No està demostrat que les polítiques migratòries provoquin un efecte crida

El nou avantprojecte de llei que regularà com s’ha de determinar l’edat d’aquelles persones estrangeres que arriben a Espanya sense documentació ha tornat a posar sobre la taula el suposat efecte crida. El procediment per especificar l’edat dels menors que viatgen sense la companyia d’un adult és clau a l’hora de donar-los permís de residència, però, ¿aquesta nova regulació farà que arribin més immigrants a Espanya com asseguren molts missatges virals?

Malgrat ser un tema recurrent en el discurs polític, les dades i els experts apunten que els canvis en la legislació migratòria no provoquen un efecte crida. Quan hi ha un avenç quant als drets reconeguts de les persones migrants, «de manera gairebé instintiva es torna a parlar de l’efecte crida», explica a Verificat Francesco Pasetti, investigador principal de l’àrea de Migracions del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Aquesta vegada, en un vídeo publicat a TikTok per un compte aliè i compartit també a Telegram apareix la ministra espanyola de Justícia, Pilar Llop, explicant la nova llei i l’usuari de TikTok escriu «¿fent crida a la immigració il·legal?». 

El suposat efecte crida no és nou en el discurs polític. El 2000, el Partit Popular ja proposava canviar la llei d’estrangeria del PSOE precisament perquè, segons deien, provocava un «efecte crida». Més recentment, l’expresident del PP, Pablo Casado, també va fer referència el novembre del 2020 amb la gran arribada de migrants i refugiats a les Canàries i el 2019 Santiago Abascal, president de Vox, també culpava de l’efecte crida les polítiques migratòries. Més enllà d’això, els mitjans de comunicació també han contribuït «de manera notable» a reproduir aquest discurs, segons apunta un estudi que analitza la cobertura mediàtica del fenomen migratori a Espanya, de 1994 al 2002.

 

147.000 nens sense documents

 

A Espanya, el 2019 hi havia aproximadament 147.000 nens en situació administrativa irregular, segons va estimar l’informe ‘Créixer sense papers a Espanya’, realitzat per la fundació porCausa i Save The Children. Això vol dir que un de cada cinc nens i nenes menors de 19 anys (un 20%) no tenia documentació legal, gairebé el doble que en el cas dels adults (13%), segons apunta el mateix estudi. Quant als menors que estan a prop de la majoria d’edat, dels 7.745 expedients oberts per determinar l’edat el 2019, un terç dels joves van ser declarats majors d’edat i, per tant, no van poder accedir als mecanismes de protecció als quals té dret un nen o nena, segons explica l’informe. 

Però en l’actualitat no hi ha una regulació específica sobre com s’ha de determinar l’edat de les persones que arriben a Espanya sense documentació i, per això, el Consell de Ministres va aprovar el 12 d’abril un avantprojecte de llei per definir-ho. La reforma del procediment per determinar l’edat dels menors migrants ja es va preveure en la llei 8/2021, després que l’ONU acusés el 2020 Espanya de violar la Convenció dels Drets del Nen a l’hora d’avaluar l’edat dels nens. No obstant, polítiques migratòries que s’han aplicat en altres moments de la història o en altres països no han implicat un augment de la immigració il·legal. Dins del món acadèmic tampoc hi ha evidència clara que indiqui que les polítiques migratòries tenen un impacte significatiu en el nombre d’arribades. 

 

Migració més lligada al cicle econòmic

 

Les arribades de població estrangera estan més relacionades amb l’economia i la situació del país d’origen que amb les mesures polítiques del país d’acollida, segons un informe del Defensor del Poble del 2019. «Al llarg de les últimes dues dècades, la migració neta ha variat de manera significativa, seguint una dinàmica vinculada al cicle econòmic sense que, en aquest mateix període de temps, s’hagin registrat canvis ressenyables favorables en el marc de prestacions de l’Estat de benestar espanyol», explica l’informe (a la pàgina 57). 

 

Aquest efecte crida no es va complir amb el canvi de la llei d’estrangeria de l’any 2000. Segons la llei en vigor fins aquell any aprovada pel PSOE, un estranger en situació irregular estava cometent una infracció greu i rebia una multa, però no se l’expulsava directament. En canvi, amb la reforma del PP aprovada el desembre del mateix any, les persones sense permís de residència o treball podien ser expulsades en 48 hores per un procediment d’urgència. Aquest canvi legislatiu que portaria la política migratòria espanyola no va frenar l’arribada de migrants, sinó tot el contrari, segons apunta aquest estudi de la Universitat Complutense de Madrid i també les dades disponibles. El 2001, les arribades de migrants a les costes espanyoles es van incrementar un 23%, segons les xifres del Ministeri de l’Interior. 

En aquest sentit, un article més recent de Jesús Fernández-Huertas, professor d’Economia de la Immigració a la Universitat Carles III, sobre les polítiques migratòries també afirma que aquestes «per si soles no expliquen l’evolució de la immigració a Espanya al segle XXI».

 

L’efecte crida no està demostrat

 

L’existència de l’efecte crida és una qüestió discutida dins del món acadèmic i no hi ha una resposta evident, tal com demostra una revisió de la literatura sobre els factors d’empenta i atracció de la migració realitzada per l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) de la Unió Europea. Marcello Carammia, investigador a la Universitat de Catània (Sicília) que ha treballat per a l’organisme, explica a Verificat que no hi ha evidència en un nivell tan detallat que pugui demostrar que si un país relaxa una mica les polítiques migratòries, arribaran més migrants. «Aquesta és una gran simplificació», afirma el politòleg.

 Les mesures nacionals per regular la migració forçosa tenen un abast limitat, perquè els factors que impulsen a abandonar els països d’origen són més rellevants que les variables polítiques dels països d’acollida, apunta un estudi del 2006 publicat per la Cambidge University Press. El mercat de treball al país d’acollida i la presència de persones de la mateixa nacionalitat són factors que tenen un impacte major en la migració que les mateixes polítiques migratòries, segons explica Carammia a Verificat. 

Un altre estudi estadístic elaborat per Dimiter Toixkov, doctor per la Universitat de Leiden dels Països Baixos, apunta que existeix certa relació entre el percentatge de sol·licituds d’asil resoltes i el nombre de noves demandes d’asil. No obstant, aquest efecte és molt feble. És a dir, si per exemple els sirians tenen una taxa de reconeixement d’asil alta a Espanya, seran més proclius a venir a aquest país, exemplifica Marcello Carammia.

 

Què determina que algú emigri?

 

«Les dinàmiques migratòries són el resultat d’un ampli conjunt de factors micro, meso i macro, relatius tant al país d’origen com a país de destí», explica l’investigador del CIDOB Francesco Pasetti. És a dir, han de veure condicionants com l’edat, el gènere, la classe social, però també la xarxa de contactes que la persona pot tenir al país d’acollida i, finalment, el context del país des d’on emigra i del país de destí: si hi ha situacions de conflicte o les condicions econòmiques i laborals, entre d’altres.

Quant als fluxos de migració irregulars dels últims anys a Europa, un estudi de 2015 indica que els que se’n van dels seus països d’origen ho fan «impulsats per una combinació de conflictes, inestabilitat política i inseguretat econòmica». Per això, sovint no té gaire sentit distingir entre les persones que s’han vist obligats a anar-se’n del seu país i aquelles que ho han fet a la recerca d’una millor situació econòmica, segons detalla aquest mateix informe. 

En aquest sentit, reduir el procés migratori a l’efecte crida «no és només erroni, sinó també perillós, perquè es polititza el tema migratori i fa impossible parlar de drets de les persones migrants sense l’alarma d’una presumpta allau migratòria», apunta Pasetti. 

En sentit contrari, un estudi del 2016, publicat a la revista acadèmica ‘European Union Politics’, apunta que la restricció de la política migratòria augmenta els fluxos de migració irregular. Segons aquesta publicació, que analitza les arribades en 29 estats europeus en la dècada dels 2000, un augment del 10% de les denegacions d’asil eleva de mitjana entre un 2 i un 4% el nombre d’entrades irregulars. De la mateixa manera, un augment del 10% de les denegacions de visats de curta durada provoca un augment d’entre el 4 i el 7% d’arribades irregulars a les fronteres. 

 

Nova llei per determinar l’edat: ¿què canvia?

 

Fins a l’aprovació de l’avantprojectepresentat pel ministeri de Justícia no hi havia cap procediment judicial específic per determinar l’edat d’aquelles persones que arribaven a Espanya sense documentació. El procediment que se segueix actualment és l’establert per dues lleis (la Llei 1/1996 i la Llei 4/2000), que indiquen que és la Fiscalia la que s’encarrega de determinar l’edat dels immigrants a partir de proves mèdiques realitzades respectant la «dignitat» del menor i sense fer, «en cap cas, nus integrals, exploracions genitals o altres proves mèdiques especialment invasives».

Amb el canvi legislatiu que ara s’ha iniciat, això pot canviar. El procediment passarà a tenir un caràcter judicial i no administratiu com fins ara, segons ha explicat la ministra Llop en roda de premsa. Per tant, serà un jutge, i no un fiscal, que en un període de 25 dies dictarà sentència sobre l’edat del menor. La ministra de Justícia també ha remarcat que «s’acabaran totes les proves invasives per determinar si una persona és o no major d’edat» i que aquest procés serà «més garantista, àgil i simplificat». Actualment, per exemple, una radiografia d’una mà, que té un marge d’error de quatre anys, pot servir per determinar l’edat d’una persona, segons precisa el Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides. El text de l’avantprojecte està en fase de consulta pública fins al 10 de maig, després haurà de ser aprovat una altra vegada pel Consell de Ministres i, finalment, s’iniciarà la tramitació parlamentària.

Això s’especifica perquè, fins ara, malgrat les garanties previstes en la Llei 1/1996, les autoritats competents havien violat algun d’aquests preceptes, com per exemple ha determinat recentment una sentència del Tribunal Suprem, al·legant que la Fiscalia va autoritzar exploracions genitals per determinar l’edat d’una nena quan estan prohibides.

---

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Verificat és una plataforma de ‘fact-checking’ sense ànim de lucre a Catalunya que es dedica a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l’educació per al consum crític de la informació.

Si trobes a les xarxes continguts dubtosos, o que creus que desinformen, comunica’t amb nosaltres. L’equip de Verificat pot treballar-hi i donar-te la resposta que busques.