La gran falla

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

22 de setembre del 2021. Actualitzada 23 de setembre del 2021 a les 02:01

0 Comentaris

Manifestación contra la ampliación del aeropuerto de El Prat

Han tingut lloc terratrèmols polítics i socials suficients com per omplir dues vides en els quatre anys transcorreguts des de l’1-O, però pocs han provocat una ruptura de files més gran –o, com a mínim, tan visible– com l’ampliació de l’aeroport, dins fins i tot no ja dels governs sinó de les formacions polítiques. El mal costum de polaritzar qualsevol debat i de reduir-lo a postures maximalistes no hauria d’impedir adonar-se’n. Ja és hora –sempre ho ha sigut– d’explicar la vida amb altres coordenades més enllà d’on un se situï davant una eventual independència, perquè ni aquesta fractura s’ha tancat ignorant que hi ha altres temes, urgents i tangibles, ni aquests desapareixen per relegar-los a una posició accessòria. En la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport hi havia representants d’ERC, els comuns i la CUP; entre els partidaris del creixement de l’aeroport, amb més o menys matisos. Els dos primers formen part de governs que advocaven en principi per aquesta ampliació (i el tercer no sembla disposat a supeditar la qüestió identitària a cap altra), però sigui com sigui allà eren. I, a l’altre costat, ¿podria ser l’ecologisme la gran falla que trenqui les contradiccions internes, també, de governs «verds» però que advoquen per macroinfraestructures que no ho són? Contra el material, la política del relat es revela insuficient, perquè si matem el planeta tant serà on volin els avions. «Més carabassons i menys avions», deia un lema de la manifestació de diumenge. Alguns l’han ridiculitzat, malgrat que el flamant Pla de Govern de la Generalitat, presentat recentment, inclou un Pla Estratègic de l’Alimentació, en què es parla literalment de «la centralitat de l’alimentació com a pilar fonamental de la vida de les persones». La preocupació genuïna pel canvi climàtic, l’amor no impostat per la terra i la superació de la lògica nihilista d’un creixement desigual han sembrat una petita esquerda als blocs. Tant de bo, com cantava Leonard Cohen, per aquesta hi entri la llum.