Ana Molina, dermatòloga: «Sempre és dolent posar-se moreno»

Assegura Molina que «invertir temps a cuidar-la és un dels millors regals que ens podem fer». «A més –comenta–, diferents estudis han demostrat que el que més influeix en la percepció de la bellesa no és una pell sense arrugues, amb volums simètrics o trets típics. No. El que més influeix en la percepció de la bellesa és la qualitat de la nostra pell: tenir una pell saludable, lluminosa, sense taques i amb una textura agradable».

–¿Quines característiques ha de tenir una pell sana?

–Una pell sana té un equilibri entre lluminositat, un color adequat i saludable, una bona estructura, una bona funció (barrera, endocrina, immunològica, termoreguladora..) i és capaç de transmetre emocions: que s’enrojoli, que expressi a través de la musculatura facial, que formi arrugues en determinades zones...

–Diu vostè que els pitjors enemics de la pell són els anomenats «enemics blancs»: la farina refinada, la sal i el sucre.

–Efectivament, el que té més impacte negatiu en la nostra pell, sens dubte, és el sucre lliure, l’afegit als aliments. No el sucre propi, sinó tot el sucre afegit, sobretot en ultraprocessats. El sucre lliure que circula per sang s’uneix a proteïnes de la nostra pell i forma els anomenats productes de glicació avançada. El que fa és bàsicament destruir col·lagen i elastina, per això perjudiquen directament la nostra pell.

–I l’estrès i la falta de son, ¿com hi afecten?

–Tots dos són molt nocius i contribueixen a l’envelliment. Igual que també cal evitar el tabac, protegir-se del sol, evitar la contaminació, portar una alimentació saludable... És molt important portar una adequada gestió emocional. Avui dia sabem que la pell i el cervell venen de la mateixa capa a l’embrió i que són dos òrgans estretament relacionats.

–La nostra pell té memòria.

–Una memòria infinita, i sempre diem que el que més impacte té en el desenvolupament de càncer de pell a llarg termini o en el fotoenvelliment és el sol i les cremades que rebem en els primers 20 anys de vida. El millor regal que podem fer als nostres fills és assegurar-los una correcta fotoprotecció solar fins als 20 primers anys de vida. Jo crec que aquest és el missatge més important del llibre.

–¿Per què hi continua havent centres amb llits i cabines de bronzejat si se’ls atribueixen més casos de càncer de pell que els que provoca el tabac als pulmons?

–Jo sempre dic, i així és com començo el capítol de la protecció solar, que a les portes de les cabines de bronzejat hi hauria d’haver un cartell que digués «això mata», «això produeix càncer de pell», igual que s’ha fet als paquets de tabac.

–«Un bronzejat sempre implica un mal previ a les cèl·lules», escriu.

–Per un dermatòleg, sempre és dolent posar-se moreno. Ens indica que la radiació solar ha arribat a la pell, que l’ha fet malbé i que les nostres cèl·lules estan intentant protegir-se a través de la secreció de melanina, que és el que ens posa morenos. Cal trobar l’equilibri, perquè és cert que gràcies al sol a la pell produïm també la vitamina D. Cal prendre una mica de sol cada dia (uns 15 minuts) en alguna zona del cos que no sigui la cara. La cara cal protegir-la sempre.

–¿Quines serien les cures essencials de la pell a l’estiu?

–La rutina cosmètica d’hivern i d’estiu sol ser bastant semblant, que és la rutina en quatre passos: una bona neteja, una bona hidratació de la pell, una bona protecció solar i una bona transformació amb actius que hagin demostrat eficàcia davant l’envelliment de la pell, com els retinoides i els hidroxiàcids. Sí que és cert que a l’estiu hem d’intensificar la fotoprotecció i hem de baixar, potser, la dosi d’aquests transformadors nocturns perquè poden irritar una mica la pell. 

–Ara que tornem a parlar d’operació biquini, ¿són efectives les cremes anticel·lulítiques?

–La cel·lulitis no és una patologia, sinó un procés parafisiològic, és a dir, un procés inherent a la dona en edat fèrtil que totes les dones pateixen en una mesura o una altra i és molt difícil d’eliminar per complet. Per poder millorar-la cal fer molts tractaments: metges, cosmètics, en cabina... El benefici d’una crema anticel·lulítica és molt, molt baix o pràcticament nul perquè la cel·lulitis es forma sobretot en la tercera capa de la pell, la més profunda, i les cremes no arriben fins allà.

–«La xocolata no provoca acné», un altre mite el seu llibre tira per terra.

–El missatge que vull transmetre és que l’acné no ve provocat per aliments concrets, com la xocolata, el xoriço, etcètera, sinó que es deu a una tendència alimentària, a una manera d’alimentar-se, a una alimentació global. És a dir, si una persona menja xocolata de tant en tant, no li provocarà un brot d’acné, però si una persona porta una alimentació molt rica en ultraprocessats, sucre i greixos, sobretot d’origen carni, sí que s’ha demostrat que empitjora greument l’acné.

–També alerta sobre les manicures semipermanents, ara que estan de moda.

Un aspecte de la manicura, ja sigui temporal, permanent o semipermanent, que menys ens agrada als dermatòlegs és el mal a la cutícula. La cutícula cal cuidar-la i deixar-la allà. No s’ha de fer malbé perquè ens protegeix d’infeccions, de la humitat i de molts factors. D’altra banda, en les manicures semipermanents i permanents és important saber que utilitzar un llum d’assecatge ultraviolat no té sentit perquè estem aplicant radiació ultraviolada a la pell que envolta l’ungla i això pot provocar càncer de pell a llarg termini si es fa molt freqüentment. Cal utilitzar llums led, que és el que hi ha en la majoria de centres. Finalment, aconsello anar descansant entre manicures per deixar descansar l’ungla.

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

–Finalment, ¿cada quant hem d’anar al dermatòleg?

Jo sempre dic que una visita a l’any no fa mal, per fer una autoexploració completa de tota la pell. Això no vol dir que, a més, no hàgim de fer-nos una autoexploració nosaltres que inclogui totes les parts de la nostra pell, sobretot les parts que moltes vegades oblidem: entre els dits dels peus, els genitals... S’aconsella també una exploració amb una persona de confiança, que pot ser la nostra parella o un familiar, almenys una vegada cada sis mesos.