Respirar fons i altres consells per sobreviure al Whatsapp del col·le: claus per a mares i pares

¿Recordes les classes prepart i les seves respiracions? A l’hospital no et van valer per a res, segur. L’expulsiu és una cosa molt més orgànica que el que ens expliquen. Consuelo Ruiz Vélez-Frías, la matrona rebel que als anys 50 va publicar el llibre ‘Parto sin dolor’, va sentenciar que «parir és com cagar, un acte fisiològic». És a dir, no fa falta recordar la teoria de la respiració. En aquell moment pot ser que no et servís per a gaire, però la respiració és una arma poderosa amb què combatre situacions d’estrès. El clima del Whatsapp de pares i mares pot arribar a ser molt tens, així que abans d’escriure res agafa aire i expulsa’l amb calma diverses vegades. Les que facin falta.

Quan entres al món col·le, et sembla que tots els pares i les mares són insofribles. Estàs convençuda que són éssers odiosos que no tenen res a veure amb tu. T’equivoques. El xat és com una comunitat de veïns, una eterna font de conflictes. No tots seran els teus amics, però sempre trobaràs gent afí a tu. Pares i mares fets de la mateixa pasta que tu i que es convertiran en els teus amics de per vida. Ells i elles són la teva salvació. Tenen els teus mateixos interessos i la teva mateixa concepció de la criança, l’educació i la vida. Pot ser que tinguin fins i tot les mateixes idees polítiques que tu. O no, però es pot parlar amb ells. Agafa’t a aquesta gent. Són or pur. 

Ni de política, ni de vacunes, ni de religió, ni d’aliments saludables. Mai emprenguis una discussió en el xat del col·le. És una absoluta pèrdua de temps mirar de dialogar amb 30 persones que amb prou feines coneixes per més que el teu fill i els seus comparteixin pupitre. Si tu tens les idees clares, aplica-les en el teu dia a dia. Però mai miris de convèncer la resta que el teu mètode de criança –des de què el poses en el dinar del matí fins a la gestió del temps lliure– és la millor. 

És lleig i poc professional. Si tens un problema amb algun docent en concret, dirigeix-te a ell o ella i mira de solucionar-ho en privat. Ridiculitzar o criticar una mestra davant de 30 pares és miserable. 

Quan parlen dels seus fills i filles, les mares solen inundar els seus missatges amb emoticones de cors. Ja n’hi ha prou. Tingues en compte que no tots els pares estan ultraenamorats de les seves criatures, així que és millor ser prudents i parlar amb normalitat, fugint de les esgotadores tones de sucre que impliquen els cors.

No hi ha res més mesquí que veure polls al cap del teu fill i ocultar-ho. Són més contagiosos que la variant delta del coronavirus. Només s’ha de recordar que un poll femella pot posar de mitjana uns 10 ous al dia. Hi ha un mètode eficaç al 100% perquè la pediculosi deixi de ser el malson de mares i pares (sobretot, mares) i es resumeix en una frase: caça i captura constant. És a dir: repassar el cap dels nens i els adolescents una vegada per setmana amb una llemenera professional, no amb aquests artefactes metàl·lics inclosos als kits de farmàcia i que, normalment, no serveixen per res. Si hi veus bestioletes, confessa-ho en el xat i així faràs que la resta de mares revisin els caps dels seus pollets.

Un altre clàssic del Whatsapp. La mare més implicada sol fer la proposta a principis de juny. Hi ha veus que s’hi sumen amb entusiasme (i emoticones de cors). Altres no diuen res, no hi estan d’acord però prefereixen ser discrets i no discutir. Aquest tema és font enorme de conflictes, així que pensa molt bé la teva postura. En realitat, allò dels regalets a les profes és un tema superat. No s’han de fer aquest tipus d’obsequis comunitaris. El que sí que s’ha de fer, a títol personal, és agrair la bona tasca que els docents fan amb els nostres fills i filles. Si estàs contenta amb l’educació al col·le, envia un missatge privat d’agraïment. A tothom li agrada que ens donin les gràcies per una feina ben feta.