La ciència també és de les dones

Els informes periòdics ‘Científiques en xifres’ recullen les dades oficials sobre el personal investigador del sistema espanyol de ciència. Per això sabem que la proporció de dones, similar o superior a la d’homes al començament de la carrera, disminueix a l’avançar-hi fins a menys del 25% al cim de la professió –catedràtiques i professores d’investigació. Les sèries històriques ens mostren que aquesta bretxa vertical es va tancant molt lentament: érem entorn del 14% el 2008 i al 21% el 2018. En 10 anys hem pujat un trist 7%. I tot i que les nostres taxes d’èxit en convocatòries de finançament equivalen a les dels homes, només dirigim el 35% dels projectes i aconseguim el 33% de tots els fons. I les xifres són similars als països del nostre entorn.

L’abandonament al final del doctorat suposa un malbaratament i un fracàs del sistema que passa després d’una inversió pública en els seus salaris (cert que no gaire alts) de 10 anys i d’un gran esforç personal, familiar i dels grups d’investigació. Una part d’aquest talent s’exporta a països que sí que poden aprofitar-ho i una altra part es perd per a la ciència. ¿Podem –volem– permetre’ns-ho? Perdre tant talent (el 50% dels cervells són de dones) té conseqüències econòmiques. Tancar la bretxa de gènere en ciència i tecnologia contribuiria a un augment del PIB per càpita de la UE entre un 2,2% i un 3% el 2050. 

Si hi hagués més dones dirigint projectes millorarien les perspectives de gènere en investigació i en innovació (dissenyar les investigacions i els invents considerant que hi ha sexe biològic i gènere sociològic). ¿Vostè sap que els cors artificials encaixen en el 80% dels homes, però només en el 20% de les dones, o que no hi ha diagnòstics adequats d’osteoporosi en homes? Si no sabem com afecta l’escalfament global a femelles i mascles en les poblacions naturals, ¿com es poden predir les seves dinàmiques? Els cinturons de seguretat no es proven amb maniquins femenines, les armilles antibales no són eficaces per als cossos amb pits i les ‘apps’ de salut i d’exercici ignoren els cicles menstruals. I la intel·ligència artificial es nodreix de dades plenes d’estereotips, allunyats de la realitat. Això està canviant amb la incorporació de més dones al lideratge de la investigació, en el qual es decideixen les estratègies i els objectius. I és molt important, perquè la ciència esbiaixada és mala ciència i costa vides i diners.

A més, l’abandonament primerenc de les dones suposa que hi haurà menys models que inspirin les nenes per dedicar-se a la ciència i la tecnologia, així que estaran en desavantatge en el mercat laboral futur, en què més de la meitat dels llocs de treball tindran relació amb aquests àmbits. 

Per tot això i per més raons, l’any 2021 l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) va llançar la campanya #NoMoreMatildas. Perquè creiem que la baixa presència de dones a les aules de carreres de ciències i enginyeria es deu en part a la falta de referents que fomentin la vocació científica en les nenes. Volem portar les científiques oblidades als llibres de text escolars, perquè les nenes (i els nens) sàpiguen que hi va haver i que hi ha dones que fan avançar la ciència. 

El talent no té gènere, i prescindir del que podrien desenvolupar les nenes d’avui, que no trien ser científiques perquè creuen que la ciència és cosa d’homes, és desaprofitar la meitat dels cervells que tenim a la nostra disposició per fer front als enormes reptes que ens planteja el futur. Aquests són els motius, també, que continuem commemorant el Dia Internacional de les Nenes i la Dones en la Ciència l’11 de febrer.

Les causes de les bretxes de gènere en ciència són moltes i complexes i passen en una societat que no és igualitària. És la nostra obligació fer alguna cosa contra aquestes causes, tant personalment com a través de les institucions i les lleis. Aquest és el compromís d’AMIT, i ha de ser el de tota la societat. 

L’11 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència perquè així ho va declarar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2016. En realitat, qualsevol data podria ser encertada; en la majoria dels 365 dies de l’any trobaríem una raó per reivindicar la visibilitat de la dona científica i promoure l’accés de les dones i les nenes a l’educació, la formació i la investigació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Per comprovar que podem recordar dones científiques gairebé qualsevol dia de l’any, revisin el calendari científic escolar 2022, editat sota una iniciativa impulsada per l’Institut de Ramaderia de Muntanya (CSIC-ULeón). 

Aquestes iniciatives ens recorden que, per molt que la situació de la dona en la ciència hagi millorat, encara queda un llarg camí per recórrer. Això ho sabem prou bé en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) on, des del 2002 i a través de la Comissió Dona i Ciència, analitzem els desequilibris de gènere en les diferents temàtiques que investiguem, així com l’evolució de la carrera científica de dones i homes. No descarto que, en uns anys, quan hàgim recorregut aquest llarg camí pendent, no necessitem les etiquetes de gènere perquè la diversitat serà la nostra identitat.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Les dades són tossudes i demostren la necessitat de continuar treballant per acabar amb les diferències de gènere en la ciència. Una de les eines fonamentals per aconseguir aquest objectiu és visibilitzar el treball de les científiques, i s’hi consagren les múltiples activitats entorn de l’11 de febrer. El meu compromís com a presidenta del CSIC és no deixar de treballar ni un sol dia per la desaparició dels biaixos i obstacles que llasten el treball de les dones en la ciència. Una dada serveix per reflectir amb claredat aquests obstacles. Entre el personal investigador estable del CSIC, les dones representem el 38%, però mentre som el 50% dels que inicien la tesi doctoral, el percentatge de dones disminueix fins al 27% de professores d’investigació, l’equivalent a catedràtica a la universitat. Sembla que anem desapareixent, així que es progressa en reconeixement o nivell professional. 

Les barreres a què ens enfrontem les dones són molt superiors a les dels nostres companys, començant per la necessària conciliació entre la vida professional, familiar i personal. L’11 de febrer, les científiques adquirim el protagonisme que secularment ens han usurpat i ho fem per compartir les nostres històries personals, per reflexionar conjuntament i per fer partícip la societat, i molt especialment les dones i les nenes, d’una legítima reivindicació. Res ni ningú ha de pertorbar la nostra voluntat de desenvolupar i protagonitzar la nostra ambició professional, especialment en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.