L’obertura d’un nou ‘dark market’ desperta recels en un barri de Barcelona

Tapioles considera que aquest plàcid passatge situat al cor del barri de Sant Ramon no és el lloc més adequat per a aquesta mena de súper virtual amb entrega ultraràpida, també coneguts com ‘cloud markets’ (‘mercats al núvol’), perquè operen a través de plataformes digitals. Uns pocs clics a través d’una ‘app’ i en qüestió de minuts els repartidors efectuen l’entrega de la cistella de la compra. «El carrer és de prioritat invertida, i això significa que els vianants tenen prioritat absoluta i que la velocitat està limitada a 20 quilòmetres per hora; a més hi ha dues escoles bressol i és un camí de pas per als veïns que porten els seus fills a l’Escola Pau Romeva», explica el lector, alarmat per un hipotètic pas de motos i bicicletes «a tota pastilla», dia i nit.

L’Associació de Veïns de Sant Ramon comparteix la preocupació dels veïns del passatge i ha liderat una recollida de firmes contra l’obertura d’aquest supermercat digital. I ja en tenen més de 1.800. El problema, diuen, no és només de seguretat viària. «Aquest tipus de negoci va contra l’essència d’un barri tan carismàtic com el nostre, en què hi ha molts comerços de proximitat», defensa el vicepresident de l’entitat veïnal, César F. Panyell, que es va posar en contacte amb representants del districte i assegura que li van respondre que «amb la legislació a la mà no se’ls permet no donar-los la llicència».

Sense una normativa específica

Els veïns demanen a l’Ajuntament de Barcelona el mateix moviment realitzat per contenir l’expansió de les anomenades ‘cuines fantasmes’ o ‘dark kitchens’, macrocuines situades en nuclis urbans i dirigides en exclusiva al servei a domicili. És a dir, que suspengui la concessió de llicència d’activitat per a aquest tipus d’establiments fins que hi hagi una normativa específica. Saben que és un fenomen molt nou, però entenen que les administracions podrien fer més, avançar-se, i evitar futurs problemes i inconvenients. 

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona recorden a aquest diari que la llei 18/2017, la que defineix aquest tipus de negocis de «venda o prestació de serveis a distància», ja estableix que la distribució i el transport «dels productes comercialitzats per internet o a distància s’ha de fer de manera sostenible, amb el menor impacte mediambiental possible», i ha de garantir la seguretat de les persones que hi treballen (article 16, punt 4). En el cas dels supermercats d’entrega ràpida a domicili, remarquen les mateixes fonts, el consistori està «analitzat aquest nou tipus d’activitat», amb l’objectiu de «preservar el comerç de proximitat i minimitzar l’impacte sobre l’espai públic». Els veïns temen que sigui massa tard, que una vegada comencin a funcionar sigui impossible revertir la situació. Actualment a Barcelona, a més de Getir, altres companyies com Gorillas i Dijaestán implantant també aquest sistema de distribució. Gegants del comerç minorista com Mercadona i El Corte Inglés també disposen d’una xarxa de ‘dark stores’ per permetre l’entrega ràpida dels productes als clients ‘online’.

L’ajuntament va rebre un comunicat d’obres a l’interior del número 54 del carrer de Xile, però no consta cap llicència d’activitat. De moment. Getir, amb presència en altres ciutats europees com Berlín i París, té en funcionament 13 establiments a Madrid i sis més a la Barcelona metropolitana, concretament a Barcelona ciutat, Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat. El seu director general a Espanya i Portugal, Hunab Moreno, prefereix referir-se als locals com a «botigues», segurament perquè l’apel·latiu ‘fantasma’ té connotacions negatives. L’única diferència respecte a les botigues diguem-ne clàssiques, afirma, és que «en lloc d’entrar-hi i sortir-ne clients, hi entren i en surten repartidors». En tot cas, l’empresa no vol començar amb tan mal peu, generant tants recels. 

«Prellançament»

El punt de venda de Xile, si bé té les prestatgeries plenes de mercaderia, amb diversos centenars de referències d’higiene i alimentació, està en fase de «prellançament», segons Moreno. Això significa que els tècnics de la companyia continuen estudiant, sobre el terreny i atenent les especificitats de la zona, com hauria d’operar per causar el menor impacte possible. «Ens hem reunit amb membres de l’associació de veïns i tècnics del districte i hem recollit totes les seves preocupacions –continua–, per entendre la problemàtica i ben aviat esperem comunicar la nostra resposta».

El director territorial avança que les bicicletes i motos elèctriques de la companyia, en tot cas, estacionarien just a l’entrada del passatge, a Cardenal Reig, i que els encarregats del repartiment tenen una zona de descans a l’interior del local, per tant, s’evitarien els grupets de gent esperant al costat de la porta, que poden ser bastant molestos si generen soroll a certes hores de la nit. Així, els ‘riders’ de la companyia –tots amb contractes indefinits, per cert– aparcarien a l’inici del carrer i recorrerien el passatge a peu. Però, ¿com casa això amb les entregues en menys de 10 minuts? «La clau està en la preparació de la comanda, que s’ha de fer en un minut. I encara en queden nou per a l’entrega, que no tenen res a veure amb la velocitat sinó amb la tecnologia», assegura Moreno, amb referència a la xarxa de botigues i l’assignació de les comandes.

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

El director territorial de Getir tampoc descarta canviar l’ús final del local llogat i reformat del carrer de Xile. D'aquí unes setmanes, si no abans, els veïns tindran notícies d’aquesta multinacional del ‘delivery’. 

---

Si voleu donar a conèixer el vostre punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les vostres queixes rebin resposta, uniu-vos a Entre Tots, on podreu publicar cartes i llegir altres articles.