Veïns d’Horta-Guinardó denuncien un infrahabitatge en uns baixos comercials

Farts del soroll a hores intempestives, els veïns d’aquest bloc situat al barri de Can Baró van posar una denúncia a l’ajuntament l’abril passat. Entenien que tractant-se d’un local comercial de 18 metres quadrats no podia tenir la cèdula d’habitabilitat, un document imprescindible per a aquest tipus de reformes. «Abans vam enviar tres cartes i un burofax al propietari del local i el silenci va ser la resposta», precisa el lector a la carta enviada a la secció Entre Todos. 

El lector assegura que aquesta persona omplia garrafes d’aigua a la porteria (només està donat d’alta de la llum) i l’acusa de la desaparició de material de neteja de la comunitat. «Quan es va assabentar que havíem posat la denúncia ens va insultar, ens va amenaçar en ple carrer. Vam anar als Mossos per denunciar-ho, però amb bon criteri la policia ens va dir que era millor deixar que actués l’ajuntament per no complicar les coses», recorda el portaveu dels veïns, que també va acudir a un Consell de Barri el mes d’octubre passat per traslladar la seva inquietud a la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón. «Vaig exposar que hi ha perill d’incendi i més ara amb l’estufa que ha posat. Si passa alguna desgràcia per un incendi, ¿què ens dirà l’ajuntament? ¿Que havíem d’insistir més? Ens fan pagar impostos, taxes, zona verda, blava... però quan es tracta d’exigir-los que compleixin les normes que ells mateixos dicten és un malson burocràtic», afegeix J. P., que espera una actuació per part del consistori des d’aleshores. 

La cèdula d’habitabilitat dels baixos del carrer de França no figura a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya –es pot consultar a la seva web aportant la referència cadastral– i sense aquest document administratiu aquesta vivenda és il·legal. Per començar, aquest espai incompleix alguns dels requisits mínims, recollits al Decret 141/2012 de la Generalitat de Catalunya, com tenir una superfície útil de 20 metres quadrats com a mínim i disposar d’una instal·lació d’aigua freda i calenta en bon estat.

L’Ajuntament té obert un «expedient de disciplina urbanística» per canvi d’ús de local a vivenda. Van realitzar una primera inspecció l’abril del 2021, es va notificar incoació al maig, van rebre al·legacions per part del titular que van ser desestimades i el gener d’aquest mateix any es va tornar a fer inspecció. «Es va comprovar que continua el canvi d’ús i, per tant, ara queda pendent d’executar sanció o execució subsidiària», expliquen a aquest diari fonts del Districte.

Fenomen a l’alça

La història d’aquesta antiga perruqueria reconvertida en infrahabitatge –per les seves dimensions i la falta d’aigua corrent– s’engloba en un fenomen a l’alça. N’hi ha prou amb fer un volt per carrers adjacents de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, com el carrer de França, en horari comercial per comprovar-ho. Algunes persianes abaixades amaguen llars, més o menys habitables. 

Les xifres facilitades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya són eloqüents: el nombre de cèdules d’habitabilitat que sí que s’atorguen a tot Catalunya per canvi d’ús, de local a vivenda, no han deixat d’augmentar en els últims anys. Les 1.521 cèdules concedides l’any passat contrasten amb les 188 del 2013. L’augment s’ha mantingut any rere any. Es pot dir que el 80% de les cèdules d’habitabilitat concedides corresponen a la província de Barcelona, segons fonts de l’agència catalana, l’organisme que tramita les sol·licituds una vegada són autoritzades prèviament per l’ajuntament que correspongui. 

La falta de vivenda assequible combinada amb el tancament de molts negocis, accentuat durant els mesos de la pandèmia, ha provocat que a grans ciutats com Barcelona el nombre de peticions per convertir locals comercials en pisos habitables s’hagi disparat. Sobre el paper, la conversió d’aquests establiments, sempre que compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat, presenta una oportunitat. Així ho entén el govern de la capital catalana, si bé estudia cas a cas abans de concedir el permís per al canvi d’ús.

Barreja d’usos i activitat comercial

«Des de l’ajuntament vetllem perquè en cada operació es compleixin tots els requisits i que les vivendes compleixin les condicions d’habitabilitat exigibles per assegurar que es pugui viure en bones condicions», remarquen fonts del Govern municipal, que en algunes zones de la ciutat posa certes condicions al canvi d’ús de local comercial a vivenda amb l’objectiu de «preservar la barreja d’usos, l’accés a la vivenda assequible, el comerç de barri i l’activitat comercial» a la ciutat. Així, per exemple, al nucli antic de Gràcia el nou planejament urbanístic permet el canvi d’ús en carrers que no siguin considerats eixos comercials només si les vivendes que es fan són de protecció.

Notícies relacionades

Carta d’una lectora: «El meu fill vol canviar d’equip i se sent atrapat»

La queixa d’un lector: «Anxovats» als ascensors del metro

En els últims cinc anys, l’Ajuntament de Barcelona ha concedit 932 llicències per a canvi d’ús de local comercial a vivenda. El 2021, els districtes amb més autoritzacions són Sants-Montjuïc (21), Horta-Guinardó (20) i Sant Andreu (17). Els que menys, Ciutat Vella (6), les Corts (8) i Sant Martí (9). L’incompliment de les condicions d’habitabilitat (entre les quals també s’inclouen l’altura del sostre, la distància de les finestres amb finques contigües o el nombre de vivendes ja existents a la finca) i la lentitud del procés (informe de viabilitat, presentació del projecte tècnic, visita del tècnic de l’ajuntament, etc.) podrien explicar que molts establiments comercials es transformin en vivendes de forma il·legal com el situat al carrer de França. 

---

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.