Què és la ‘silver economy’: l’economia del futur pentina cabells blancs

La ‘silver economy’ ha arribat per millorar la vida de les persones grans i obrir una infinitat d’oportunitats de negoci i emprenedoria, especialment a la pime.  

Conseqüència d’un envelliment poblacional mundial cada vegada més elevat (l’ONU estima que, el 2050, hi haurà 2.000 milions de persones grans, cosa que suposa que el 22% dels habitants del planeta tindran més de 70 anys aleshores), la ‘silver economy’ és l’activitat econòmica específica orientada a atendre les necessitats i motivacions de les persones grans i les necessitats de les seves famílies, així com l’activitat que s’ocupa de la transformació de l’oferta de les empreses per, amb una oferta segmentada i concreta, adaptar-se al canvi demogràfic.

La Unió Europea assegura en un informe que la ‘silver economy’ contribuirà amb més de 5,7 bilions d’euros a l’economia d’Europa el 2025, que la seva contribució al PIB de la UE serà llavors del 32% i que generarà 88 milions de llocs de treball (un 38% de l’ocupació). 

Atenent les dades, ha arribat el moment de veure aquesta realitat com a una oportunitat i no com a un problema. El repte és gran: ‘silverització’ és la paraula que millor ho defineix, amb referència al procés d’adaptació de tots els sectors de l’economia al nou panorama demogràfic. 

I és que tots els àmbits de l’economia han de contemplar aquest repte: 

1. Turisme, oci i cultura. El concepte clau és l’envelliment actiu. Tots els paquets de productes i serveis que estiguin dirigits a omplir de vida els anys tindran moltes probabilitats d’èxit. Però també es parlarà del mateix concepte per referir-se a un retir més tardà (el sistema de pensions ho necessita), lluitant contra l’edatisme en el mercat de treball.

2. Moda i bellesa. Veurem, sens dubte, com hi ha una evolució de la moda i la cosmètica per fer picades d’ullet creixents al públic més gran, que en realitat gasta molts més diners que els mil·lennistes i altres col·lectius als quals, per un edatisme absurd, se centrava la publicitat de moda i bellesa: com si no hi hagués estètica en la maduresa. Predominaran els productes ‘antiaging’ i l’anomenada ‘juvenescence’, amb tecnologia i teràpies per fer més lent l’envelliment del cos.

3. Distribució i ‘e-commerce’. Amb el feliç canvi social que suposa la caiguda de la bretxa tecnològica a Espanya, les persones grans accedeixen més a internet i al comerç electrònic: la botiga del futur és més ‘phygitall’ i permetrà fer compres a les persones grans combinant canals.

4. Manufactures. S’ha de reinventar. La necessitat d’envasos «usables» o tecnologies «amigables» (no només el ‘soft’, també el ‘hard’) obligaran els fabricants de tot el món a un enfocament centrat en el món sènior. Més d’un 50% dels consumidors amb edats compreses entre els 60 i els 70 anys troben dificultats a l’hora de manipular els envasos alimentaris, per exemple. 

5. Sector financer. La vida de cent anys requereix reenfocament de la gestió patrimonial, per això tota mena de productes i serveis financers sorgiran i es consolidaran. Enfocaments hipotecaris, d’assegurances, de gestió patrimonial i, molt especialment, de vinculació de productes immobiliaris, hipotecaris, d’assegurances i de liquació patrimonial, per poder fer front a una jubilació o una vida laboralment no activa de gairebé 30 anys, o més.

6. Les ciutats seran ‘ageing friendly’, usables i còmodes per a les persones grans i, sovint, dependents.

7. Mobilitat. La mobilitat també es prepara per a un públic que veu allargades les seves capacitats però que, alhora, necessita comoditats específiques, i no només ambulàncies i cotxes autònoms.

8. Sector sanitari. Els avenços en teleassistència i telemedicina són de summa importància per gestionar la cronicitat ‘in crescendo’ i millorar l’efectivitat d’un sistema de salut interconnectat i de cures. 

9. Sector tecnològic. Les anomenades ‘age techs’ faran de l’envelliment una etapa més feliç i amb més comoditats; conviuran amb les persones grans i els facilitaran el dia a dia. Es tracta de tecnologia basada en ‘big data’, que farà ús de la internet de les coses i que estarà present a les seves (nostres) llars, residències, etc., amb el denominador comú d’una intel·ligència artificial present en tot. La domòtica triomfarà. 

10. Sector de cures gerontològiques. Viurà una revolució. Les residències geriàtriques, les cures domiciliàries i l’aparició de nous enfocaments residencials, com el sènior ‘cohousing’, auguren una gran transformació del sector

Els principals eixos en què urgeix treballar per a la millora de la vida ‘silver’ són, doncs, la sanitat i les cures, a través de la implantació de sistemes d’‘e-health’, de la millora de l’atenció clínica i sanitària, l’optimització dels processos relacionals i de cures amb sistemes de teleassistència i telemedicina, i la incorporació de sistemes robòtics quan sigui possible i beneficiós per a les persones grans, amb l’objectiu de combatre la fragilitat i el deteriorament cognitiu; i l’envelliment actiu i en societat, ja que combatre la soledat de les persones grans amb sistemes d’intel·ligència artificial, ‘big data’, sensòrica i domòtica ha de ser prioritari.

En aquest sentit, serà fonamental la col·laboració público-privada.  

Fins i tot considerant el canvi d’hàbits provocat per la pandèmia, amb el foment del teletreball i l’auge de la vida rural, la tendència global a la concentració en entorns urbans és imparable. Actualment, més del 50% de la població mundial viu en ciutats, amb un augment progressiu estimat que evolucionarà, segons les Nacions Unides, fins a arribar pràcticament al 70% el 2050.

El creixement de les ciutats avança en paral·lel a l’augment de l’edat mitjana de la població, amb un nombre més elevat d’oportunitats derivades de l’impacte econòmic i social de la població major de 55 anys; l’impacte directe en l’economia europea d’aquest col·lectiu supera el 25%, i se n’estima un rellevant augment per als pròxims anys. Espanya no és aliena a aquesta tendència: l’edat mitjana de la població creix de forma constant (avança l’esperança de vida i disminueix la natalitat), de manera que el 2050 pot arribar a ser de 55 anys (porta d’entrada actual per a la ’silver economy’).

L’ús de noves tecnologies en la gestió de les ciutats ja no és una gran novetat. En les últimes dècades s’han anat expandint les estratègies ‘smart city’, que han tingut com a objectiu prioritari millorar la mobilitat i la gestió mediambiental. Actualment, la tendència és prioritzar les iniciatives ‘smart’ que tinguin com a finalitat millorar la qualitat de vida dels ciutadans, impulsant accions que impactin en els col·lectius més vulnerables i permetin una efectiva igualtat d’oportunitats.   

Tant les noves tecnologies com la digitalització acceleren la transformació de serveis per als ciutadans, però no tota la població assimila i s’adapta als canvis amb la mateixa eficiència. Les persones de més edat no tenen generalment les mateixes possibilitats i habilitats per a l’ús de la tecnologia que facilita l’accés a productes i serveis per als quals tradicionalment no era necessària. 

Sens dubte, el sector financer és un dels protagonistes en aquesta profunda transformació, que canvia significativament la forma com ens relacionem i obtenim serveis. En pocs anys hem passat d’un model eminentment presencial, amb una xarxa d’oficines bancàries enorme i multitud d’entitats, a la situació actual, on els clients interactuen cada vegada amb menys entitats i més freqüentment a través de canals digitals.

No podem generalitzar en tot el col·lectiu ‘silver’, però hi ha un risc que aquesta radical transformació comporti una possible situació de vulnerabilitat en l’accés i obtenció de serveis financers per a les persones d’edat més avançada o menys habituades a l’ús de tecnologia. Per descomptat, l’accés a nous mètodes per realitzar transaccions financeres o l’obtenció d’assessorament professional amb garanties s’ha de considerar un servei essencial. Les administracions públiques han d’oferir solucions per evitar situacions de vulnerabilitat; articular iniciatives a través d’estratègies ‘smart city’ pot ser-ne una oportunitat. 

La dimensió de la ‘silver economy’, el caràcter essencial del sector financer i el risc de vulnerabilitat davant la creixent digitalització haurien de ser raons més que suficients perquè la col·laboració público-privada s’acceleri i eviti possibles riscos socials fomentant oportunitats empresarials. 

Els entorns amb una estratègia ‘smart’ parteixen amb avantatge per aconseguir-ho prenent iniciatives com poden ser les següents:

1. Impulsar la creació d’un clúster d’empreses ‘fintech’ (iniciatives amb base tecnològica i com a alternatives al sector financer tradicional), que estigui focalitzat a millorar els serveis financers als col·lectius vulnerables, com poden arribar a ser una part de la ‘silver economy’. 

2. Fomentar tecnologies inclusives que garanteixin el seu ús a tots els col·lectius, l’accessibilitat universal com a prioritat. 

3. Oferir formació digital i financera adaptada als diferents segments i necessitats de les persones d’edat avançada.

4. Crear espais per fomentar la innovació, en col·laboració amb diversos actors, com poden ser les universitats, les empreses tecnològiques, el sector financer i ciutadans de més edat.

5. Fomentar l’intercanvi intergeneracional, que acceleri el traspàs de coneixement i la cohesió social. 

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

6. Garantir l’accés a serveis financers de forma segura i amb garanties. 7. Visibilitzar nous productes i serveis financers (a través de noves ‘fintech’ o entitats tradicionals), especialment dissenyats per a les necessitats del col·lectiu ‘silver’.

Finalment, cal indicar que no existeix cap dubte que l’economia al voltant de les persones d’edat més avançada tindrà un important desenvolupament, les empreses creixeran i el flux d’inversions també ho farà, però el repte també és prendre iniciatives perquè no es produeixi l’exclusió i la vulnerabilitat en els usuaris més grans del sector financer, que continuen vivint canvis rellevants impulsats per la digitalització.