Entendre-hi + amb la història

L’ansietat nuclear de Hulk | + història

El 1962 va aparèixer el primer còmic de Hulk, un dels personatges més emblemàtics de Marvel i que és molt útil per entendre les pors de la societat americana d’aquella època, quan semblava que la fi del món s’acostava.

L’ansietat nuclear de Hulk | + història
4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Ara fa seixanta anys que Bruce Banner es va convertir en Hulk per primera vegada. No és casualitat que passés el 1962. I de fet ajuda a fer-se una idea de quina era la sensació que tenia la societat nord-americana durant la Guerra Freda. 

Com la majoria de superherois de la factoria Marvel, aquest també va sorgir de la col•laboració entre Jack Kirby i Stan Lee. La biografia del personatge comença quan el físic Bruce Banner intenta salvar un company de laboratori durant un experiment fallit amb una arma nuclear. Per culpa d’això el científic queda exposat als rajos gamma, un tipus de radiació molt potent que a la vida real tindria efectes devastadors per al cos humà però que a l’Univers Marvel provoca una espectacular mutació física al nostre protagonista. A partir del moment de l’accident, quan Banner és sotmès a una situació de tensió o s’enfada no pot evitar transforma-se en Hulk... o, com n’hi vam dir aquí durant molts anys, en la Masa, que és com es va traduir inicialment. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per crear aquest personatge, Lee i Kirby no van fer altra cosa que inspirar-se en el que surava a l’ambient. Les tensions de la Guerra Freda no paraven d’augmentar i semblava que la cosa acabaria malament. El 1959 Fidel Castro havia fet la revolució a Cuba i tenia el suport de la Unió Soviètica. Al seu torn, els Estats Units instal•laven armament balístic de llarg abast a bases europees apuntant al bloc comunista i a Berlín, el 1961, es construïa el Mur que dividiria la ciutat durant quasi tres dècades. 

I si això passava l’àmbit internacional, a l’esfera domèstica, la política americana estava monopolitzada per la lluita anticomunista i les informacions sobre el desenvolupament de les armes nuclears. La sensació que un conflicte a escala mundial era inevitable va calar a la societat americana fins a tal punt que a les escoles s’ensenyava a les criatures com havien protegir-se en cas de patir un atac atòmic mentre fossin col•legi. La sensació de psicosi col•lectiva era tan gran que els experts han definit aquells anys com els de l’era de l’ansietat nuclear. I Hulk va ser el personatge de ficció que va simbolitzar-ho en el món de la cultura popular. Al capdavall era un científic que no havia sabut controlar l’energia que manipulava i això havia provocat un accident de conseqüències terribles. Aquell monstre descontrolat, incapaç de mesurar la seva força, era una magnífica metàfora del que sentien molts adolescents i joves americans dels 60.

Per si no fos poc, al cap de cinc mesos que el públic conegués a Hulk, hi va haver la crisi dels míssils de Cuba. L’octubre d’aquell 1962 la CIA va detectar que Moscou estava construint una base per a projectils nuclears a l’illa. La URSS ho feia com a resposta al desplegament militar de Washington a Europa i als intents de la Casa Blanca de derrocar el règim castrista amb la invasió de Bahía Cochinos. Entre el 16 i el 28 d’octubre les dues potències van flirtejar perillosament amb la declaració de la Tercera Guerra Mundial i la destrucció del món tal i com l’hem conegut. Finalment, la situació es va desencallar i els dos bàndols van fer concessions per rebaixar les tensions. 

Mentrestant la vida de Hulk va anar avançant vinyeta rere vinyeta i es va incorporar als famosos Avengers, que ara viuen una segona època daurada gràcies a la seva adaptació cinematogràfica. Durant tot aquest temps, Bruce Banner i Hulk han continuat gaudint de popularitat segurament perquè, com va reconèixer el propi Stan Lee, va buscar inspiració en arquetipus de la ficció universal com ara el desdoblament de personalitat i el científic boig que ja havien inspirat clàssics com el Dr. Frankenstein de Mary Shelley i el Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson. Ells, igual que Hulk, també encarnaven les pors de la seva època. De la mateixa manera que les generacions actuals també crearan els seus personatges i les seves històries per expressar els temors del nostre temps, que veient la situació de la política internacional tampoc és per saltar d’alegria

Notícies relacionades

.


El color verd

Inicialment, Hulk era gris. Els seus creadors van buscar un color neutre no identificable amb cap ètnia concreta. El problema era que, a l’hora d’entintar-lo mai quedava uniforme, i es va decidir pintar-lo de verd. Per això a la portada del primer número és gris. I, a més, es pot apreciar la semblança evident amb el Frankenstein cinematogràfic de Boris Karloff.

Entendre-hi + amb la història