Sis mascotes per tenir a casa (que no són gat ni gos)

Si no us agraden els gats i un gos us sembla un animal massa actiu, són els companys perfectes per a vosaltres. Malgrat que necessiten molta activitat, són animals molt tranquils i no necessiten supervisió constant. No obstant, sí que necessiten unes cures mínimes i tenir la casa condicionada, ja que més d’un s’ha electrocutat al mossegar un cable o una antena connectats al corrent. La seva dieta ha de contenir fenc, verdures i fruites fresques i pinso. I han de tenir sempre aigua fresca disponible. «Tenir un conill és una responsabilitat molt gran», explica la biòloga Andrea Torres.

Igual com els conills, aquestes dues espècies de la família dels rosegadors tendeixen a rosegar cables connectats al corrent, fet que fa que s’electrocutin i morin, de manera que convé anar amb compte si no se’ls manté en una gàbia. Tots dos mengen aliments similars, que poden ser fenc, pinsos i fruites i verdures fresques. 

Les tortugues domèstiques no demanden, per norma general, gaires atencions, tot i que cal tenir en compte que tenen algunes necessitats especials en comparació amb altres mascotes. Són animals molt longeus que, igual que passa amb altres rèptils, són de sang freda i necessiten estar en entorns càlids. Les tortugues aquàtiques s’alimenten sobretot d’insectes aquàtics, larves d’amfibis, cucs, crustacis i mariscos o petits peixets vius. Les de terra mengen fruites i vegetals. No obstant, la millor opció és donar-los pinso a base dels nutrients que necessitin segons l’espècie de què es tracti.

Malgrat que no s’hi pot interactuar com es pot fer amb un animal de sang calenta, són excel·lents companys. Els seus colors vistosos i les poques cures que requereixen els fan mascotes ideals per a les persones que passen gairebé tot el dia fora de casa. Mengen un parell de vegades al dia a tot estirar i el menjar es pot adquirir a qualsevol botiga d’animals. Observar-los és relaxant i adornen qualsevol racó o paret de la casa. Això sí, requereixen un aquari adequat per viure i, si aquest no disposa de netejador automàtic, cal canviar-los l’aigua amb certa assiduïtat per retirar les restes d’aliment que quedin suspeses al líquid.

Periquitos, canaris, caderneres... qualsevol espècie d’au domèstica alegrarà casa vostra amb els seus refilets i cants. La seva dieta varia en funció de l’espècie, però solen ser llavors, fruites, insectes... res que no es pugui trobar en una botiga d’animals comuna. En aquest tipus d’animals, igual com passa amb els peixos, és fonamental l’espai. La gàbia ha de ser adequada a la seva mida i disposar d’elements perquè puguin jugar i moure’s. També s’aconsella treure’ls en un espai controlat durant un parell d’hores al dia per estimular-los, acariciar-los o jugar amb ells.

¿Qui no ha criat cucs de seda de petit? Com la d’altres erugues, la vida del cuc de seda passa per quatre fases: ou, larva, crisàlide i papallona. Els ous es mantenen aparentment inactius durant l’estiu, la tardor i l’hivern, fins que a la primavera fan eclosió les larves, coincidint amb el despertar de l’arbre de les fulles del qual s’alimenten, la morera. En aquest estat de cuc passen unes sis setmanes, alimentant-se de les fulles de morera i creixent. En la seva fase larval, muden cinc vegades la pell. Al final d’aquesta vida adulta, comencen a teixir el capoll amb un fil de seda que segreguen i en el qual s’emboliquen, una tasca que els costa tres o quatre dies. Dins del capoll es transformen, primer, en crisàlide, i després, en papallona, procés que dura unes dues o tres setmanes, al terme de les quals la papallona segrega un líquid, trenca el capoll i surt. En els dies següents (entre 8 i 12) les papallones s’aparellen, posen entre 200 i 300 ous i... moren.