobrir un plesiosaure. El zoòleg francès George Cuvier no va incloure aquest exemplar als seus llibres fins que el geòleg William Daniel Conybeare el va difondre en un article.

Notícies relacionades

Cinc anys més tard, el 1828, quan va localitzar un pterosaure, que era una mena de dinosaure volador, fins i tot hi va haver qui en va posar en dubte l’autenticitat, però Anning es prenia molt seriosament la seva feina i, de manera autodidacta, es va anar formant en geologia i anatomia. No era una simple cercatresors que intentava guanyar diners amb els fòssils. De fet, va tenir problemes econòmics tota la vida i va haver de rebre ajuda d’alguns científics que sí que la van recolzar, com el geòleg William Buckland i el paleontòleg Richard Owen, creador del terme «dinosaure», que tan popular acabaria sent.

Mary Anning va morir el 1847 per culpa d’un càncer de mama. I tot i que no la van deixar ser membre de l’entitat, la Societat de Geologia va publicar el seu obituari al butlletí, una deferència que només tenia amb els socis.

Costa Juràssica