Cinc anys lluitant per un ascensor

Per millorar l’accessibilitat a les vivendes, els veïns han presentat aquests últims cinc anys diferents propostes, totes realitzades per un arquitecte amb experiència en aquesta mena de rehabilitacions, que busquen principalment millorar el confort i la qualitat de vida. L’ascensor es col·locaria a l’interior de la caixa d’escala de l’edifici, de manera que l’amplada de l’escala es veuria reduïda inevitablement. Vet aquí el problema: els 80 centímetres projectats estan per sota del metro establert legalment a Catalunya.

Les mesures mínimes detallades en la normativa estan pensades, principalment, per garantir l’accés a l’edifici al cos de Bombers en cas de sinistre. Amb tot, els 80 centímetres, tenint en compte altres característiques especials del bloc i dotant l’edifici de mesures compensatòries quant a seguretat contra incendis, com extintors i enllumenat d’emergència, serien suficients en altres municipis, segons l’arquitecte, Josep Maria Doce, que en els últims sis anys s’ha especialitzat en aquesta mena d’actuacions. «L’ajuntament d’Esplugues de Llobregat s’acull a la normativa quan hauria d’estudiar cas a cas, com fan altres ajuntaments preocupats per la qualitat de vida de les persones», explica el responsable dels diferents estudis de viabilitat presentats.

L’arquitecte, a més, recorda que a part de les escales hi ha alternatives per als bombers, ja que es tracta d’un edifici totalment exterior, no està adossat a cap altre i només té tres plantes i uns baixos. En cas de foc, assegura Doce, podrien entrar per les finestres sense gaire problema amb l’ajuda d’una petita grua amb cistell. «¿Com és possible que aquests 80 centímetres siguin suficients en un bloc de vivendes amb 50 veïns a la ciutat de Barcelona però que no ho siguin en un edifici aïllat amb a penes 15 famílies?», es pregunta l’arquitecte, molt sensibilitzat amb els problemes que pateixen aquests veïns, perquè va viure una situació similar en la seva família. «Aquest problema serà cada vegada més habitual. Moltes persones van comprar pisos sense ascensor als anys 70 i 80, eren joves i llavors no li donaven importància», afegeix.

«Fora del marc legal»

Els Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat han tombat una vegada i una altra els projectes presentats per la comunitat de propietaris de Juli Garreta, 14-16, a l’entendre que estan «fora del marc legal per diversos motius». Fonts municipals detallen que la falta espai per incorporar un ascensor sense convertir l’escala comunitària és «un element insegur per als veïns i veïnes, especialment en cas d’incendi». Les mateixes fonts remarquen que el Síndic de Greuges, després de rebre una queixa d’una veïna, va comunicar el desembre passat que considerava «correcta» la seva actuació municipal i que, per tant, allà finalitzava la seva intervenció. 

Tècnics de l’ajuntament, a més, troben diversos defectes de forma en les propostes, com l’absència d’un acord explícit de totes les persones propietàries afectades. De fet, els signants de la carta no amaguen que alguns veïns no estan d’acord amb les obres, principalment els de les plantes baixes, que també es van negar a la primera opció, la més senzilla: instal·lar l’ascensor a l’exterior, ocupant un pati comunitari que des de fa uns anys disfruten alguns de manera exclusiva. També n’hi ha contraris a l’ascensor perquè no poden assumir-ne el cost (entre 15 i 20.000 euros per pis, que podrien ser una mica menys en cas que rebessin alguna ajuda per part de les administracions locals).

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

La carta que els veïns favorables a la instal·lació de l’ascensor van enviar a EL PERIÓDICO pretén cridar l’atenció dels tècnics de l’ajuntament, provocar una excepció en la norma. «Tinc una pròtesi al genoll i problemes de cor. Una altra veïna amb 98 anys a dures penes pot baixar al carrer i necessita l’ajuda de les seves filles», detalla via telefònica Borrull, que fa anys que lluita per un ascensor. «El meu marit pràcticament no va poder sortir al carrer en els seus últims dies. Ens van arribar a dir que el millor que podíem fer és canviar-nos de pis, però ell deia que no volia. Havia sigut molt feliç aquí. Es va morir sense veure l’ascensor», lamenta aquesta professora de primària jubilada. Ella, com els seus veïns, defensa que les persones haurien d’estar sempre per sobre de les normatives quan es tracta del seu benestar.

---

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.