En comunitat

Els lectors opinen: «Passatgers de tren convertits en ostatges d’unes reivindicacions laborals»

ACN / Tàrsila Galdon

La vaga de maquinistes convocada pel Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf) està posant a prova la paciència dels seus usuaris habituals. La comunitat de lectors d’‘El Periódico’ critica el comportament tant d’empresa com dels treballadors del servei ferroviari per la falta d’informació i l’incompliment dels serveis mínims durant les primeres jornades de protesta. El resultat, explica a la seva carta José Maria Torras, de Sabadell, va ser que «molts viatgers van quedar atrapats» en unes estacions convertides en «rateres». El mateix lector exigeix «responsabilitats», ja que s’ha utilitzat els passatgers com a «ostatges d’unes reivindicacions laborals».

En aquesta mateixa línia, Vicente Bellmunt, veí de Montgat, demana a empresa i treballadors que solucionin les seves discrepàncies sense perjudicar els usuaris, que al final són els que paguen els bitllets perquè puguin «cobrar els seus sous». I afegeix: «Les actuacions per part dels maquinistes no són les correctes, ja que estan perjudicant molts usuaris que paguen els seus bitllets i tenen poques opcions de transport. Una vergonya».

"Esta huelga atenta contra la salud pública" https://t.co/pbIfdJTYCi
— EP Entre todos (@EPentretodos) 4 de octubre de 2021

Alguns han optat per les combinacions de metro i bus, el cotxe i fins i tot el teletreball. Les alternatives al tren existeixen, evidentment, però en alguns casos poden ser limitades i molt més cares. Júlia Pérez, de Sabadell, explica la seva experiència. Tornava de vacances i va optar pel taxi a causa de la vaga de maquinistes. I l’import del viatge es va multiplicar per sis. «El que m’hauria suposat amb tren menys de 10 euros, em va sortir per 60 i perquè vaig pactar el preu amb el taxista. El taxímetre marcava gairebé 70 euros més algun suplement», escriu Pérez, enutjada com Xavier Piqué, de Granollers, que assenyala la «incompetència de sindicats i gestors per negociar i polítics per intermediar». Ell va tardar tres hores, escriu el lector, per a un trajecte d’una hora.

Per a alguns lectors, plou sobre mullat. «Trens bruts, vells, incòmodes, plens de gent, pudents, amb serveis de seguretat sota mínims i impuntuals». Així descriu el servei de Rodalies Marcel·lí Trabal en una missiva molt dura. «Precària infraestructura» i servei «deficient», continua aquest lector sense una alternativa a l’abast de la seva butxaca. Explica que no pot desplaçar-se en vehicle privat «per l’alt cost» que suposa fer 150 quilòmetres, anada i tornada, durant tots els dies de la vaga.

"Desisto de esperar el tren después de casi hora y media" https://t.co/7myhkTJBvh
— EP Entre todos (@EPentretodos) 1 de octubre de 2021

«Sensació de caos» interessada

El descontentament és unànime entre els lectors que han escrit a Entre Tots per explicar com els afecta una vaga que està previst que s’allargui fins al pròxim 12 d’octubre. «Després de gairebé hora i mitja d’espera a Castellbisbal, he renunciat. Desisteixo», escriu Narciso Martínez, de Sant Andreu de la Barca, que insinua «la sensació de caos» viscuda a les estacions en els últims dies podria ser alimentada per alguna de les parts per tensar més la negociació.

Notícies relacionades

L’escassa informació, un dels elements que més lectors inclouen a les seves cartes, va fer que José María Antequera, de Manresa, validés un bitllet. Si hagués sabut que no passaria el tren a temps hauria buscat una altra manera per arribar puntual a una cita amb el seu metge. «A l’estació de Manresa hi havia quatre treballadors on estan situades les màquines per treure el bitllet d’anada i tornada i cap em va avisar que hi havia vaga. Fins i tot vaig preguntar i tan tranquils em van dir que anés a la via 4», recorda Antequera, que va intentar sense èxit que li tornessin el bitllet. A la seva carta insinua mala fe per part dels treballadors o, en el millor dels casos, deixadesa.

La més comprensiva amb els maquinistes és Imma Fuster que assegura patir la vaga com la resta d’usuaris habituals però respecta els treballadors. Aquesta veïna de Villassar de Mar entén les jornades de protesta a Catalunya com a resultat de «les lluites polítiques» entre els governs català i espanyol. La vaga, diu, és «un altre exemple d’una lluita política d’un govern que pretén arribar a la independència del seu país i que pel bé dels catalans (els seus catalans, que no som tots), tot ho justifiquen». Fuster fa referència a declaracions com les del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, quan va dir que «l’Estat espanyol no cuida els serveis públics a Catalunya. Rodalies n’és un exemple, però en podríem posar d’altres».

"Soy usuaria de Renfe y me incomoda la situación, pero estoy de acuerdo con los maquinistas" https://t.co/jepFngZZNg
— EP Entre todos (@EPentretodos) 1 de octubre de 2021

"Huelga de Renfe: los servicios mínimos atentan contra el derecho a la huelga" https://t.co/Ib8DnCCSSg
— EP Entre todos (@EPentretodos) 1 de octubre de 2021