Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO
Lactància materna: als teus pits manes tu
Donar el pit és natural, bo, bonic i barat, però també esclau. Només a tu et correspon decidir com vols alimentar el teu nadó
«El nadó mama cada tres hores i cinc minuts en cada pit». «El nadó no s’engreixa perquè potser la teva llet és desnatada». «Hauries d’anar al metge perquè t’analitzi la llet i comprovi si és bona». «La lactància és màgica, sentiràs un enamorament sobtat d’amor cap al teu nadó». «La llet de fórmula té molts riscos per a la salut del nounat». Que aixequin la mà les mares primerenques que no hagin sentit alguna d’aquestes ximpleries. Per no parlar d’aquesta altra: «El nen té càries i és per culpa de tant pit».
Quan dones a llum, alimentar el teu nadó és la tasca més important que tens per davant. Als teus pits manes tu, així que només a tu et correspon decidir si vols donar pit (la millor opció des de tots els punts de vista), apostar per la llet de fórmula (perquè sí, perquè et dona la real gana) o fer una lactància mixta (pit i biberó). Això sí, cal tenir clar per endavant que la lactància materna és meravellosa per a moltes dones i traumàtica per a d’altres. El pit és natural, bo, bonic i barat, però si comences i notes que t’estàs enfonsant en un pou sense fons (la lactància és molt més esclava del que pensem), deixa-ho.
«Ets adulta. És el teu nadó i la teva criança. Tu manes». Aquesta poderosa frase està inclosa a les primeres pàgines de Mucha teta, manual de la lactancia’ (Grijalbo), en el qual l’auxiliar de clínica i consultora de lactància Alba Padró repassa les principals instruccions sobre l’alimentació del nounat.
«La lactància sembla fàcil, però és un art, una tècnica complicada», ens deia fa temps al Club de Criança i Educació el pediatre i divulgador José María Paricio, que ens va ajudar a desmuntar-ne alguns mites. El primer, que no hi ha llets aigualides ni desnatades. Ningú s’havia plantejat el contrari, però als segles XIX i XX, la indústria de l’alimentació va començar a sembrar dubtes sobre la llet materna, la comunitat mèdica «es va vendre» i els biberons i la llet de fórmula es van convertir en productes estrella.
«La lactància materna funciona sense horaris i l’inici pot ser aclaparador»
Alba Padró, autora de ‘Mucha teta’
La llet materna sempre és bona i mai provoca càries. El que sí que pot provocar són molts maldecaps per a les mares. Entre altres motius, perquè els nounats no mamen cinc minuts cada tres hores. Hi ha nadons que poden passar-se tot el dia (literalment) penjats del pit. El pit es dona a demanda del nadó. Com bé recorda Padró, «la lactància materna funciona sense horaris i l’inici pot ser aclaparador. El nadó voldrà mamar sempre, amb una freqüència que és possible que t’atabali i et sorprengui». Per a això sí que t’has de preparar. Però no caiguis en el mite de preparar els teus mugrons quan estiguis embarassada perquè, com recorda la autora, «venen preparats de sèrie».
No te’ls has de fregar amb un guant de crin ni fer-hi massatges amb vaselina. L’únic mugró que, efectivament, pot complicar la lactància és l’anomenat invertit. «Està malformat, els conductes solen ser més curts i, quan el nadó succiona, s’enfonsa cap a dins. Pot produir dolor, sagnia o petites infeccions. Si creus que és el teu tipus de mugró, consulta amb una experta en lactància abans de donar a llum», recomana Padró.
La maternitat és un nínxol comercial que la indústria aprofita per vendre tota mena de productes. ¿Són necessaris els sostenidors de lactància? La resposta és senzilla: si et va bé i estàs còmoda, perfecte. ¿I el tirallet? «És probable –respon la divulgadora– que en algun moment el puguis necessitar. Però no totes les dones el necessiten, i molt menys a l’inici de la lactància». Conclusió: estalvia diners, que bastant car és tenir un fill.
Si la llet materna és el millor que pot prendre un nadó, en el cas dels prematurs es pot considerar com un medicament per les seves proteïnes, anticossos i àcids grassos, explica l’autora de ‘Mucha teta’. «Millora el seu sistema immune, promou el ràpid buidament gàstric, suposa una baixa càrrega renal i afavoreix el desenvolupament i la maduració de l’intestí», afegeix.
La pujada de la llet (o baixada, que és el mateix) es produeix entre les 48 i 72 hores després de donar a llum. «El pit és calent, pesat i es marquen molt les venes a l’escot. Si es retarda, pot ser a causa de la diabetis gestacional o per l’estrès matern després del part. «El principal és controlar la pèrdua de pes del nadó i estimular el pit al màxim. El pes del nadó no ha de baixar del 10% del que tenia al néixer. Si és el cas, s’ha de recórrer a la suplementació amb llet artificial o materna, si n’hi ha, per frenar la caiguda».
Notícies relacionadesL’autora adverteix de la ingurgitació, que és un edema, una retenció de líquid que inflama i endureix el pit i dificulta la sortida de la llet. Les dones que el pateixen senten molt dolor i no poden ni aixecar ni abaixar els braços. «La solució és aplicar fred, fer massatges de pressió inversa suavitzant el dolor, prendre antiinflamatoris i drenar el pit posant el nadó o utilitzant un tirallet».
El món de la mamella dona per a una tesi. Una article periodístic es queda curt. Així que hi haurà més entregues a pròxims capítols del Club de Criança i Educació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.