Jordi Vallverdú: «La gran revolució del segle XXI és que les dones entrin en les noves tecnologies»

-Jo crec que, tal com està plantejada la novel·la, el seu personatge era humà. Però podria ser un superreplicant, ¿per què no?

-Vostè treballa precisament a la frontera entre l’humà i la tecnologia.

-Em fascina el fet que com més avancen les màquines, més humanes es tornen. A mesura que hem fet màquines més complexes ens hem adonat que les millors solucions per als seus algoritmes cerebrals o de locomoció són les que la mateixa evolució ens ha aportat als humans i altres animals. 

-¿Per això els vídeos de gossos-robot i humanoides que ballen?

-¡Són espectaculars! Suposen un avenç brutal a nivell dels seus mecanismes.

-D’acord, ¿però per a què serveixen?

-Tècnicament, gairebé per a res. Robots més tontos com una rentadora, una nevera o la Roomba et solucionen més el dia a dia. 

-Però com més se’ns assemblen, més ens fascinen.

-Les empreses juguen amb aquest imaginari popular. La inversió en ‘software’ té beneficis molt ràpids, però la robòtica és cara i complexa. Els vídeos dels robots de Boston Dynamics no deixaven de ser un efecte publicitari i Google va acabar traient-se’ls de sobre.

-¿No ens hauríem de centrar a fer robots útils?

-Segurament. Quan va succeir el desastre nuclear de Fukushima, el robot més avançat del Japó era Asimo. Era molt atractiu visualment, però no podia baixar escales ni girar una clau. Al final, el govern japonès va haver de contractar uns robots americans molt menys espectaculars per poder manipular quatre vàlvules. Però el treball més dur el van fer persones, que van acabar morint per la radiació. 

-¿Quin va ser el primer robot de la història?

La resposta varia en funció del que es defineixi com a robot. Els historiadors occidentals diran que ja hi havia robots a la Grècia clàssica, però abans hi va haver mecanismes automatitzats a Egipte. Nosaltres estem obsessionats amb els robots que tenen forma humana, però un molí de vent pot estar robotitzat. 

-Segons la seva definició, ¿de quan daten els primers robots?

-Les màquines que poden fer coses i fins i tot poden tenir una sensació humana, que imita la vida, es remunten a l’Europa de finals del XVII i principis del XVIII. 

-¿Quines són les diferències bàsiques entre robots i humans?

-Els tres grans conceptes són la intel·ligència, l’aprenentatge implícit –és a dir, la capacitat de començar de zero– i l’autonomia. 

-¿I les emocions?

-Estan implícites en la intel·ligència. Els humans som màquines emocionals i per interactuar amb nosaltres les emocions són fonamentals, si no funciona res.

-¿Som màquines?

-Sí, màquines biològiques, neuroquímiques. Si baixa el nivell de dopamina, et comportes d’una manera; si puja la serotonina, d’una altra.

-Però les màquines són previsibles i els humans no.

-La majoria d’humans es comporta de manera bastant previsible en funció de la seva cultura, edat, formació, nivell econòmic... Des d’un punt de vista sociològic macro, som bastant deterministes en el nostre comportament. Facebook i Google s’estan forrant amb les nostres dades precisament perquè som previsibles.

-Però també som incoherents.

-Ser incoherent sembla un error però de fet és un avantatge, perquè et permet tenir diverses estratègies a l’hora de decidir. Les persones, en realitat, funcionem bé perquè som un desastre. 

-¿Aquesta característica humana afecta el disseny de robots?

-Si aconsegueixes introduir un sistema que tingui molta capacitat d’aprenentatge i d’autoaprenentatge, que pugui decidir i prendre mesures, estaràs perdent el control d’aquest sistema. Si el sistema pensa malament o de manera incorrecta pot donar problemes i això ja ha passat.

-¿Per exemple?

-Microsoft va fer un xatbot que aprenia a partir de tuits. En 24 hores aquest sistema ja estava fent afirmacions sexistes i racistes.

-Ens projectem als robots, en les coses bones i en les dolentes.

-Els humans provoquem guerres i hi ha els robots militars, que són els més fumuts. Però també som cooperatius i espirituals. Hi ha robots terapèutics, com Paro, i fins i tot existeixen robots monjo, com el que recita mantres en un temple de Kyoto.  

-El sector de la robòtica és majoritàriament masculí.

-La humanitat ha avançat capant el 60% de la seva capacitat intel·lectual, que correspon a les dones. ¿Qui ha treballat en informàtica i emocions? Rosalind Picard. ¿Qui parla de robots empàtics? Cynthia Breazeal, una de les grans enginyeres de robòtica. L’aproximació a la robòtica emocional l’han fet dones.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

-¿Què passaria si hi hagués més dones en aquest sector?

-Ara s’està invertint en el que dona diners, no en el que la gent necessita. La gran revolució del segle XXI és que les dones entrin en la nova ciència i en les noves tecnologies, en la intel·ligència artificial i en la robòtica, per on passa la nova economia de la informació.