Adob casolà per a plantes: tipus i com fer-lo

És potser el més comú i estès. Els pòsits de les dues infusions serveixen per adobar les plantes. El cafè és un bon fertilitzant natural que t’ajudarà a oxigenar el terra del jardí gràcies a la quantitat de nitrogen que conté. I el mateix passa amb el te i la teïna que conté. Per preparar els dos fertilitzants, n’hi ha prou d’anar recollint els residus (en el cas del te, si és en bossa, treure-l’hi) i guardar-los en una bossa. És molt important que tant el cafè com el te estiguin secs abans d’afegir-los al compost de la terra, ja que la humitat podria podrir-los. Com amb qualsevol compost, convé remoure la terra abans d’abocar-lo perquè quedi bé barrejat.

No és el fertilitzant més agradable de fer i aplicar, però sí que és un dels més efectius. Si tens animals com gallines, conills o cabres o bé mascotes –gossos o gats–, en pots utilitzar els excrements per enriquir el terra de les teves plantes, perquè els seus rebutjos orgànics tenen un alt contingut en nitrogen. Això sí, no has d’afegir directament l’excrement sobre la base de la planta, sinó compostar-lo abans d’utilitzar-lo.

Un dels fertilitzants casolans més efectius es prepara amb farina, calç agrícola comuna i calç dolomita –que s’utilitza per corregir l’acidesa del terra–. La calç agrícola i la calç dolomita es poden adquirir en botigues de jardineria o vivers especialitzats. Per fer la barreja, s’utilitzen quatre parts de farina amb mitja de calç agrícola i una altra mitja de calç dolomita. N’hi ha prou de posar-lo a la terra fèrtil una vegada a l’any, millor després de la sembra. Després de barrejar-lo bé amb la terra, es rega l’hummus. Per aconseguir un efecte més gran de l’adob orgànic s’hi pot afegir una part de farina d’os o una part de farina d’alga.

Les closques d’ou tenen un doble benefici per a les plantes: s’utilitzen com a fertilitzant o com a repel·lent. Si es tritura i pica, es pot empolvorar sobre la base de la planta. Si es posa en trossos o peces a la base de les plantes, crea una mena de barrera que impedeix que cargols, llimacs i erugues s’hi acostin, ja que es punxen amb els fragments.

L’herba del jardí o gespa és molt rica en nitrogen, per la qual cosa s’acaba convertint en un bon fertilitzant natural quan es composta. Es pot posar la gespa directament de la tallagespa o podadora, i ni tan sols se n’han de porgar les males herbes, perquè no fa falta. S’hi afegeix una mica d’aigua i es deixa macerar la barreja uns dos dies. Es pot afegir directament o bullir el compost i aplicar el líquid resultant sobre la base de les plantes.