Maternitat i criança: abracem el caos

‘Abraza el caos’ és el títol de l’últim capítol d’‘Adiós expectativas, hola realidad’ (editorial Zenith), el llibre que tota embarassada hauria de llegir. La seva autora és Mónica de la Fuente, periodista, mare d’una filla de 13 anys i un fill de 10 i responsable de la plataforma sobre criança Madresfera. De la Fuente impregna d’humor i certeses un assaig en el qual narra la seva maternitat, que és la de moltes dones. Fent caure tòpics sobre l’instint maternal, el presumpte enamorament sobtat que sents al parir i el misticisme de l’embaràs i la criança, el llibre és un bany de realitat, una manera de fer tribu i de fer-nos sentir que no estem soles.

salut mental

De la Fuente posa a sobre de la taula un tema que continua sent tabú: la salut mental. «Si des de l’embaràs no et trobes bé, físicament o psicològicament, el més recomanable és acudir a un professional, no només llegir llibres. En moltes ocasions, l’embaràs no ve acompanyat d’un estat de felicitat, sinó que arriba amb estrès o tristesa», explica la divulgadora, que fa onze anys que capitaneja Madresfera, una plataforma que fuig de bajanades i pseudociències per centrar-se en la informació rigorosa i científica. Estar embarassada –recorda De la Fuente– pot ser un moment meravellós. «O un ensurt. O una bomba. O un disgust. Pot ser, i és, moltes coses alhora». «Quan em vaig quedar embarassada no sabia ni què era la salut mental perinatal. L’embaràs es veu com a guaridor, místic i sagrat, però també pot ser un horror», continua.

De la Fuente recomana veure-ho tot (almenys quan es pugui) a través del filtre de l’humor. La periodista se’n riu de totes les mares ‘instagramers’ i reconeix que el seu armari és ple de malles i roba funcional. «Tinc una guerra oberta amb els titulars que ens recorden que tal dona s’ha recuperat en temps rècord després de l’embaràs i que té un ventre pla. Quin festival d’estereotips. ¿Ningú s’adona que aquestes ‘celebrities’ tenen infinits més recursos que tu? Tot això pot contribuir a la sensació de culpa i frustració. Poc es parla dels trastorns alimentaris durant l’embaràs».

Llegir i escoltar

En el món maternal, habitualment excessivament ensucrat, un dels estereotips més esbombats és el de l’enamorament sobtat instantani amb el nounat. Una cosa és que l’oxitocina (la neurohormona que indueix el part i que fa que les mares, després de patir tant, no rebutgin els seus fills) faci la seva feina –que la fa– i una altra és que t’envaeixi la felicitat i l’amor en aquell moment. Els tòpics –apunta De la Fuente– es combaten llegint molt i escoltant altres mares. «Estem destrossades per les expectatives, però hauríem d’admetre que l’enamorament sobtat no succeeix sempre. T’arriba quan t’arriba. És important recordar que no sentir un enamorament sobtat no significa que no estimis el teu fill», conclou.

«Ningú ens pot explicar com connectar amb la criatura. Ningú ni res et prepara de debò per a l’angoixa, el dolor, la serra mecànica al teu cervell que és veure plorar el teu nadó», recorda De la Fuente.

Les embarassades s’haurien de preparar mentalment per saber que es passa molt malament quan el teu nadó plora molt més del que t’han explicat en molts manuals de criança. «No hi ha déu que arregli això de cop», es desespera De la Fuente, que admet que el collit (dormir al costat del teu nadó) no li va bé a tothom, però que a ella li va salvar la vida. 

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

Per moltes il·lusions que es creïn les gestants, la tossuda realitat demostra que tenir fills és un abans i un després en la vida. «Hi ha qui, ingènuament, creu de debò que després de tenir un nadó la seva vida seguirà igual que abans», remarca la divulgadora, parlant de l’oci i les amistats i, per descomptat, de la vida laboral. Pensar que la teva faceta de dona treballadora sortirà indemne després del part i la baixa mèdica del part és tota una ingenuïtat. Benvingudes a la no-conciliació. «La conciliació és una paraula que ha entrat en la nostra vida; se’n parla molt, però és un miratge. Per començar, seguim amb la mateixa i insuficient baixa maternal de 16 setmanes més els dies de lactància. I, per acabar, ¿com concilia, per exemple, una dona sola, mare de tres fills, i amb una ocupació precària?»

No jutgis mai

Davant d’aquesta tempesta perfecta, De la Fuente demana que no jutgem les altres mares sinó que les respectem, la lliçó més gran que ha après als comandaments de Madresfera. «No hi ha una sola manera de criar ni de veure la vida», conclou, després de recomanar a totes les mares que no donin res per descomptat, que acceptin els seus errors, que tractin els nens i nenes com a persones, que respectin la seva intimitat, que els demanin perdó i que, sobretot, «que no s’oblidin d’elles mateixes, malgrat l’entrega».