L’augment dels trastorns alimentaris es dispara a Catalunya

Els centres de salut mental ambulatòria van atendre 3.208 persones amb trastorns de conducta alimentària (TCA) el 2020, però només durant el primer semestre del 2021 aquesta xifra va ser de 3.194, gairebé el mateix volum que durant tot l’any anterior. L’increment d’aquest tipus de trastorns com l’anorèxia i la bulímia nerviosa es repeteix, tot i que amb un augment més moderat, si ens referim als ingressos hospitalaris, d’acord amb les xifres facilitades pel Servei Català de la Salut a Verificat a través d’una sol·licitud d’accés a la informació pública.

La tendència a l’alça dels TCA ja es va accentuar el 2020 coincidint amb l’inici de la pandèmia, però llavors l’augment dels casos atesos ambulatòriament als centres de salut mental, tant en els infantils i juvenils com en els d’adults, va ser més moderat, del 13,7%, respecte al 2019. Una pujada significativa, tenint en compte que del 2018 al 2019 aquest creixement va ser del 2,7%, però molt menys pronunciada que la del 2021.

Incertesa i reducció de les relacions socials

«La pandèmia ha significat un empitjorament dels pacients ja atesos i un augment dels nous casos», explica Teia Plana, cap de la unitat de trastorns de la conducta alimentària en nens i adolescents a l’Hospital Clínic de Barcelona. És una realitat que ha afectat, sobretot, les noies adolescents i en la seva primera joventut, el col·lectiu que ja registrava una incidència més elevada d’acord amb les dades del Servei Català de la Salut. De fet, en aquest tipus de trastorns, 9 de cada 10 afectats són dones i la immensa majoria tenen entre 12 i 23 anys (especialment, de 12 a 17).

Als factors de risc personals, familiars i socials habituals, diu Plana, s’hi han sumat la incertesa i l’ansietat, disparada durant la pandèmia, que també ha suposat «la reducció dels factors de protecció com la interacció social en activitats d’oci i, per exemple, a l’escola» en una etapa en què aquestes relacions són clau. A més, assegura la responsable de la unitat del Clínic, l’interès generat per la salut i l’exercici durant el confinament va contribuir a agreujar la situació respecte a aquest col·lectiu més vulnerable.

Aquesta realitat s’ha amplificat per l’augment del consum de pantalles, mòbils i xarxes socials, considera Eduardo Serrano, coordinador de la unitat de trastorns de la conducta alimentària de Sant Joan de Déu. «Tots vam rebre missatges que deien que ens engreixaríem, que havíem de fer dieta i esport a casa i això, en una població vulnerable, es va traduir en un augment de la incidència i la gravetat dels pacients que estaven estables», explica l’especialista.

Però les conseqüències de la pandèmia, assegura Sara Bujalance, directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), s’han allargat més enllà de l’esperat. «Pensàvem que el 2021 la cosa s’equilibraria una mica, però és que hem atès més casos el 2021 que el 2020, i el 2022 això continua pujant», assegura la directora d’ACAB en relació amb els afectats i als familiars que acompanyen des de l’associació.

¿Per què les noies joves tenen més risc de patir TCA?

«Durant l’adolescència hi ha més risc de patir un TCA, perquè és una època de molts canvis corporals, encara més evidents en les petites, per a les quals l’estètica té molta importància, i això crea inseguretat en un moment de formació i assentament de la personalitat», explica Plana. En aquest sentit, el sexe i l’edat, en relació tant a les dones en general com als menors adolescents i als joves, són factors de risc de la mateixa manera que determinats trets de la personalitat, familiars o ambientals.

Les xifres reflecteixen aquesta realitat d’una manera molt clara en l’etapa adolescent i també en relació amb la primera joventut o postadolescència. El 42% de les persones ateses ambulatòriament durant els primers sis mesos del 2021 tenien entre 12 i 17 anys, mentre que els pacients d’entre 18 i 39 anys, el segon grup amb més afectació, suposaven el 36%.

Si s’analitzen les dades per sexe, les dones representen el 92,4% del total, exactament el mateix percentatge que les noies respecte al col·lectiu d’adolescents atesos durant el primer semestre del 2021. La tendència que indica una afectació majoritària entre el col·lectiu de dones i també entre els adolescents i postadolescents es reflecteix, de nou, en el cas dels ingressos hospitalaris tant en aquest període com en les dades que van del 2018 al 2020. 

[*El 2020 hi ha 12 casos que no estan assignats a cap franja d’edat d’acord amb les dades facilitades] 

[*El 2018 hi ha 9 casos que no estan assignats a cap franja d’edat d’acord amb les dades facilitades]

«Un perfil jove i femení està molt més exposat a la pressió social entorn del model de bellesa imperant, que continua sent la d’una persona excessivament prima», afirma Bujalance. Les xarxes socials, considera, «fan d’altaveu d’aquest model, d’uns valors culturals que converteixen el cos en un objecte». Unes xarxes, que d’acord amb Plana, «han augmentat la importància de la imatge, que és fictícia i està plena de filtres, i la necessitat d’aconseguir el reforç positiu, els ‘likes’».

«És un món molt visual, tot són fotos i un tendeix a comparar-se, i això pot generar insatisfacció corporal, que és la porta d’entrada a fer dietes i modificar hàbits alimentaris, cosa que incrementa el risc de patir un d’aquests trastorns», explica Serrano.

El coordinador de la unitat de Sant Joan de Déu apunta també al funcionament d’internet i de les xarxes socials. «Quan els algoritmes interpreten que algú està interessat en alguna cosa [com les dietes], tot i que no ho vulgui li oferirà aquest tipus de contingut de manera reiterada, sense pausa». Una realitat, conclou Serrano, que s’agreuja si tenim en compte que els nois i noies accedeixen al mòbil amb només 12 anys. «Tenen una connexió 24 hores i, sovint, sense gaire control dels pares», apunta.

L’anorèxia nerviosa representa el 30% dels atesos i el 70% dels ingressos

L’anorèxia nerviosa, seguida de la bulímia, és el tipus de TCA amb més incidència, tal com es desprèn de les xifres obtingudes per Verificat. Més del 30% dels atesos pels centres de salut mental ambulatoris durant el primer semestre del 2021 tenien aquesta malaltia, mentre que el 71% dels ingressos hospitalaris responien al mateix diagnòstic. Quant a la bulímia nerviosa, aquesta patologia estava darrere del 15% dels atesos i del 4,5% dels ingressos registrats, unes dades pròximes als del període 2018-2020.

Notícies relacionades

El cos com a enemic

Claudia Osborne: «Vaig ser una nena sense vida»

D’acord amb Serrano, l’alt percentatge d’ingressos dels casos d’anorèxia en relació amb la bulímia, les úniques patologies que estan desglossades en la base de dades, rau en el fet que la bulímia sol tenir una intervenció més ambulatòria perquè «només hi ha ingrés quan les conductes purgatòries són molt greus i constants». L’anorèxia, en canvi, implica ‘per se’ un estat de desnutrició i també s’ingressa, assegura, en casos moderats. «En l’anorèxia nerviosa, el pacient pot estar amb més freqüència en un estat de més risc vital», indica Plana en aquest sentit.

El trastorn per fartanera, que es caracteritza per la ingesta descontrolada davant emocions negatives i que també es dona en persones que tenen una obsessió pel pes, és un altre dels diagnòstics més prevalents, d’acord amb el coordinador de la unitat de Sant Joan de Déu. No obstant, tant aquesta patologia com aquells casos que no poden ser diagnosticats amb malalties concretes queden englobats sota l’etiqueta «altres TCA o TCA no especificats». Aquesta categoria va representar el 52% del total d’atesos i el 25% dels ingressos hospitalaris el 2021, mentre que el 2018 va ser del 53,5% i el 25%, respectivament.