¿Com saber si el meu gos té puces o paparres? Prevenció i tractament

La paparra Dermacentor reticulatus, que antigament no es trobava a la Unió Europea però que avui dia és en zones d’Espanya, Itàlia, França i el Regne Unit, pot transmetre als gossos babèsia, una malaltia que afecta els glòbuls vermells de la sang i que pot arribar a ser mortal. Algunes vegades, la infecció amb paràsits de la babèsia pot ser asimptomàtica o causar una malaltia lleu no específica de la qual el malalt sovint ni tan sols se n’adona. En aquests casos més lleus, aquesta malaltia pot provocar febrícula i una mica d’anèmia, però en els casos més greus pot produir lesions al cor, el pulmó, el fetge, la melsa, el ronyó i l’aparell digestiu i fins i tot la mort.

L’Ehrlichia infecta els glòbuls blancs, les plaquetes i les cèl·lules que formen la paret dels vasos sanguinis de l’animal infectat. A més, al propagar-se per la sang, pot arribar a afectar els ganglis limfàtics, els pulmons, el fetge, els ronyons i fins i tot les meninges. Els símptomes que solen manifestar-se són febre, apatia, anorèxia, pèrdua de pes, dificultat respiratòria, sagnia nasal, problemes oculars i nerviosos i coixesa, entre altres. Però també pot generar paràlisi, una cosa que la majoria dels amos dels gossos desconeix del tot.

En aquest cas, el gos s’infecta per ingerir la paparra, no per la picada en si, i això passa quan la teva mascota es rosega la pell per treure-se-les. Dins l’intestí del gos s’allibera la infecció i es distribueix per la sang a zones com els ganglis limfàtics, la medul·la òssia, el fetge, els músculs, la melsa... Aquesta malaltia els provoca hipertèrmia –temperatura anormalment alta-, febre, problemes de gana, apatia i dificultat per moure’s pel dolor muscular. També pot patir diarrea hemorràgica, per l’alliberament del paràsit i la seva penetració a la paret de l’intestí per arribar als vasos sanguinis. Com que l’organisme comença a produir molts anticossos que no són capaços d’eliminar el paràsit, poden originar quadros de glomerulonefritis –inflamació dels filtres petits dels ronyons– o vasculitis –inflamació dels vasos sanguinis–, entre altres trastorns.

La dipylidium caninum és una espècie de cuc, una tènia. Els gossos poden estar infectats amb cucs sense necessitat de mostrar símptomes. La majoria dels cucs poques vegades es distingeixen en els excrements i els seus ous no es veuen a simple vista. Entre els símptomes dels paràsits intestinals hi ha vòmits, diarrea, dolor abdominal, pelatge sec i inert, tos, aprimament anormal o malestar general, que es manifesta externament en un abatiment del gos. Per detectar la tènia s’ha de fer una anàlisi dels excrements. I per desparasitar l’animal, se li ha d’aplicar un tractament específic contra el paràsit en qüestió, en forma de pastilles, xarop, pasta oral o pipetes.

La dermatitis al·lèrgica per picada de puça és una patologia de la pell produïda per antígens de la saliva que diposita la puça a l’alimentar-se. Produeix una irritació, erupció cutània o inflamació localitzada si el gos és al·lèrgic a la puça. La resposta al·lèrgica és sovint de per vida i només requereix una mossegada de puça cada 10-14 dies. Per tractar la reacció, n’hi ha prou amb xampús o medicaments líquids per pal·liar-ne els efectes.

Tot i que es tracta d’una malaltia més comuna en els gats –que, a més, la poden transmetre als humans amb esgarrapades–, també afecta els gossos i els provoca sagnia de les berrugues, febre, malestar, dolor articular i endocarditis –inflamació de la membrana interna del cor–. Per tractar aquesta malaltia, s’ha d’administrar antibiòtics durant un període llarg de temps –de quatre a sis setmanes– per evitar que es reprodueixi el bacteri de qualsevol manera.

Els símptomes de l’hemoplasmosi són variats i inclouen anèmia, anorèxia, letargia, pèrdua de pes, febre i depressió. Al ser símptomes comuns en diverses infestacions de puces, convé fer una anàlisi de sang i aplicar el tractament adequat per aquest tipus de puces, tot i que és possible que mai s’aconsegueixi eliminar del tot, tot i que el gos es recuperi clínicament.