Una guerra de mentides

Els verificadors solem dir que un missatge, si és increïble, segurament serà fals. Però aquesta precaució es complica si ens posem davant la primera invasió militar d’un país europeu en dècades perquè totes les imatges, també les de veritat, ens semblen increïbles.

L’atac de Rússia a Ucraïna ha generat tal bombardeig de missatges que els membres de la International Fact-Checking Network (IFCN, l’aliança d’entitats dedicades a combatre la desinformació) van verificar dijous més de 150 notícies falses en menys de 24 hores. Ahir superaven els 200. Imatges descontextualitzades, informacions falses sobre els moviments estratègics de Rússia i missatges manipulats dels principals líders polítics han saturat les xarxes socials fins al punt que Twitter va arribar a tancar dijous comptes que difonien informació contrastada sobre la guerra en una operació que el cap de seguretat de la plataforma, Yoel Roth, va qualificar d’«error humà».

Els vídeos falsos han arribat a les televisions generalistes, també a Espanya. Antena 3 va emetre en els seus informatius unes imatges per il·lustrar l’inici del bombardeig sobre Ucraïna que no són actuals, sinó d’unes explosions que hi va haver en una zona industrial de Tianjin (Xina) el 2015, com han explicat diversos verificadors europeus, entre ells, StopFake i VoxUkraine, que són els dos membres ucraïnesos de l’IFCN que continuen treballant el terreny per combatre la desinformació.

El suposat genocidi a Ucraïna

El president rus, Vladimir Putin, va justificar la invasió d’Ucraïna per un suposat ‘genocidi’ a la regió del Donbass (a l’est d’Ucraïna) de què no va oferir cap prova, encara que ja havia parlat en aquests termes anteriorment i la televisió estatal russa continua parlant d’ell, segons explica la BBC a la verificació del discurs del mandatari. 

Genocidi, un terme encunyat durant la Segona Guerra Mundial, és segons les Nacions Unides, un «acte comès amb la intenció de destruir, completament o una part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós» i l’organització mai s’ha referit al conflicte a Ucraïna com a tal, encara que sí que hi ha un conflicte on han mort més de 14.000 persones, entre elles uns 3.000 civils, segons l’Alt Comissionat per als Drets Humans.

En el seu discurs, Putin va acusar el bloc occidental, «format a imatge i semblança dels Estats Units» de ser «l’imperi de les mentides» mentre assegurava també que Ucraïna ha declarat que té la intenció de fabricar les seves armes nuclears i que encara té tecnologia nuclear soviètica que ho facilitaria. És cert que Ucraïna tenia l’arsenal d’armes nuclears més gran del món quan es va desintegrar l’URSS, segons l’organització Arms Control, però va abandonar la cursa nuclear fa tres dècades. De fet, el 1992 Ucraïna va començar a destruir el seu armament nuclear o transferir-lo a Moscou, en el marc de les negociacions entre Rússia i els Estats Units per desarmar l’antiga a la Unió Soviètica. El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, ho va recordar fa una setmana en una conferència de seguretat de les Nacions Unides.

A més, més enllà de les seves paraules, els líders mundials són sovint focus de manipulacions. Ni Biden va dir que els Estats Units atacarien Rússia «abans que ells tinguin l’oportunitat de fer-los mal», ni Putin va anunciar que renunciava a envair Ucraïna després de parlar amb Jair Bolsonaro, com afirmaven diversos missatges difosos en xarxes. De la mateixa manera, una suposada gravació de la BBC en què s’adverteix que la guerra entre Rússia i l’OTAN és imminent va resultar ser un vídeo de ficció que circula des de fa temps.

 Vídeos de totes les guerres menys d’aquesta

Des de l’esclat de la guerra, la desinformació ha esquitxat tothom i els verificadors de l’IFCN han hagut de desmentir en els últims dies molts vídeos i fotografies atribuïdes falsament al conflicte actual. S’han presentat com a imatges d’actualitat atacs aeris a Gaza el 2021, míssils llançats per Hamàs contra Israel el 2021, una operació turca al nord de Síria el 2020, una explosió a Beirut (Líban) el 2020, un entrenament de l’exèrcit sirià en Alep el 2019, un grup de civils bombardejats per helicòpter militar a Turquia en 2016, una incursió de les Forces Especials nord-americanes a la Mesquita Daurada a l’Iraq el 2004 o un atac a Bagdad (Iraq) el 2003.

Però no tot han sigut escenaris bèl·lics. També s’ha compartit, com si fos un bombardeig, l’impacte d’un llamp en una central elèctrica, una sèrie d’explosions en un mercat de pirotècnia de Mèxic el 2016, una explosió controlada a Alemanya el 2012 o un incendi a Txernòbil el 2020.

Altres exemples de vídeos que han circulat atribuint-se a Ucraïna sense ser-ho mostren, per exemple, una avaria a les escales mecàniques al metro de Roma el dia d’un partit de Champions entre el CSKA Moscou i la Roma. 

Per verificar imatges o vídeos, el més important és entendre el seu origen per descobrir on i quan van ser registrats. Una eina és la recerca inversa mitjançant cercadors que, en lloc de buscar paraules a Internet, rastregen imatges semblants a la que ens interessa. Alguns d’ells són TinEye, InVID i Google Imatges. A partir d’ara, no es tracta només de desconfiar del que trobem a Internet i sospitar de la seva veracitat, sinó de fer un pas més i ser capaços de verificar de manera senzilla si ens les estan intentant colar. I que no passi.

Quan la ficció envaeix la realitat

Però aquests últims dies no només s’han descontextualitzat i falsejat imatges d’altres contextos per presentar-les com si fossin actuals. Hi ha hagut qui fins i tot ha recorregut a videojocs i pel·lícules per il·lustrar erròniament la invasió russa d’Ucraïna. S’han utilitzat imatges d’Arma 3, un videojoc de simulació bèl·lica, com si fossin bombardejos russos a sobre d’Ucraïna. També s’ha compartit tret de context un vídeo que és, en realitat, d’animació 3D i es va llançar l’octubre del 2021 i un altre que és del videojoc War Thunder.

¿Un jove soldat ucraïnès torna a casa i demana matrimoni al seu nòvio? De moment, no en tenim constància. El vídeo que s’ha difós com si aquest fos el cas (i afegeix el missatge que «els ucraïnesos guanyaran la guerra al tenir aquestes persones a l’exèrcit») està manipulat i és, en realitat, un vídeo de la Coalició per al Matrimoni Igualitari que es va gravar el 2012 al Regne Unit.

Qui també ha sigut víctima de la desinformació ha sigut el president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski. S’ha difós un vídeo en què es veu Zelenski disparant desenes de persones en una sala i s’ha compartit com si fos «la campanya electoral de Zelenski». No obstant, es tracta d’una escena de la sèrie Servidor del Pueblo 2, en què Zelenski, que era actor abans de fer el salt a la política, va ser el personatge principal.

Per cert, també hem vist imatges del president ucraïnès vestit de militar per presentar-lo com un líder que es posa a primera línia de foc per defensar el seu país. No és el cas. Són fotos antigues i que circulen des de mesos abans de l’esclat del conflicte.

La desinformació també arriba de l’aire

Altres imatges que han inundat les xarxes els últims dies són d’operacions aèries tretes de context. S’ha compartit molt un vídeo de TikTok d’un paracaigudista com si fos de la invasió d’Ucraïna («veient la tercera Guerra Mundial per TikTok»). En realitat, és del 2015.

¿I deu avions en formació triangular han sobrevolat Ucraïna? BOOM, Doğruluk Payı, Facta, Demagog, News Checker, Fact Crescendo i Maleït Bulo han verificat que el vídeo que es difon ara és d’una desfilada a Rússia del 2020. Un altre cas similar és el del vídeo que suposadament mostra a paracaigudistes de l’exèrcit rus desembarcant a Kharkiv... imatges que circulen, en realitat, des del 2016. Tampoc és actual un avió en flames a l’aire, circula des del 1993 (Maleïda i Demagog), ni ho és un vídeo amb un suposat avió de combat rus enderrocat per les forces ucraïneses, que mostra realment els rebels libis fent caure un avió el 2011.

Guerra de banderes

Un altre element que ha sigut tret de context han sigut les banderes, tant d’Ucraïna com de Rússia. Una de les imatges que més ha circulat (i que més verificada ha sigut) és la d’una bandera russa hissada a la ciutat ucraïnesa de Járkov. No és d’ara. Es va prendre durant les protestes a Ucraïna el 2014. Tampoc la foto de la bandera ucraïnesa al mig d’una Kíev en flames és actual, sinó del 2014, ni els russos han hissat la seva bandera a l’Assemblea de Kíev.

El primordial és el context

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna: 300.000 refugiats ucraïnesos en territori de la Unió Europea última hora en directe

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Queda clar, doncs, que la principal font de desinformació que els fact-checkers del món han detectat és la falta de context i la consegüent atribució d’imatges antigues i d’altres llocs al conflicte actual. Però a part de tots aquests exemples, n’hi ha més. Una foto d’una nena ferida és de Palestina el 2021, la imatge d’una noia amb una escopeta en un autobús és del 2020, una foto de dones ucraïneses resant a la neu és del 2019, un vídeo d’un soldat rus parlant amb la mare d’un soldat ucraïnès mort és del 2017, una foto de nens saludant soldats ucraïnesos és del 2016, una foto d’una evacuació massiva és del tancament d’un lloc fronterer el 2015, i una foto que mostra una fila de persones desnodrides i despullades és d’un camp de concentració a Àustria, no mostra les víctimes de l’Holodomor a Ucraïna entre 1932 i 1933.

En aquest context, ha guanyat molta força la desinformació en TikTok, on s’han difós vídeos mostrant «un comboi de blindats ucraïnesos que enderroquen barricades al mig de la ciutat, uns exercicis militars russos a la frontera o una amenaçadora bomba nuclear molt més destructiva que la d’Hiroshima».