Desafiament judicial

Avortament als EUA: ¿hi ha arguments jurídics per fer marxa enrere?

L’esborrany del document que prepara el Tribunal Suprem dels EUA per revocar el dret a l’avortament permet examinar amb lupa determinats aspectes legals i ètics. Diversos juristes coincideixen que el que es veu de l’edifici jurídic que justifica la decisió és dèbil.

Alex Edelman / AFP

Una filtració inèdita des de les sacrosantes instàncies del Suprem nord-americà ha aixecat la veu d’alarma: els magistrats conservadors del màxim tribunal federal es disposen a fer valer la seva majoria per establir una nova jurisprudència pel que fa al dret a l’avortament. L’esborrany que firma el jutge Samuel Alito posa en entredit la sentència del mateix tribunal que el 1973 va reconèixer el dret de les dones a avortar, i concreta una amenaça que ha fet que milers de dones sortissin al carrer a protestar. Vet aquí una sèrie de consideracions que s’han de tenir en compte.

Un tribunal polític

El Tribunal Suprem dels EUA no és com cap altre tribunal amb funcions constitucionals de cap altre país del món. José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València i membre del comitè d’experts que va assessorar el Govern socialista per redactar la llei de l’avortament del 2010, recorda que «en el disseny de l’arquitectura constitucional nord-americana el Tribunal Suprem no va ser concebut com un òrgan purament jurídic», i explica: «En la cultura nord-americana el Suprem és un òrgan mixt, pensat per tenir una empremta i una transcendència». Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, recorda que «el Suprem nord-americà sempre ha sigut objecte de crítiques pel seu caràcter activista», tot i que de vegades l’intenti dissimular. Però no caldria que ho fes. Ho porta a la sang.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Qüestió de consens?

És important destacar-ho, perquè un dels arguments dels jutges conservadors és que la sentència del 1973, «lluny d’aconseguir un consens nacional», va atiar el debat i va accentuar la divisió social. Però, que se sàpiga, no és un deure de la justícia tenir tothom content. «La justícia, en efecte, no està per generar consens; el consens al que dona lloc és a les lleis», diu González Cussac. «Així que no és un raonament jurídic, perquè cap decisió entorn de l’avortament tindrà consens». «Si el TS actués sempre així, a la recerca de consens, segurament els ciutadans dels EUA mancarien de molts drets que avui tenen. A més, no s’ha de confondre el desig de les majories en el poder amb el consens», afegeix Arbós.

Una doctrina fràgil

Segons el document filtrat, un dels arguments dels jutges conservadors del Suprem és que en la Constitució no està recollit l’avortament. ¿I quina Constitució el reconeix? «No conec cap Constitució que protegeixi expressament el dret a l’avortament; el que poden reconèixer són els drets de les dones», explica Arbós. «A més, la Constitució dels EUA i les seves esmenes tenen molts anys i són lluny de les noves realitats socials». En aquest sentit, González Cussac diu que és desenraonat «interpretar les constitucions literalment, i encara menys una de més de 200 anys d’antiguitat». «Des del punt de vista jurídic, és un argument pobre, inconsistent i perillós. Si s’universalitzés, tindríem problemes seriosos per mantenir el desenvolupament de molts drets que tenim en l’actualitat».

Fragilitat intrínseca

Notícies relacionades

L’advocada mallorquina Maria Duran també va formar part del comitè d’experts que va assessorar al seu dia el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Avui és directora de l’Institut Balear de la Dona i la seva opinió és que si la jurisprudència que va establir la sentència del 1973 és revocable és perquè les seves destinatàries són les dones. «Tots els drets que es reconeixen a les dones són fràgils perquè afecten un sistema patriarcal establert en el qual un dels eixos és la subordinació de la dona», diu, i afegeix: «El que han de protegir les constitucions és el dret de les dones a decidir si volen ser mares, quan i com; el dret a l’avortament es deriva d’això». Per la seva part, la secretària de Feminismes de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Montserrat Pineda Lorenzo, recorda que hi ha un moviment decidit a acotar els drets sexuals i reproductius de les dones del qual sol ser punta de llança, precisament, la magistratura conservadora. Però, remarca, «un atac com aquest és contra tots els que defensen els drets humans i la democràcia».

Valor simbòlic

Ningú no és aliè al fet que parlem dels EUA, suposat far d’Occident. «El cop que pot suposar que això passi als EUA és molt important pel seu valor simbòlic», diu Pineda, tot i que destaca la força que tenen els moviments de defensa dels drets de les dones a l’Argentina, Mèxic o Xile, països molt en l’òrbita nord-americana. «Seria un retrocés enorme i, alhora, una provocació per a les organitzacions feministes, que no es quedaran de braços plegats». diu Duran. Segons González Cussac, si l’amenaça es concreta, implicarà «un canvi de trajectòria de la tendència en els últims 50 anys en l’hemisferi occidental, on totes les legislacions han caminat cap a la despenalització». «Els EUA havien arribat fa 50 anys a una solució que semblava haver consolidat una visió de l’avortament com un dret de les dones, i ara sembla que la Constitució no serveix per a això. Venen temps difícils per a les dones que viuen en estats conservadors», diu Arbós.