Les ungles, un xivato que avisa quan alguna cosa va malament en la nostra salut

La leuconíquia, o l’aparició de taques blanques, es pot deure a múltiples factors. Quan són petites, solen ser totalment innòcues i és possible que hagin aparegut per un traumatisme o per la falta d’algun nutrient, com el zinc. Un petit cop pot produir una taca blanca. En general, es cura sola i desapareix quan l’ungla ha tornat a créixer completa, cosa que triga entre sis o vuit mesos, o fins a 12 en el cas dels peus. O també es poden deure a la psoriasi, una malaltia crònica que afecta la pell i produeix descamacions i enrogiment (gairebé la meitat de les persones que la pateix també té psoriasi unguial, és a dir, a les ungles). 

La coiloníquia, o ungles en cullera, passa quan les vores de l’ungla es corben cap a dalt, fins al punt que el centre queda més enfonsat. Aquesta alteració es deu a diversos factors, com el dèficit de ferro o l’anèmia. Alhora, pot ser un símptoma d’algunes malalties renals, hepàtiques o relacionades amb la tiroide. Un exemple és l’hemocromatosi, una malaltia per la qual el cos absorbeix massa ferro dels aliments.

Són solcs o clivelles que creuen l’ungla de banda a banda. Es produeixen quan s’interromp el creixement de l’ungla (per exemple, per un cop). També poden aparèixer en els casos de diabetis, especialment quan la malaltia no està ben controlada.

Aquí l’ungla es torna d’un color blanc opac, tret per una petita línia rosada o marró a la punta. Apareixen en casos de diabetis mal controlades o per malalties del fetge o els ronyons.

Es deuen a múltiples motius, com l’ús excessiu de cosmètics o esmalts, tot i que també poden amagar algun problema, com infeccions de fongs o fins i tot malalties pulmonars.

Passa quan les puntes dels dits s’eixamplen i les ungles es corben al voltant, fent una forma semicircular. Són un símbol de malalties del fetge o els ronyons, tot i que també apareixen en persones amb sida.

Apareixen solcs, similars a petites marques d’un punxó. Són freqüents en les persones amb psoriasi, a qui els apareixen petits clots o, fins i tot, se’ls separa part de l’ungla del dit.

Són petites hemorràgies en forma de línies vermelles i primes que s’estenen en la direcció en què creix l’ungla. Les causen algunes infeccions relacionades amb el cor, com l’endocarditis o la vasculitis.

Es tracta d’una alteració que, entre altres coses, fa que l’ungla es corbi cap a baix. Es relaciona amb malalties que afecten la quantitat d’oxigen a la sang; per exemple, el càncer de pulmó.

Es tracta d’un dels problemes més freqüents i, en molts casos, es deu a factors externs fàcils de solucionar o evitar.

Com més llargues siguin, més probabilitats hi ha que es trenquin o s’estellin. A més, les ungles llargues promouen que s’hi acumulin microorganismes a sota.

«En moltes ocasions, incrementar la ingesta de vitamines i minerals soluciona el problema, igual que mantenir les mans ben hidratades i protegides de productes químics i de la humitat excessiva», afirma la també farmacèutica Carmen Desmonts Salazar. És important assegurar-nos una bona provisió de zinc (present al fetge, la carn vermella o les avellanes) i el ferro (en mariscos, espinacs i carns vermelles). També és necessària la vitamina C (bròcoli, pebrot vermell, kiwi, taronja...), la vitamina D (llum solar) i la vitamina E (un antioxidant present a les ametlles, les avellanes, les hortalisses de fulles verdes o els olis vegetals). Si fos necessari es pot augmentar la ingesta d’aquests nutrients amb algun suplement o complement alimentari.

Les manicures permanents no necessàriament han d’afectar les ungles, només si es fan amb productes de mala qualitat. En aquest cas, els seus components químics dificulten la creació natural de la queratina. Si es nota que s’obren en capes o es dobleguen, el millor és evitar aquests productes i descansar algunes setmanes.

Lleixius, detergents, acetona... Tots aquests productes debiliten les ungles si s’utilitzen amb regularitat. Per això, si es treballa amb químics és aconsellable utilitzar guants.

Mantenir les ungles netes i seques és una de les claus per conservar-les fortes i sanes. Un excés d’aigua deteriora la cutícula i la làmina unguial (la superfície rosa) i les va ressecant. A més, la humitat facilita l’aparició de fongs i bacteris. Per això, el recomanable és deixar que les mans respirin periòdicament i no abusar dels guants i els mitjons. També és important assecar-les bé després de rentar mans i peus.

Utilitzar una crema hidratant de mans ajudarà a enfortir les ungles, mentre les endurirà, suavitzarà les cutícules i les mantindrà sanes. Aquest pas encara és més important en els mesos més freds, ja que les baixes temperatures ressequen molt la pell.