Les dones microscòpiques de la ciència | + Història

Amb el pas de les centúries, no només van millorar les prestacions d’aquests aparells sinó també les tècniques de laboratori. Fruit d’això al segle XIX es van fer descobriments de vital transcendència. Per exemple, l’alemany Robert Koch va identificar el bacil de la tuberculosi, el de l’àntrax i el causant del còlera; cosa que va obrir la porta a millorar el tractament per combatre aquestes malalties.

Tot i que l’imaginari popular acostuma a representar el científic tot sol al laboratori, la realitat és que la recerca és una feina d’equip i si avança és gràcies a la col•laboració dels seus membres. De fet, Koch es va beneficiar de l’enginy dels seus ajudants per poder fer millor els cultius de bacteris, encara que d’entrada no va reconèixer les seves contribucions. 

N’hi ha un que sí que ha passat a la història perquè és recordat pels científics cada vegada que analitzen una mostra fent servir les plaques de Petri. Són aquells petits plats on es fan cultius per després observar-los amb el microscopi. El seu disseny és una creació del doctor en medicina Julius Richard Petri, quan era a l’equip de Koch. 

Per mantenir les colònies de microorganismes estables dins les plaques de Petri es feia servir gelatina. El problema era que quan arribava l’estiu, amb la calor, la gelatina perdia consistència i les mostres es feien malbé. Cal recordar que tot allò passava a finals del segle XIX, quan no hi havia sistemes de refrigeració ni en prou feines ventiladors.

Un altre dels ajudants de Koch, el microbiòleg Walther Hesse, ho va comentar a la seva dona, que li va proposar substituir la gelatina per agar-agar, un producte fet amb algues i que tot i tenir propietats gelatinoses, en canvi, resisteix molt millor les altes temperatures. Ella el coneixia perquè el feia servir per cuinar, precisament perquè li oferia millors prestacions que la gelatina convencional a l’hora de preparar melmelades i altres receptes. Explicat així pot semblar que tot allò va ser fruit d’una conversa informal entre un matrimoni, on la dona era mestressa de casa i devota esposa d’un marit científic. Però, la realitat és una mica diferent. Fanny Hesse és un dels noms oblidats de la història de la ciència. 

Nascuda el 1850, als vint-i-tres anys es va casar amb el seu espòs amb qui de seguida va començar a col•laborar en l’àmbit acadèmic. L’ajudava a preparar (i netejar) els estris i les mostres, i era l’encarregada de dibuixar les aquarel•les que reproduïen les observacions microscòpiques de Walther Hesse (llavors encara no es podien fer fotos de les mostres). És a dir, marit i muller formaven equip i Koch se’n va aprofitar. De seguida va començar a fer servir les plaques de Petri amb agar-agar. A l’article de 1882, on explicava els seus revolucionaris descobriments sobre la tuberculosi, va deixar constància que havia utilitzar aquell producte per estabilitzar les mostres biològiques. Ara bé, es va oblidar d’un petit detall: mencionar que aquella innovació no era cosa seva sinó del matrimoni Hesse.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Walther va morir el 1911 i Fanny el 1934, però no va ser fins molt més tard que es va reconèixer el seu paper en el progrés científic. El seu cas és un dels molts que amaga la història, perquè era habitual que les esposes també fessin tasques en el camp de la investigació, però han estat sistemàticament deixades de banda. Com si elles també fossin microscòpiques

---

Agar-agar

Fanny Hesse tenia família a les colònies asiàtiques i per això coneixia l’agar-agar. Actualment segueix essent un producte bàsic a la cuina a l’hora de preparar algunes receptes. I a l’àmbit científic també. Si bé, en aquest cas, ara es fabrica amb determinades propietats específiques perquè el seu ús en els cultius de laboratori sigui més eficient.