Una exposició per conquerir el món | + Història

L’Expo de Dubai també compleix aquesta funció. Les xifres parlen per si soles: compta amb la participació de 190 països i s’hi esperen uns 25 milions de visitants, el 70% dels quals seran de fora dels Emirats Àrabs. El cert és que no és gaire diferent del que va impulsar Londres i París a promoure exposicions durant la segona meitat del segle XIX.

Malgrat que a finals del segle XVIII ja es van organitzar fires en diferents llocs del Vell Continent, es considera que l’Expo de Londres de 1851 va ser la predecessora d’esdeveniments globals com el de Dubai. En aquells moments, un imperi britànic en plena expansió volia ensenyar als seus ciutadans les meravelles dels territoris on onejava la seva bandera i alhora demostrar a la resta de competidors la seva capacitat de conquesta. La iniciativa de Londres va generar la reacció dels francesos i el 1855 París va organitzar la seva pròpia Exposició Universal.

A partir d’aquell moment, les dues capitals alternaven l’organització de mostres similars mentre altres ciutats intentaven sumar-se a la carrera. Això va fer que el mapa de fires s’anés ampliant. N’hi havia de tota classe i en tots els continents. Entre elles hi va haver les de Barcelona, que va ser amfitriona en dues ocasions.

Com que no era capital d’Estat no tenia prou poder polític capaç de liderar grans obres transformadores, de manera els sectors econòmics locals buscaven al·licients per donar una empenta a la ciutat i modernitzar-la. Els estudiosos apunten que gràcies a les exposicions de 1888 i 1929, la ciutat va fer unes transformacions urbanístiques colossals.

Per exemple, arran de l’Expo de 1888 es van construir els actuals passeig de Sant Joan i el passeig de Lluís Companys. Als dos costats hi havia els pavellons firals i la porta d’entrada era el que ara es coneix com a Arc de Triomf. A més, també va permetre acabar d’arreglar el parc de la Ciutadella. Allà hi havia hagut la fortalesa construïda per Felip V després de 1714 i va ser enderrocada quan la ciutat va recuperar els terrenys, gràcies al govern progressista sorgit de la revolució de 1868.

I si la mostra de 1888 va ajudar a posicionar la ciutat al mapa, es pot dir que el 1929 va culminar el procés ja que, en aquells moments, la capital catalana ja era una metròpoli amb enorme projecció internacional. La mostra es va instal·lar a la muntanya de Montjuïc i 100 anys després el recinte continua sent útil, com es pot comprovar aquests dies amb el Saló de l’Automòbil. A més, també s’hi va construir un estadi perquè l’objectiu de Barcelona era organitzar els Jocs Olímpics de 1936. El problema va ser que l’elecció de la seu es va dur a terme el 1931, quan s’acabava de proclamar la Segona República i el COI va preferir Berlín, que veien més estable. No comptaven que Hitler arribaria al poder i que el convertiria en un gran acte de propaganda, igual que va fer el 1934 Mussolini amb el Mundial d’Itàlia.

Després de la Segona Guerra Mundial, definitivament les cites esportives es van sumar a les exposicions universals com a elements de promoció exterior. El 1992 Espanya ho va demostrar amb Sevilla i Barcelona. L’èxit d’aquesta operació va ser tan gran que alguns sectors continuen recorrent a aquells referents com trampolins per a projectes de futur. Per això parlen dels Jocs d’Hivern de 2030 per a Barcelona o dels d’estiu de 2036 per a Madrid.

No obstant, el món ja no és el x mateide fa 40 anys i encara menys el de Londres de 1851. Que Dubai organitzi l’Expo i que Qatar aculli el Mundial de Futbol de 2022 en són la prova.

---

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Saragossa va apostar per l’aigua

En el que portem de segle XXI, la majoria d’exposicions s’han celebrat fora d’Europa amb l’excepció de Hannover, Milà i Saragossa. La ciutat aragonesa va organitzar l’edició de 2008. Ho va aprofitar per fer grans obres i per posar el focus en el tema de l’aigua i el desenvolupament sostenible, una qüestió encertadíssima, com demostra la situació climàtica actual.