El text més antic en català es va escriure el 1105, el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

El primer document escrit en català, conservat i datat, no són les anotacions a un sermó, les ‘Homilies d’Organyà’, com van aprendre generacions d’estudiants. Tampoc un text legal, la traducció al català del ‘Liber iudicum’, com també s’havia plantejat. No, aquest honor correspon a una esbroncada enviada per un senyor feudal, Guitard Isarn, a un vassall díscol, Guillem Arnal, que no estava al corrent de pagament, no li feia cap cas i fins i tot faltava al respecte en públic a la dona del seu senyor: el ‘Memorial de greues de Guitard Isarn, senyor de Caboet’, datat el 1105 pels medievalistes de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània Alaix. I el text té un autor identificat, que segons Alturo passa així a convertir-se en el «primer escriptor català, el patriarca de les lletres catalanes». El subdiaca Ramon, de Cabó, al costat d’Organyà.

La hipòtesi d’Alturo (catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica) i Alaix (doctoranda) serà presentada aquest dissabte en les 18 Trobades Culturals Pirinenques de Montanui. Forma part d’una investigació en què s’han proposat noves datacions per als textos fundacionals del català escrit, que al passar a ser més tardans deixarien com el més precoç aquest pergamí de 10x52 centímetres, i s’ha atribuït l’autoria del text. La identitat del religiós, segons Alaix, reafirma la idea que els que escrivien en català en aquell moment ja eren persones cultes, i no les que no tenien prou domini del llatí (tot i que aquest sí que seria el cas dels que havien de rebre aquests textos).

Segons la nota difosa per la UAB, Altura i Alaix assenyalen com autor un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el subdiaca Ramon, un clergue de Cabó, al costat d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet» i daten el text al 1105, «una data que fins ara no havia sigut fermament constatada».

La investigació dels dos medievalistes proposa noves datacions per als considerats com els altres textos literaris (en sentit ampli) fundacionals del català escrit. Les ‘Homilies d’Organyà’ passarien a estar escrites «en una data pròxima a l’any 1220» i les dues còpies de la traducció catalana del ‘Liber iudicum’ haurien de ser datades «en els primers decennis del segle XIII», en el cas de l’exemplar de Montserrat, i els últims decennis del XI o els primers del XII en el cas de l’exemplar de la Seu d’Urgell.

L’autor

«El subdiaca Ramon, autor d’una altra dotzena de textos en llatí que indirectament permeten datar el ‘Memorial’, va néixer, es va educar i va desenvolupar la seva activitat com a escrivà i escriptor en un context –el del bisbat d’Urgell– de bon nivell cultural, no només en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ell va ser un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, però el primer de nom conegut», escriuen els autors de l’estudi, que afirmen que «era, sens dubte, un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg completament en català per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s’ha afirmat, era necessària una llarga instrucció i un bon nivell cultural».

«Els primers textos escrits en català sorgeixen al Pirineu no per una menor romanització d’aquests territoris, ni un menor nivell cultural sinó, precisament, per un nivell cultural superior, com demostra la presència de personatges com el bisbe Feliu d’Urgell o el canònic i jurista Ermengol Bernat, o la notable riquesa de la biblioteca de la catedral, coneguda però no conservada», afegeixen.

Trobat fa més d’un segle

El text va ser trobat per Joaquim Miret i Sans el 1905 a l’antiga col·legiata d’Organyà (Urgell), amb uns altres 500 pergamins, entre els quals les ‘Homilies’, que durant molt temps van ser considerades més antigues. ¿Però quin català s’escrivia a principis del segle XII a les muntanyes de l’Urgell? Aquesta és una transcripció parcial del document dipositat des d’aleshores a la Biblioteca de Catalunya, intercalada amb anotacions sobre el seu significat,

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

«(per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler), el menyspreu a la seva esposa (Rancur-me quar desmentist ma mulier ante me e de las folias que li dexist davant me), l’establiment de pactes amb altres senyors sense el seu consentiment (E sso rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor ab suo fratre senes lo men consel), el desacatament de judicis (e fforon-ne judicis donads et aculids et Mir Arnall fer no·ls me volg), els robatoris (Rancur-me de I bou de Oliba d·Ares e no li vol redre. Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre.), el cobrament de rendes i serveis que no els corresponien (Et rancur-me de Mir Arnall de la casa de Botxera che s’a presa e m’a tolta et non debet abere nisi solum decimum), l’elecció de batlles sense llicència del seu senyor (He rancur-me de Mir Arnall quar d·altra guisa elegit baiulum en la onor de Guilelm Arnal sino con el o mannà), les violències (Et son rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor) i la manca de l’assistència obligada al senyor (Rancur-me’n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m·és servida)».

«No són anotacions en un jurament o paraules soles per aclarir el significat d’un document en llatí, sinó un document literari en sentit ampli», afegeix Alaix.