El turisme, rumb a la Setmana Santa

Amb la Setmana Santa acostant-se, la recuperació del sector turístic sembla estar pendent del conflicte geopolític i les seves conseqüències econòmiques, energètiques i comercials sobre el territori espanyol. 

Els fets desencadenats a Ucraïna les últimes setmanes posen a prova, una vegada més, la resiliència del turisme, no perquè sigui l’únic conflicte existent, sinó perquè és el que més pot afectar les xifres del sector. De fet, la inestabilitat política ha condicionat en múltiples ocasions els fluxos turístics, i la seguretat és un factor determinant en la mobilitat internacional de les persones. El turisme rus a Espanya ja es va veure afectat el 2014, disminuint un 10,3% respecte al 2013 arran de la crisi de Crimea, la devaluació del ruble, les tensions entre Washington i Moscou i les sancions polítiques i comercials de la UE.

Espanya es trobava entre les principals destinacions del turisme rus, competint amb altres destins de sol i platja com Turquia, Tunísia, Grècia i Egipte, sent Catalunya, el País Valencià, les Balears i les Canàries les destinacions de preferència. 

Segons xifres absolutes de l’estadística de moviments turístics en frontera (Frontur), de l’INE, 1,3 milions russos van visitar Espanya el 2019 (un 6,9% més que el 2018), amb una despesa per persona (1.516 euros) i estada mitjana (10 dies) superior a la mitjana de visitants estrangers. De fet, el turisme rus se situa novè en el rànquing d’arribades i segon quant a despesa. En el sentit invers, segons el servei d’estadístiques de l’Estat Federal de la Federació Russa, Rosstat, 132.000 espanyols van viatjar a Rússia el 2019. Espanya era el quinzè mercat per volum de visitants. 

A més de la rellevància de les relacions econòmiques bilaterals vinculades al turisme, un estudi de l’Institut Elcano (2019) destaca que Rússia era el país del G8 on Espanya era més popular gràcies a l’apreciació de la cultura, sent palès la tasca feta per la diplomàcia en àmbits com la llengua, la literatura i la investigació a favor de la imatge de destí turístic de qualitat. 

Aquesta sintonia, no obstant, està adoptant una postura sancionadora, deixant entreveure el corrent solidari desencadenat entre empreses i institucions vinculades a l’activitat. Així, Booking, Expedia Group, Airbnb, Amadeus i diversos operadors de creuers han confirmat que deixen d’operar amb Rússia. I això és rellevant en tant que el 9,8% dels visitants arriben al territori espanyol a través de plataformes digitals de comercialització.  

Altres reaccions provenen de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), en què les finalitats de promoció i defensa del turisme mundial es veuen perjudicades pel conflicte. Aquesta organització referent valorarà si expulsar Rússia com a estat membre. En cas de ser així, aquesta decisió suposaria el primer gran veto per part d’una institució pertanyent a l’ONU, a més d’establir precedent en la politització del sector turístic, posant en dubte el paper de l’activitat com a eix de ‘soft diplomacy’ i limitant la presa de decisions.

Tot i que l’afectació a curt termini és molt patent, convé apreciar com poden afectar les decisions diplomàtiques a llarg termini. La suspensió del diàleg per a la liberalització dels visats per part dels països de la UE, així com la prohibició de proveir serveis turístics a la regió, mesures adoptades després de l’annexió de Crimea, es mantenen vigents en l’actualitat.

Per això, hem d’atendre les conseqüències del bloqueig de l’espai aeri entre la Federació i la UE, que ja està comportant la modificació de rutes àrees. Així, alguns vols entre la UE i Àsia estan patint desviacions de més de mil quilòmetres de distància, complicant la connexió amb el Japó, Corea i la Xina que, afegit a l’increment de preu del combustible, suposa l’encariment dels vols.  

Malgrat la preocupació existent, per exemple, a la Costa Daurada, es percep una certa tranquil·litat cap al volum de visitants que es rebin per Setmana Santa i l’estiu, considerant que la llunyania geogràfica pot afavorir Espanya com a destí refugi per a mercats de llarga distància davant competidors com Turquia i Croàcia. 

Tot i així, davant aquestes contingències, ja s’han iniciat campanyes des de Turespaña i l’Agència Catalana de Turisme, per atraure turistes nord-americans i europeus d’alt poder adquisitiu, conscients que les tensions geopolítiques que afectaran el turisme emissor rus semblen lluny d’haver acabat. No és la primera vegada ni segurament l’última en què s’ha de recórrer a la promoció com a autèntic salvavides del turisme en temps difícils. 

Quan pensàvem que el turisme iniciava la recuperació després de més de dos anys de dures restriccions a causa de la pandèmia, una guerra a Europa que ningú presagiava, excepte els EUA, torna a col·locar al sector turístic a la diana de la incertesa, el temor i la preocupació per l’amenaça d’un nou estancament de la demanda.  

Però, si bé l’afectació de la pandèmia en el sector viatges va ser absoluta, no tinc la sensació, en el dia d’avui, que aquesta guerra tingui les mateixes repercussions. És cert que ens veurem afectats per una pèrdua de visitants russos a curt i mitjà termini, a conseqüència de les sancions imposades a Rússia. Un visitant, per cert, molt interessant que deixa diners al destí, ja que és un gran consumidor de cultura, gastronomia i ‘shopping’. 

No obstant, l’impacte per a Barcelona no serà extremadament costós, ja que el turisme rus que el 2019 va visitar la ciutat representava tan sols un 2,1% del total dels visitants internacionals i que les previsions per al 2022, abans de la guerra, eren molt inferiors a les del 2019, a causa de les diferents restriccions en mobilitat. Per tant, l’afectació del descens de la demanda de turisme rus a Barcelona serà mínima a diferència d’altres localitzacions de Catalunya que sí que es veuran més afectades, com la Costa Daurada i determinats punts de la Costa Brava. 

Altres aspectes a considerar en el flux de visitants són la guerra i els seus efectes socials i econòmics, en la mesura que les esmentades circumstàncies tenen un impacte sobre la confiança del consumidor i afecten també el consum de viatges. És evident, i ja ho estem percebent, l’increment del preu del transport a causa de la pujada del preu del petroli. Però no només serà més car volar i viatjar amb cotxe, amb barco, etc., sinó que, en general, els preus s’incrementaran en tota la cadena de valor. Una situació que, junt amb la revisió a l’alça de les previsions de la inflació als nostres principals mercats emissors, suposarà en general una disminució de la capacitat de despesa dels consumidors. No obstant, crec que si la situació no empitjora, el turisme es veurà molt menys afectat del que es creu. 

Estem davant una demanda que ha fet provisió d’estalvi, que fa dos anys que està tancada amb restriccions a la mobilitat i que necessita imperiosament sentir certa normalitat en la seva vida. Fa dues setmanes, en un viatge de promoció a la Costa Oest dels EUA, parlant amb empreses, treballadors, estudiants d’universitats, vam percebre enormes ganes de viatjar, potser una mica exagerades, considerant el viatjar com a sinònim de llibertat i de confirmació del final d’una pandèmia que ha sacsejat tothom. Aquestes ganes de viatjar s’observen també a Europa. Segons les últimes dades, tres de cada cinc europeus tenen la intenció de viatjar el primer semestre d’aquest any 2022. Entre les principals raons per viatjar destaquen fer una escapada urbana (15%), disfrutar del bon temps, del sol i platja (15%) i la cultura i patrimoni (13%).

Crec que determinats mercats de llarga distància, com l’americà, en funció del ‘target’ de client, no variaran els seus plans de viatjar. Em refereixo a aquells consumidors ‘premium’ que coneixen el món, i saben que Espanya està situada a l’extrem sud-occidental del continent, allunyada de la zona bèl·lica. 

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Respecte a la demanda europea, és difícil de predir i depèn de la proximitat d’aquests mercats a la zona de conflicte. No obstant, considero que, com ja ha passat en altres ocasions, Espanya pot ser percebuda com un destí refugi a què optaran molts viatgers europeus que vulguin allunyar-se del conflicte, a la recerca d’atributs com el clima, cultura, gastronomia, platges... Per reforçar la confiança del mercat europeu, el primer mercat emissor de la ciutat i un dels mercats madurs més consolidats de la capital catalana, Turisme de Barcelona emprèn aquesta setmana una gira per sis països i deu ciutats per presentar les principals novetats del destí i reconnectar amb els agents i prescriptors més rellevants de la indústria del sector turístic. El 84% del turisme que rep Barcelona és internacional i del total del turisme que rep, Europa (UE i la resta de països) suposa al voltant del 65%.

En definitiva, hem d’estar atents a l’increment dels preus i a la seva repercussió en els costos de tota la cadena de valor del turisme i implementar mesures per no situar-nos en una situació de desavantatge competitiu davant altres mercats, i pensar que, una vegada més, Espanya pot ser un destí refugi considerant l’estat anímic d’uns consumidors àvids per fer allò que se’ls va impedir durant dos anys; viatjar i conèixer altres destinacions.