El radar

Els lectors opinen: «Els ‘botellons’ han vingut per quedar-se»

La falta d’alternatives d’oci nocturn, l’excés de tolerància per les autoritats i un mal entès ‘carpe diem’ dels joves expliquen en part els ‘macrobotellons’, un fenomen que preocupa la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO, com demostren les cartes enviades a la secció Entre Tots.

Els lectors opinen: «Els ‘botellons’ han vingut per quedar-se»
5
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

En temps de prepandèmia ja existien els ‘botellons’, per a desgràcia de molts veïns, que veien alterat el seu descans i en patien el rastre incívic al matí, però les dimensions d’aquestes trobades socials al voltant de l’alcohol i altres drogues han augmentat amb el tancament de l’oci nocturn per contenir la Covid. L’últim i més comentat va tenir lloc al campus de la UAB a Bellaterra, amb uns 8.000 assistents congregats per Telegram i un balanç final deplorable: brutícia, robatoris, baralles i fins i tot una presumpta agressió sexual. Per a alguns lectors aquest fenomen respon a un «excés de tolerància». És la tesi de Manuel González, de Barcelona, que a la seva carta critica les autoritats per permetre que «vagin a més», i també carrega contra els més joves per irresponsables. «Si hem d’esperar que aquesta joventut ens tregui les castanyes del foc, estem llestos», assegura González, que aposta per «la duresa i la severitat».

La participació dels joves en ‘botellons’ «ja era habitual» a les portes de les discoteques ubicades en polígons, al costat dels cotxes, recorda en la seva missiva Jesús Salazar, de Barcelona, que també apunta un «excés de tolerància» com a principal culpable de la consolidació de macrobotellons com l’alternativa d’oci nocturna favorita entre els nois i noies. «El problema sempre és el mateix: es mira cap a una altra banda mentre l’incivisme és petit, i això provoca que creixi, i llavors tots ens posem les mans al cap».

El pessimisme és predominant a les cartes rebudes pels lectors, en la seva gran majoria adults, val a dir. «Els ‘botellons’ han vingut per quedar-se», assegura José Antonio Ruíz-Roso, veí de Santa Coloma de Gramenet, que troba a faltar «mesures contundents» de les autoritats.

Salut i ordre

Salut i ordre¿Problema de salut públic o d’ordre públic? Les dues coses. Suposa un problema de salut pública des del moment en què no es respecten les mesures anti-Covid més bàsiques: ús correcte de la mascareta, distància interpersonal i reduir el nombre de contactes. Però, ¿què es pot fer més enllà d’enviar-hi uns furgons de la policia? «Mesures imaginatives», escriu Salazar, sense concretar-ne cap.

La concentració de persones a altes hores, sovint amb equips de música per fer més festa, també pot (o sol) generar problemes de convivència i aldarulls; però alguns lectors, com Francisco Morillo-Velarde, del Vendrell, es preocupen més aviat pel futur dels joves que necessiten l’alcohol per socialitzar-se i per evadir-se. «Urgeix educar en un oci que no depengui de la necessitat de perdre el sentit de la consciència», escriu el lector, que augura uns pròxims mesos una mica més tranquils a causa de la climatologia, menys favorable per al consum a l’aire lliure. «Tenim uns mesos davant per educar i prendre les mesures necessàries perquè això no sigui un problema en el futur», afegeix.

A la carta de David Torras, de Sabadell, troba a faltar un pla. Preventiu, no reactiu. Organitzar un dispositiu de neteja especial i reposar el mobiliari urbà fet malbé després de la ingesta d’alguna substància o per la sensació d’impunitat que ofereix la massa no és abordar la problemàtica. «Ens hem convertit en una societat infantilitzada, de nens malcriats que es queixen si no els donem el que volen de forma immediata –escriu Torras–, i posar fre a aquest problema requereix molt més que lamentacions i apel·lacions al civisme».

Reobertura de l’oci nocturn

Alguns governs autonòmics, com el català, estan jugant la carta de l’oci regulat, controlat. En el cas de Catalunya, el Govern autoritza l’obertura de ‘pubs’ musicals i discoteques fins a les 03.00 h sempre que tinguin terrasses i espais exteriors. Aquesta obertura, que es justifica per una millora en els indicadors de la pandèmia, és del tot insuficient per als empresaris de la nit, que advoquen per un pla de tests d’antígens que permeti fer extensiva la reobertura a espais tancats. Sigui com sigui, posats a reunir-se i beure, millor al voltant d’una taula o en una pista de ball sense ball amb aforament limitat. Amb tot, diversos lectors consideren que no serà suficient. «Jo crec que [els ‘botellons’] es quedaran. Surt més barat fer ‘botellon’ que anar a un bar o a una discoteca», sentencia José Fernando Castellón, de Barcelona.

Notícies relacionades

Antonio Pujol, un altre veí de Barcelona, aprofundeix en aquest camí, el de la butxaca. I és que al final els ‘macrobotellons’ no són tant el problema com un símptoma, la manifestació que alguna cosa falla. «Si un és jove, jo ho recordo malgrat els meus 82, necessita tenir expectatives per escollir cap a on dirigir les seves energies», escriu Pujol, preocupat per l’alt percentatge d’atur juvenil (42%). Espanya s’ha convertit durant la pandèmia en el país amb la taxa d’atur juvenil més alta de tota l’OCDE. Així s’observa a l’últim informe sobre ocupació realitzada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). «Si les expectatives són escasses, pots decidir viure el moment –continua–, que l’àmbit lúdic predomini sobre una altra consideració. Si a més no tens gaires diners recorres al que és més barat, que són els ‘botellons’». El ‘carpe diem’ de tota la vida, però mal entès.


Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.