Una pionera entre dinosaures

No hi ha dubte que, actualment, la paleontologia està vivint una època daurada. Es fan descobriments constants, que són analitzats amb molta atenció i utilitzant les millors eines disponibles. Però no sempre ha sigut així i els pioners d’aquesta disciplina ho van tenir molt complicat perquè els prenguessin seriosament. Sobretot, si les troballes les feia una dona. Per això val la pena reivindicar la figura de Mary Anning, considerada una de les primeres que va fer investigació sobre dinosaures.

Va néixer el 21 de maig del 1799 en una localitat de la costa d’Anglaterra anomenada Lyme Regis, situada a uns 240 quilòmetres a l’oest de Londres. Els Anning eren una família pobra i el seu pare, que era ebenista, es treia un sobresou venent els fòssils que trobava als turistes, que visitaven la zona per disfrutar dels aires de mar. El solia acompanyar la seva filla i, quan aquesta va quedar òrfena als onze anys, va mantenir l’activitat per ajudar la precària economia familiar.

Poc temps després de la mort del seu pare, el seu germà va descobrir un crani d’un animal que fins aleshores no havia vist ningú, i que els científics acabarien batejant com a ictiosaure. Mary, amb tota la cura possible, va anar desenterrant la resta de l’esquelet. Eren més de cinc metres d’ossos que va acabar comprant el col·leccionista Thomas Birch. Això va permetre que la troballa fos coneguda per la comunitat científica i de seguida es va incloure en els textos acadèmics; però ningú va explicar qui ho havia descobert ni el zel que havia posat en la recuperació de les restes. Mary Anning ho tenia difícil per veure reconeguts els seus mèrits: no formava part de la selecta comunitat d’homes de ciència, tots ells de classe acomodada, sinó que era de classe humil i, a sobre, una dona. Cal tenir en compte que, fins al 1904, entitats com la Societat Britànica de Geologia no admetria membres del sexe femení.

De fet, moltes de les troballes que va fer fins i tot van ser posades en dubte, i només eren acceptats quan un autor masculí els donava validesa. És el que va passar el 1823, quan va descobrir un plesiosaure. El zoòleg francès George Cuvier no va incloure aquest exemplar als seus llibres fins que el geòleg William Daniel Conybeare el va difondre en un article.

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

Cinc anys més tard, el 1828, quan va localitzar un pterosaure, que era una mena de dinosaure volador, fins i tot hi va haver qui en va posar en dubte l’autenticitat, però Anning es prenia molt seriosament la seva feina i, de manera autodidacta, es va anar formant en geologia i anatomia. No era una simple cercatresors que intentava guanyar diners amb els fòssils. De fet, va tenir problemes econòmics tota la vida i va haver de rebre ajuda d’alguns científics que sí que la van recolzar, com el geòleg William Buckland i el paleontòleg Richard Owen, creador del terme «dinosaure», que tan popular acabaria sent.

Mary Anning va morir el 1847 per culpa d’un càncer de mama. I tot i que no la van deixar ser membre de l’entitat, la Societat de Geologia va publicar el seu obituari al butlletí, una deferència que només tenia amb els socis.