Dubtes nutricionals: ¿Són fiables els segells dels productes que consumim?

«La indústria ha vist una oportunitat d’apropiar-se de l’ús d’aquests conceptes fent creure al consumidor propietats que els productes industrials lògicament no tenen. I alhora, prenent el significat dels reclams a les petites explotacions, artesanals i realment autèntiques, que sí que estan treballant basant-se en aquests atributs», asseguren des de l’organització barcelonina Justícia Alimentària. Amb la finalitat de denunciar aquestes pràctiques, l’organització ha elaborat l’informe ‘Les mentides que mengem. Anatomia del ‘greenwashing’ alimentari’.

Els últims anys, la publicitat d’aliments ha fet un gir i aposta per destacar els aspectes saludables dels productes per enfocar-se així en la creixent tendència del consumidor de cuidar-se, baixar de pes o comprar conscientment. En tots els estudis sobre tendències alimentàries i aspectes que preocupen el consumidor, els elements relacionats amb la salut són els més destacats, ja sigui de forma directa o bé indirecta, per exemple, a través dels conceptes de ‘natural’ o ‘artesà’. Aquesta s’ha convertit en la nova carta de moltes empreses que, aprofitant el buit legal i la falta d’unitat en els criteris d’obtenció dels diferents segells, els utilitzen per rentar la seva imatge i la dels seus productes.

Buit legal

L’estudi posa èmfasi que aquestes pràctiques pretenen confondre el consumidor. «Les empreses aprofiten el buit legal per jugar a la confusió i vendre més. Es mostren compromesos amb els problemes ambientals, socials o de salut que aquests tenen però realment no canvien el contingut del producte, només incorporen un atribut a l’etiqueta», comenta Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

Aquests segells corporatius estan dissenyats i controlats per la mateixa indústria o en col·laboració amb fundacions privades. «Hi ha més de 400 segells i cap està regit per una normativa estricta amb garanties per al consumidor», explica Guzmán. Un dels que té més presència és The Carbon Trust o Certificació de Neutralitat de Carboni, una distinció climàtica que certifica que un producte està compromès amb la descarbonització, però la realitat és que el consumidor és incapaç de saber si el producte ha emès molt o poc CO2 durant la seva elaboració, expliquen al seu informe.

«Posar un segell ecològic en un producte trasllada al consumidor la idea que és millor que un que no el porta. A més, la certificació ecològica no distingeix aspectes laborals o de drets humans. L’agricultura intensiva d’exportació es tradueix en explotació laboral i, en molts casos, en explotació humana», afegeix Guzmán.

El segell oficial de producció ecològica indica que s’han complert els requisits específics que recull la normativa que el regula, el problema és que pot induir a error, al generar unes expectatives superiors al que la seva normativa regula. Un clar exemple en són les fruites i hortalisses cultivades en hivernacles de regadius. Aquestes poden portar la certificació ecològica, però darrere hi ha un fort impacte en el canvi climàtic i en l’explotació de l’aigua.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Així, moltes vegades els consumidors prenen decisions basades en aquesta sèrie de reclams de màrqueting quan busquen productes saludables per consumir i acaben per comprar productes que no aporten una gran diferència respecte als dels competidors. 

Aquest fet fa especialment vulnerables a caure en aquest engany els que cuiden la seva alimentació per a la pèrdua de pes o el control de certes malalties com el colesterol, perquè són un públic propens a confiar en les etiquetes per buscar alternatives als productes que consideren menys sans o prescindibles.