El Govern pressuposta per a sanitat el 2022 menys del que va gastar el 2020 i el 2021

2020 i 2021, mateixa despesa

2020 i 2021, mateixa despesaEls Pressupostos de la Generalitat han augmentat la partida del Departament de Salut des de l’inici de la crisi del coronavirus. El 2019, abans de la pandèmia, la conselleria tenia adjudicada una dotació de 8.806,7 milions d’euros (que van acabar sent 10.556,8 milions a final d’any), segons els comptes que fa públics el Govern mes a mes, mentre que els Pressupostos que s’acaben d’aprovar al Parlament per al 2022 reserven per a aquesta cartera una suma inicial d’11.244 milions d’euros (un 15% més que el pressupost inicial del 2020 i un 16,2% menys que el definitiu).

El 2020, l’any en què la pandèmia va sorprendre el món, Salut tenia un pressupost inicial de 9.716 milions d’euros, que van acabar escalant als 13.418,9 després d’activar tots els recursos per enfrontar la crisi del coronavirus. El 2021, el Govern va prorrogar els Pressupostos de l’any anterior i, fins al novembre, l’execució d’aquests comptes ha situat la despesa de Salut en 13.162 milions (en el mateix període de l’any anterior, s’havia situat en els 13.097 milions d’euros). 

És a dir, la despesa en sanitat pública ha sigut pràcticament la mateixa el 2020 i el 2021, però dins d’aquest paral·lelisme, la partida dedicada a despeses sanitàries i sociosanitàries per fer front a la covid-19 va ser superior el 2020 (1.706,8 milions d’euros fins al novembre) que el 2021 (1.256,5 milions en el mateix període).

El 30% de personal sanitari és de reforç

L’Institut Català de la Salut (ICS) tenia l’abril del 2021 (últimes dades disponibles) 48.109 treballadors en plantilla, entre funcionaris, estatutaris, laborals i de reforç, contra els 44.158 que tenia a finals del 2019. El 2021 el personal de reforç ascendia a 14.652 treballadors, un 30,45% del total), mentre que les dades disponibles per al 2019 no apareixen segregades en funció del tipus de contracte. 

El gabinet de premsa del Departament de Salut ha explicat a Verificat que «durant la pandèmia a Catalunya s’han contractat 17.663 treballadors de personal addicional», però no ha especificat si la dada correspon a contractes temporals o indefinits. La xifra es correspon exactament amb la dada d’augment de personal previst als Pressupostos del 2022. L’àmbit sanitari concentra el 61% de l’augment de la plantilla de treballadors públics de cara a l’any que ve, seguit d’Educació (19%).

El personal de l’ICS no inclou, no obstant, tots els treballadors de la sanitat catalana de servei públic. De fet, segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, el 2017 a Catalunya hi havia 97.281 treballadors als hospitals (dels quals 82.824 en públics i concertats i 14.457 en privats). L’enquesta per obtenir les dades corresponents al 2020 va tancar el juliol d’aquell any, però els resultats encara no estan publicats. El sindicat Metges de Catalunya també ha sol·licitat les xifres de facultatius que té el SISCAT (que també inclou la sanitat concertada) mitjançant una petició de transparència, però el desembre del 2021 encara no les havia obtingut. 

Intervencions quirúrgiques posposades

Entre el 2016 i el 2018, l’atenció primària catalana rebia al voltant de 45 milions de visites a l’any. El 2020, la xifra es va disparar fins als 52,9 milions, segons l’últim resum anual del Servei Català de la Salut, i la primera causa d’aquestes visites en més grans de 15 anys va passar a ser la immunització i cribratge per malalties infeccioses, és a dir, covid-19.

Notícies relacionades

Diagnosticar-se, automedicar-se, temps salvatges

El Govern estima que el cost de la pandèmia per a la Generalitat ha sigut de 5.128 milions d’euros

Les visites a l’especialista, amb les seves consegüents proves diagnòstiques i, eventualment, intervencions quirúrgiques, van ser les grans damnificades d’aquesta saturació dels serveis assistencials el 2020, quan van passar per quiròfan 8.300 pacients menys cada mes que el 2019. La caiguda va ser del 30%. El 2021, la tendència s’ha tornat a revertir, almenys entre gener i juny, segons les últimes dades publicades pel Govern. En els sis primers mesos del 2021, s’han fet un 71,67% més d’intervencions quirúrgiques a Catalunya que en el mateix període de l’any anterior, quan es va experimentar la primera onada de casos de coronavirus, que va saturar els hospitals. 

Però aquesta recuperació progressiva no s’ha vist necessàriament reflectida en la reducció de les llistes d’espera per passar per quiròfan, que van oscil·lant en funció del mes i de la capacitat dels serveis assistencials per diagnosticar els pacients i derivar-los a l’especialista. El juny d’aquest any, malgrat les 190.408 operacions portades a terme a Catalunya, encara hi havia 140.188 pacients en llista d’espera, gairebé 50.000 més que en el mateix període de l’any anterior.