¿Per què Twitter marca alguns comptes com a afiliats del Govern rus?

La periodista Esther Yáñez va publicar dimarts a Twitter que la plataforma li havia posat, de la nit al dia, l’etiqueta de «mitjans afiliats al govern, Rússia», un distintiu que va aparèixer en els perfils de diversos reporters que en la seva biografia havien assenyalat que treballaven per a mitjans estatals d’aquest país com ara ‘Russia Today’ i ‘Sputnik’. Sergio Pintado, periodista uruguaià, va publicar una captura de pantalla de la notificació que assegurava haver rebut al seu telèfon: el mateix, Twitter «etiqueta els comptes operats per mitjans de comunicació afiliats al Govern rus» amb l’objectiu de donar més context als seus usuaris. En cas de voler saber-ne més, ofereixen un enllaç genèric: support@twitter.com.

Hoy @Twitter decidió etiquetarme como un "medio afiliado al gobierno" de Rusia. Soy un periodista uruguayo que circunstancialmente trabaja para un medio ruso con una determinada línea editorial. pic.twitter.com/H7xoZRE0HA

— Sergio Pintado (@sergiogpintado) 28 de febrero de 2022

Però als canals oficials de Twitter no hi ha cap comunicació que anunciï aquesta política d’assenyalar persones que difonguin informació dels mitjans oficials russos. L’única mesura que han anunciat aquests dies és la d’etiquetar els missatges d’aquests mitjans, com va informar el cap de seguretat de la companyia, Yoel Roth, en un fil el 28 de febrer: «Estem afegint etiquetes als tuits que comparteixen enllaços a webs de mitjans afiliats amb l’Estat rus, i estem fent passos per reduir significativament la circulació d’aquest contingut a Twitter», deia el representant de la companyia un dia després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen anunciés que la Unió Europea buscaria mecanismes per vetar la transmissió de ‘Russia Today’ o ‘Sputnik’ al continent per «difondre mentides per justificar la guerra de Putin».

Desde hoy, añadimos etiquetas a los Tweets que comparten enlaces a sitios web de medios afiliados al estado ruso y tomamos medidas para reducir significativamente la circulación de este contenido en Twitter.
👇 https://t.co/VFPO4wJtBP

— ElenaBule 👀 (@ElenaBule) 28 de febrero de 2022

Tant Yáñez com Pintado, entre d’altres, neguen en els seus missatges qualsevol vincle amb l’Estat rus i asseguren que són periodistes que treballen circumstancialment per a aquests mitjans. Yáñez, que en el seu perfil també destacava que treballa per a Mediaset o ‘Vice’, va retuitejar un post de ‘Sputnik TV’ en espanyol dimarts amb l’enllaç d’una entrevista que ella mateixa havia fet a una cantant espanyola coneguda com La Pili per a un programa de la cadena que ella presenta, ‘Sin tapujos’, i per al qual ha entrevistat personalitats com ara El Cejas i Camela. Un ‘scroll’ pel seu perfil de Twitter en els últims dies demostra que la seva activitat principal era retuitejar corresponsals de mitjans generalistes (‘El País’, ‘El Mundo’, ‘Associated Press’ i ‘5W) que treballen sobre el terreny per explicar la guerra d’Ucraïna. Dimecres, el seu compte no estava disponible.

Una mesura que ve del 2018

Twitter va començar a marcar comptes d’usuaris el 2018, amb els candidats a les eleccions de mig mandat als Estats Units. Més endavant, a finals del 2019, la companyia va anunciar que tornaven a introduir-hi aquests distintius per als candidats a les presidencials del 2020. El 6 d’agost d’aquell any, Twitter va anunciar que «ampliava els tipus de comptes polítics que etiqueten» usuaris que representen aquests Estats a l’estranger, per exemple, presidents, ministres d’Exteriors, diplomàtics i institucions. En una primera fase, va començar amb els cinc membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina) i, a partir del 2021, va afegir a la llista una altra dotzena de països, entre els quals hi ha Espanya, que inclou els membres del G-7 i altres països on la xarxa social havia detectat «operacions d’informació» amb intenció de manipular.

A més, la plataforma va afegir la llista als mitjans públics d’alguns d’aquests països. «Els mitjans de comunicació afiliats a l’Estat es defineixen com a mitjans en què l’Estat exerceix control sobre el contingut editorial mitjançant recursos financers, pressions polítiques directes o indirectes o el control sobre la producció i distribució», explica la companyia en un comunicat disponible a la seva pàgina web. «Es poden etiquetar els comptes que pertanyen a entitats de mitjans afiliades a l’Estat, els seus editors en cap i el seu personal de més nivell jeràrquic», afegeix.

Des d’un primer moment, Twitter va diferenciar mitjans públics com la BBC al Regne Unit i NPR als Estats Units, de ‘Russia Today’, que el mateix dia que va rebre l’etiqueta va publicar un post criticant la mesura. RTVE o TV-3, per cert, formen part del grup de la BBC i NPR, que no tenen el distintiu de mig afiliat a l’Estat. Però Twitter no explica els motius concrets pels quals considera que un mitjà té afiliació estatal mentre que l’altre manté la independència. ‘Russia Today’ ha estat tradicionalment vinculat a la difusió de desinformació. El 2017, va intentar crear una secció de ‘fact-checking’ que no era imparcial i, per tant, no va ser reconeguda pels verificadors internacionals i el 2018 va ser condemnada al Regne Unit per manca d'imparcialitat per l’organisme regulador de les comunicacions del Regne Unit.

Verificat s’ha posat en contacte amb Twitter Espanya per entendre millor quins criteris utilitza per assenyalar comptes, però en el moment de publicar aquest article, no havíem obtingut resposta.

YouTube i Facebook també tanquen comptes

La decisió de limitar la transmissió de ‘Russia Today’ o ‘Sputnik’ a Europa, confirmada pel Parlament comunitari dimarts, no només ha tingut conseqüències a Twitter. Dimarts, els canals de les dues plataformes en espanyol (tant a Facebook com YouTube) apareixien com a no disponibles per als internautes que intentaven accedir-hi des de la Unió Europea.

Pel seu costat, Meta (propietària de Facebook i Instagram) també ha anunciat mesures per delimitar la difusió d’aquests mitjans al continent, a més de prohibir que comptes vinculats a la desinformació russa puguin monetitzar el seu contingut a les seves plataformes. «Hem rebut peticions de diversos governs i de la Unió Europea per fer més passos en relació amb els mitjans controlats per l’Estat rus. Donada la naturalesa excepcional de la situació actual, restringirem l’accés a ‘RT’ i ‘Sputnik’ a la UE», va anunciar a Twitter el president d’assumptes globals de Meta, Nick Clegg, dilluns. 

Dimarts, la companyia de Zuckerberg va anunciar les seves polítiques de limitar la capacitat de promocionar ‘posts’ o monetitzar la seva activitat a les plataformes de la companyia. Dissabte, Google va anunciar una mesura semblant, bloquejant la capacitat d’‘RT’ i altres mitjans russos de rebre diners dels seus anuncis als seus webs, aplicacions i vídeos de YouTube.

Moviment cap a plataformes tancades

Quan Twitter va expulsar Donald Trump de la seva xarxa social, gran quantitat dels seus seguidors van migrar a altres plataformes, com Telegram. Aquesta aplicació de missatgeria va superar el gener del 2021 els 500 milions d’usuaris, entre els quals, grups que intenten escapar de les mesures que les grans companyies de xarxes socials estan prenent contra la desinformació.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

A diferència de Twitter, Instagram i Facebook, les aplicacions de missatgeria instantània com ara Telegram i WhatsApp permeten als seus usuaris crear grups o canals privats per compartir informació que pot escapar dels filtres tradicionals de moderació de les empreses. Tot i que WhatsApp és una de les principals vies de desinformació, no pot realment funcionar com una xarxa social, perquè els grups només arriben a 256 usuaris, mentre que a Telegram poden arribar als 200.000 comptes en espais privats.

Tot i així, Pàvel Dúrov, el fundador de Telegram, va declarar el 27 de febrer al seu canal en rus i en el context de la guerra d'Ucraïna, que és conscient que els canals de Telegram “s'estan convertint cada cop més en una font d'informació no verificada” i que es planteja “restringir total o parcialment” l’activitat d’alguns canals si la situació dUcraïna escala. Mitja hora després, per les peticions de "molts usuaris" que els consideren la seva única font d'informació, Durov va publicar un altre missatge rectificant part de l'anterior i explicant que finalment descarta deshabilitar Canals, però demanava als seguidors que verifiquin dues vegades les dades que es publiquen a l'aplicació durant aquest "període difícil".