Moda sostenible: ¿com canviar l’hàbit d’un sol ús de la nostra roba?

Segons el Sustainable Clothing Action Plan (SCAP) britànic, només utilitzant la nostra roba nou mesos més n’hi hauria prou per reduir-ne les empremtes de carboni, d’aigua i de residus entre un 20% i un 30%. És a dir, posant-nos el que ja tenim i no comprant peces noves, podem abordar col·lectivament el problema de la moda d’un sol ús.

Tenim un sol planeta amb uns recursos finits. Segons el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF, per les sigles en anglès), en l’actualitat utilitzem 1,7 vegades els recursos de la Terra cada any, cosa que significa que no estem deixant res per al futur. Les peces de roba ens les posem de mitjana menys de 10 vegades abans de rebutjar-les. El repte de les organitzacions ecologistes és que ens posem la roba almenys 30 vegades, d’aquesta manera l’aprofitarem al màxim i reduirem l’impacte sobre la Terra.

Dona a la teva roba no desitjada, no volguda o no utilitzada l’oportunitat de tenir una altra vida (i guanya uns diners). Però abans, has de tenir en compte els següents punts: investiga quina web o ‘app’ et convé (depenent de la marca i del tipus de producte); renta i planxa la roba abans de vendre-la; fes-ne les millors fotos possibles (si és amb un model millor, a la gent li agrada veure com queda posada la peça): els detalls importen (marca, talla, color i estat són dades importants a incloure-hi): despeses d’enviament (assegura’t d’incloure-les en el preu final, però pesa abans el producte), i el preu de venda (comprova per quant s’han venut altres articles similars).

D’aquesta manera et posaràs més vegades la roba. Per a això, segueix aquests consells: barreja peces informals i de vestir; sigues creatiu (pots convertir una camisa gran o un jersei de cremallera al coll en una faldilla, posa’t una faldilla de línia A amb pantalons acampanats); fes superposicions (per exemple, una samarreta sota un vestit de tirants; un jersei curt sobre una camisa llarga); barreja estampats; juga amb els colors i textures; prova amb l’estil ‘sense gènere’ (no fa falta comprar, busca a l’armari de la teva parella, per exemple), o dona un nou ús als accessoris (un mocador pot ser un cinturó o omple les solapes de pins).

Quan alguna cosa se’t trenqui, no la tiris, primer mira d’arreglar-la. Per a això, necessites un ‘kit’ bàsic de costura (descosidor, cinta mètrica, fil i brins de colors, tisores de tela, selecció d’agulles de costura, guix de sastre, imperdibles, ou de sargir, cinta termoadhesiva de doble cara, didal i agulles); pedaços divertits per quan tinguis un forat; botons de diferents materials (plàstic, metall, vidre..., ja que moltes marques de moda ni tan sols incorporen un botó de recanvi a les peces), i material per canviar la longitud de la peça (fent o desfent vores).

A les guies plenes de roba pots trobar autèntics tresors. Hi pot haver un Primark al costat d’un Prada. Però no et precipitis. Aquí, uns consells: deixa’t temps per rebuscar; emprova-t’ho abans de comprar, sigues realista amb els arranjaments que penses fer, fixa’t bé en el teixit (moltes peces dels 60, 70 i 80 estan confeccionades amb materials sintètics el frec potser no t’agradarà), i comprova els tancaments i les costures.

Si és d’oli: frega-la amb rentaplats líquid o xampú; si és de fang: asseca-la, raspalla-la i renta-la; si és de cafè: submergeix-la en aigua tèbia i renta-la; si és de cera d’una espelma: raspa la taca o planxa-la amb un tros de paper sota; si és un xiclet: congela o utilitza un glaçó per endurir la goma abans de raspar-la; si és una marca de suor: utilitza bicarbonat sòdic, vinagre o suc de llimona; si és de sang: també hi va bé el bicarbonat sòdic o la Maicena abans de submergir-la en aigua; i si és de tinta: frega amb vinagre, sabó o laca dels cabells, o fins i tot submergeix-la en llet.

Es calcula que es necessiten més de 8.000 litres d’aigua per produir el cotó necessari per fer uns texans. Més o menys com si omples 100 vegades la banyera. A més, els texans sovint són una mica elàstics, fruit de la barreja del cotó amb materials sintètics com la licra o l’elastà. Aquesta fibra mixta resulta impossible de reciclar sense repercussions negatives per al medi ambient. Levi’s ha estat treballant en una tècnica per substituir el cotó per cànem, l’anomenen cànem algodonitzat, Levi’s® WellThread.

A l’hora d’avaluar si són més ètics els teixits naturals o sintètics, no està tot tan clar. Mira i acara les etiquetes perquè s’han de tenir en compte quatre aspectes. ¿És durador? Les boletes, l’esfilagarsat, el desgast i el destenyit donen pistes que no ho és (els que més duren són el cuir, el polièster, les fibres vegetals i el metall). ¿Quanta aigua ha consumit? Es necessiten 10.000 litres per generar 1 kg de tela de cotó (la millor elecció són les fibres vegetals). ¿És renovable? Es recomana buscar roba feta amb materials renovables reciclats (el millor, el pèl animal, fulles, llavors, fruits, viscosa, raió, lyocell, bambú...). ¿És biodegradable? Hi ha parts de les peces que no es biodegraden, com els tancaments, les cremalleres o el fil de polièster (l’opció ideal és optar pel cautxú, llavors, fruits i fibres vegetals).

Inspirats per la naturalesa, alguns d’aquests nous materials estan sortint en aquests instants dels laboratoris. Com per exemple la seda artificial (per a la natural, es necessiten 1.500 cucs per produir-ne un metre). Però estudiant la proteïna de la seda que les aranyes fan per teixir les teranyines, els biotecnòlegs han sigut capaços de replicar aquest luxós teixit mitjançant la fermentació d’una barreja de llevat, sucre i ADN. Piñatex, fibra de fulles de pinya, és una altra novetat. Amb aquest subproducte es fa un teixit biodegradable amb propietats semblants a la lona o el cuir. També es treballa amb el miceli, les arrels dels fongs, perquè requereixen poca aigua i són biodegradables i no tòxiques, així com amb les fibres del plàtan, amb les quals s’elabora un teixit que s’ha comparat amb el bambú i el cànem.