Casado i l’energia solar: ¿diu veritats o simplifica?

«L’emmagatzemament és un problema», afirma Mario Giampietro, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB. Els acumuladors que hi ha avui dia són molt petits, no és possible fer-ho a gran escala. Hi ha bateries d’ús domèstic, però si volguéssim fabricar bateries per a tothom, no hi hauria prou materials (bàsicament, liti) per construir-les, explica Giampietro, que en posa un exemple: per cobrir un dia de demanda energètica d’una ciutat com Tòquio, faria falta 1.500 vegades més capacitat de la suma de totes les centrals d’emmagatzemament que actualment té Tesla. Montagut no ho veu tan negre: les plantes termosolars, tot i que tenen poca implantació, sí que poden emmagatzemar alguna cosa d’energia; també es pot optar per sistemes híbrids, recórrer a la hidràulica o a les centrals de bombatge (les que tenen dos embassaments a diferent altura) o als electròlits d’hidrogen. I mentre no es pugui emmagatzemar a gran escala actualment, insisteix, l’estalvi que representa utilitzar l’energia solar només en les hores de llum ja justifica invertir-hi més. I per a l’autoconsum, s’amortitza en pocs anys, assegura. Les plantes fotovoltaiques funcionen just en les hores en què les fàbriques estan al màxim. No obstant, de tot el consum energètic a Espanya el 2020, la solar va aportar el 6%. «Encara és poc, hi ha marge de millora», afegeix.

En la polèmica que ens ocupa, Casado va respondre a les crítiques inicials amb un tuit en què insistia amb dades de Red Eléctrica Espanyola (REE) en l’escàs pes de la solar en el mix energètic a la tarda (5000 MW nuclear, 14.000 MW gas i 32 MW solar) i afegia: «Com que vull energia barata i no contaminant proposo renovables amb nuclear de reforç, com demana Macron i Biden.» El paper que han de tenir les nuclears és espinós. Per Giampietro, no són una opció. «Ho venen com a verd, però no s’ha solucionat el problema dels residus ni el de la seguretat». Tampoc està clara la seva neutralitat en emissions de CO₂. Són neutres a l’hora de produir, però tenen la seva empremta de carboni en la seva construcció (també les renovables, però menys). Construir una nova central nuclear, a més, és molt costós. ¿I les que ja existeixen? Montagut no és partidari de posar una data de tancament a curt termini: «Els alemanys van tancar les nuclears i ara estan cremant carbó com ningú». La nuclear funciona moltes hores i a plena potència, una cosa a què les renovables no arriben. Després vindrien les centrals de cicle combinat, que funcionen amb gas, i les de carbó. Però si Europa no vol dependre de tercers països, com passa ara amb el gas, i mantenir el camí de la neutralitat en carboni, Villafáfila només hi veu una opció: «La combinació de nuclear més renovables seria el pont per aconseguir un sistema elèctric descarbonitzat. Aquest pont hauria de permetre arribar a un sistema totalment basat en energies renovables distribuïdes (a petita escala) i centralitzades (grans instal·lacions) combinades amb sistemes d’emmagatzematge (principalment a escala mitjana i petita)».