Alec MacGillis: «Amazon alimenta el ressentiment que va permetre a Trump arribar al poder»

-Faria servir l’adjectiu ‘extractiu’. Amazon és com una mina de carbó: una mina de carbó posa els empleats en una situació perillosa, treu el carbó i crea amb aquest una riquesa que se’n va a un altre lloc, una riquesa que mai torna. Crec que passa una cosa molt semblant amb Amazon, l’empresa arriba a una comunitat, hi construeix el seu magatzem, utilitzen mà d’obra molt barata per fer una feina rudimentària i la riquesa se’n va a una altra part.

-Tenint en compte la mida de l’empresa, no crec que exageri si dic que és una tragèdia americana.

-No, clar, perquè en cert sentit, amb aquests magatzems, Amazon esprem la riquesa de tot el país. Abans hi havia comerços petits pertot arreu, i activitat comercial pertot arreu, però ara tot passa per Amazon i la riquesa que genera pararà a unes poques ciutats: Seattle, ara també Washington, que s’ha quedat amb la segona seu... I tot això crea un desequilibri profund, que és el que explico al llibre. Tota la riquesa que genera el comerç d’Amazon és per a uns quants llocs.

-De manera que podem dir que Amazon, i suposo que les altres grans empreses tecnològiques, estan decidint quina és l’Amèrica pròspera i quina no.

-Així és, tenen una enorme influència sobre l’aspecte del nostre país. La decisió d’Amazon sobre la seva segona seu n’és un exemple, és una cosa que no hauria d’importar tant però va importar molt, al cap i a la fi es tractava de decidir on posar 50.000 llocs de treball, ¡50.000!, i aquesta és una decisió que transforma una ciutat. Ho podrien haver fet en una ciutat que ho necessités i haver aconseguit un gran impacte, Saint Louis, Cleveland, tenien diverses opcions, però van decidir instal·lar-se a Washington, que ja era una ciutat rica.

-¿Perquè els és igual?

-Els és igual, sí.

-Amazon, ho diu al llibre, utilitza aquest poder per fer xantatge als ajuntaments i rebre subsidis i incentius per instal·lar els seus centres logístics a tal o tal municipi. ¿L’abús de poder és part de l’ADN d’Amazon?

-El que crec que porten a l’ADN, i a més des del principi, és no pagar impostos. El seu gran avantatge sobre el llibreter de la cantonada era que ells no havien de pagar un impost sobre les vendes, i ¿per què es van instal·lar a Seattle? Per evitar pagar impostos. I això s’ha mantingut amb els anys, no paguen impostos sobre les vendes, no paguen impostos sobre la propietat, no paguen impostos sobre la renda. El 2018 van pagar zero impostos sobre la renda a escala federal. ¡Fins i tot van tenir una deducció fiscal! Wallmart, que no són uns angelets, van pagar 36.000 milions en impostos aquell any. Ells no poden permetre’s aquest joc.

-Segurament hi ha moltes persones en el Govern dels EUA que pensen que s’ha de perseguir aquest tipus de comportament. ¿Potser no hi ha lleis als EUA per parar Amazon? ¿O és que ja és molt tard per fer-ho?

-No, no és massa tard, a Washington s’està coent alguna cosa. Hi ha interès a veure com es poden frenar aquests nous monopolis. Biden s’ha envoltat de gent molt crítica amb aquestes tecnològiques que ocupen alts càrrecs en el Govern, així que la possibilitat que es faci una normativa és allà. No serà fàcil perquè hi ha molta resistència, i a més, els demòcrates estan dividits: hi ha els que creuen que s’ha d’acabar amb aquests monopolis i els que hi estan molt còmodes.

-Hi ha una cita al llibre que diu que Amazon posa la democràcia en perill. Després d’haver fet aquest llibre, ¿creu que és així?

-Crec que sí. En un sentit general, sí. Són empreses que han erosionat la base impositiva d’un país. Són empreses que han ajudat a debilitar la premsa. Són empreses que han alimentat un creixement brutal de la desigualtat i del ressentiment entre regions. Si un suma tot això, sí, és un debilitament del teixit civil i social, de la democràcia, i fa que sigui més fàcil perquè una persona com Trump arribi on va arribar.

-¿M’està dient que hi ha una relació entre el creixement empresarial d’Amazon i el creixement polític de Trump?

-Sí, sí, absolutament. Vaig treballar sobre aquesta desigualtat com a reporter, vaig viatjar pel país durant molt temps i vaig veure que cada vegada era la bretxa més gran. Em va preocupar molt i vaig pensar que havia d’escriure sobre aquesta disparitat regional, explicar-la, i després va i guanya Trump. Per mi estava clar que aquesta victòria sortia d’allà. Era l’última empenta que necessitava per escriure el llibre.

-Nova York va dir ‘no’ a la segona seu d’Amazon. ¿Alguna cosa està canviant o va ser un cas aïllat?

-Crec que és perquè les coses estan canviant i hi ha més consciència política sobre el que és Amazon, sobretot en una part de l’esquerra amb capacitat per fer-se sentir. Les subvencions que Nova York li estava donant a Amazon eren excessives, gratuïtes, era grotesc, realment, però a més, Nova York ja és una ciutat tan pròspera, tan rica, que molta gent va pensar que seria massa.

-¿Se’n van anar a Washington per això?

-Bé, s’ha de recordar que malgrat la resistència Amazon volia quedar-se allà. ¿Per què es van retirar? Perquè els líders de l’estat de Nova York, sentint la pressió, van anar a Amazon i els van dir: «Mireu, això és difícil. ¿Podeu prometre’ns que si es forma un gran sindicat, per exemple al vostre magatzem de Staten Island, podeu prometre’ns que sereu neutrals?». I això és tan important per a Amazon que van dir que no. El curiós és que la setmana passada en aquest magatzem justament es va constituir un sindicat.

-Expliqui’m, ¿ha tingut èxit el llibre als EUA?

-Em sembla que sí, però va ser difícil. La gent no volia comprar-lo a Amazon, creien que el que era coherent era comprar-lo en una llibreria, però resulta que quan el llibre va sortir al mercat les llibreries als EUA estaven tancades.

Notícies relacionades

Itàlia multa Amazon amb més de mil milions d’euros per abús de posició dominant

Proveïdors d’Amazon a la Xina recorren al treball forçat

-O sigui, que es ven per Amazon.

-Oh, sí. És clar que es ven.