Obituari Obituari Informa de la defunció d'un individu, proporcionant un relat imparcial de la vida, controvèrsies i èxits de la persona.
‘Mzee’ Leakey
El desaparegut paleontòleg Richard Leakey va desafiar caçadors blancs, furtius i interessos polítics quan va acceptar el difícil encàrrec del govern kenyà per salvar la fauna i flora salvatges. Ho va aconseguir

La història de l’evolució humana va lligada a una sèrie de dones i homes extraordinaris: els Leakey. Diumenge passat, 2 de gener de 2022, ens va deixar un dels personatges més emblemàtics de la saga: Richard Leakey.
Richard va néixer a Kenya (Nairobi, 1944). De cognom britànic, però sempre es va considerar africà. No podia viure sense l’Àfrica. I l’entenc. La defunció em va agafar a Maramboi, d’expedició per la Gran Vall del Rift, l’accident geològic que va impulsar a l’estrellat una banda d’homínids bípedes: els nostres ancestres més llunyans. Aquesta paret natural –al seu pas per Tanzània– fins i tot empetiteix la gran muralla xinesa i molt a prop es troba el lloc que va servir a Leakey d’escola bressol i escola primària «per força». Avui continua sent punt de pelegrinatge científic per als que ens dediquem a perforar als estrats del temps: la gorja d’Oldupai.
El clan Leakey
Efectivament, el pare de Richard, després d’estudiar Antropologia a Cambridge, va tornar a la seva Kenya natal. Desitjava trobar el primer humà fòssil i el 1931 es va adreçar cap a Oldupai, on va descobrir fòssils de faunes i eines de pedra, però ni rastre de qui les va fer: parlo de Louis Leakey, qui dècades més tard va enviar Fossey, Goodall i Galdikas a l’hàbitat de goril·les, ximpanzés i orangutans. La seva segona dona, la mare de Richard, va ser Mary Leakey. Amb un cigarret als llavis i pantalons llargs, aquesta científica brillant va trepitjar el terreny fins que per fi l’any 1959 va trobar el primer dels molts homínids descoberts pel clan Leakey: el ‘trencanous’. La família passava llargues temporades acampada al polsós Oldupai, envoltada de les meravelles que encara veig al lloc: fòssils, guerrers massai, girafes, paisatges de pel·lícula... Però per a un nen com Richard allò era una presó. Ho descriu en una de les millors autobiografies que he llegit: la que va escriure quan estava postrat al llit de l’hospital per haver donat un ronyó al seu germà.
Excavacions
Cansat de la professió dels seus progenitors, va abandonar els estudis de secundària i es va posar a treballar com a recol·lector d’esquelets d’animals (els venia a museus), guia de safaris fotogràfics i pilot d’avioneta. Tot per allunyar-se d’unes pedres del passat que, segons creu, li han robat la infància. Però no és cert. Durant els seus vols entenia que les hores viscudes a Oldupai el van ensenyar a reconèixer paquets fossilífers des de l’aire. Picat per la curiositat, li va passar una cosa que anys més tard va acabar fent realitat el meu somni. La cosa és que va convèncer l’arqueòleg Glynn Isaac per prospectar una remota zona del riu Peninj (llac Natron). Fins i tot va enganyar un oficial de la Royal Air Force a Kenya perquè els portés equipament en un avió militar de transport. Va evitae dir-li que el punt d’aterratge es trobava en territori tanzà ja independitzat.
Entretots
La sort va fer que Leakey i Isaac, a més d’eines de pedra, amb l’ajuda de Kamoya Kimeu, trobessin una mandíbula que va fer les delícies dels seus pares: encaixava, era de la mateixa espècie que el crani d’Oldupai, Zinjanthropus boisei (actualment Paranthropus boisei). Era l’any 1964. I el 1996 vaig arribar a Peninj amb un equip interdisciplinari de la UCM, el CSIC i la UB per a, precisament, reprendre les excavacions d’Isaac i Leakey. Vam utilitzar i recondicionar les mateixes pistes obertes a pic i pala per ells a l’espadat. Gràcies a Richard vaig arribar allà i, encara que faltin poques hores per al meu vol per tornar a Barcelona, mai he marxat.
Combat amb els furtius
Notícies relacionadesEm fixo en la panoràmica de la vall, em toco l’ala del barret i faig un glop de cervesa. ¡Afia! A la salut d’un camarada: Richard Leakey. El mateix que va tenir els... de desafiar caçadors blancs, furtius i interessos polítics i comercials quan va acceptar el difícil encàrrec del govern kenyà per salvar la fauna i flora salvatges. Només un exemple: als 80, a causa del tràfic d’ivori, l’elefant africà a Kenya estava a punt d'extingir-se. Uns ‘rangers’ entrenats per Leakey van aconseguir impedir-ho. Poc després, l’avioneta que pilotava es va estavellar i va perdre les dues cames. Tot i que no es va poder demostrar, tot apuntava a un sabotatge. El seu activisme mediambiental i polític li va valer no pocs enemics dins i fora del país.
Asante sana, mzee (moltes gràcies, home savi).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
- Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
- A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
- La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
- L’anàlisi La remuntada mai va ser real
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Setmana Santa Els Bombers encadenen 13 rescats a la muntanya en poc més de 24 hores
- Dia del Llibre La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan