En comunitat

Víctimes de la contaminació acústica: denúncies, pastilles per dormir i exili

Diverses cartes rebudes a la secció Entre Tots posen el focus en la contaminació acústica i com el soroll pertorba el seu dia a dia. Aquest article en recull només dos casos, però molt singulars, en què una activitat econòmica aparentment inofensiva resulta incompatible amb el descans dels veïns.

Víctimes de la contaminació acústica: denúncies, pastilles per dormir i exili

JOAN MATEU

4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

El rugir del trànsit rodat, les obres a la via pública i els ‘botellons’ a altes hores en alguna plaça. Són les principals fonts de soroll en una gran ciutat com Barcelona, però no les úniques. N’hi ha moltes més i poden passar desapercebudes per a la gran majoria, no així per als veïns més immediats. Que l’hi diguin a Roberto Fratini i la seva parella, que poc podien imaginar al llogar un pis al cor de l’Eixample que l’obrador de pa i brioixeria que tenien just a sota podia emetre el que descriuen com un «brunzit permanent insuportable». 

Abans d’adonar-se del molest rum-rum, la parella va reformar el pis perquèfeia uns 20 anys que no s’havia destinat a vivenda. En total, 30.000 euros. «Al cap de poques setmanes, quan va quedar clar que la situació acústica del pis era insostenible, vam buscar els inquilins anteriors i vam descobrir que havia sigut una consulta mèdica. Hi vam contactar i ens van explicar que també van marxar a causa del soroll», explica Fratini, molest amb la desídia del propietari, que desatén les seves queixes. «No volen que marxin dels baixos –sospita el lector– perquè l’obligarien a adequar aquestes instal·lacions per poder llogar-les una altra vegada». 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona la contaminació acústica és el segon factor ambiental amb més impacte en la salut, per darrere de la pol·lució. Un dels efectes més comuns causats per l’exposició crònica al soroll ambiental, segons aquest estudi, és l’alteració del son. És justament el cas de Fratini, que des que es va mudar al pis d’Urgell dorm a tot estirar unes quatre hores al dia de mitjana. «Vivim exposats les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any a un soroll infernal, sobretot pels motors dels frigorífics, però també per la càrrega i descàrrega de desenes de furgonetes a altes hores de la matinada», afirma aquest veí de l’Eixample, que ha acumulat «diverses baixes per ansietat, depressió i insomni crònic». Amb aquest xiulet sostingut dia i nit, interromput per cops, assegura, «és impossible dormir, teletreballar i fins i tot simplement pensar».

Ordre de precinte paralitzada

La parella espera una actuació més contundent del consistori, que en realitat s’ha posat de part dels veïns al sol·licitar fins en dues ocasions una ordre de precinte del local. L’última, el 5 d’abril, després de comprovar que incomplien els límits establerts per l’Ordenança del Medi Ambient i continuen sense prendre mesures correctores. Fonts municipals coneixedores del cas expliquen a aquest diari que si el forn continua obert en aquests moments és perquè el precinte va ser suspès al jutjat, que va sol·licitar una mediació del tot «inviable» per a l’ajuntament. 

Mentre es desencalla aquest embolic judicial, Fratini se sent molt sol. El seu pis exerceix d’amortidor del so per a la resta de les vivendes, que a més estan habitades en gran part per veïns i veïnes amb renda antiga que no volen problemes amb la propietat. En realitat, no està tan sol. Un de cada quatre barcelonins, segons l’última Enquesta de Salut de Barcelona, considera que la seva vivenda està afectada per sorolls procedents de l’exterior. 

La peixateria de la discòrdia

Mentre aquesta parella del carrer d’Urgell resisteix, una altra lectora amb un problema similar va acabar abandonant el seu pis per poder descansar. Es diu Isabel León i a la seva carta enviada a Entre Tots explica que va marxar del seu domicili per poder dormir. Abans havia intentat dormir al menjador, però no va ser suficient. «Vaig comprar el pis quan em vaig casar i mai vaig tenir problemes amb la peixateria, tot i que sempre vaig pensar que tenien un problema amb el desaigüe perquè feia mala olor a l’escala, fins que van comprar unes màquines de gel», recorda aquesta veïna del districte de Sant Martí ara exiliada a Castellbisbal buscant una mica de pau.

León explica a la seva carta que després de posar una denúncia al districte a finals del 2019 tècnics de l’ajuntament van realitzar unes sonometries que superaven per poc el màxim de decibels permesos, suficient per ordenar als propietaris del negoci que hi fessin alguna actuació. El soroll va augmentar considerablement en les setmanes següents, com demostren uns mesuraments pagats de la seva butxaca, i afirma que l’empresa va cobrir aquestes màquines amb un material que amb prou feines esmorteeix lleugerament aquest molest i ininterromput rumor. 

Notícies relacionades

Fonts municipals, en canvi, consideren que en aquest cas les «mesures correctores» executades pel propietari de l’establiment van resultar suficients en vista de l’estudi sonomètric que ells van fer. «Des del districte es van passar els mesuraments a Medi Ambient, que va confirmar que eren correctes i que l’activitat compleix», detallen des del consistori, que donen l’expedient per arxivat.

León, per la seva banda, prepara una demanda per danys i perjudicis dirigida tant a l’ajuntament com als responsables de la peixateria, principalment per les molèsties ocasionades durant més de dos anys i els diners invertits en mesuraments, advocats i el lloguer d’un pis de fora de Barcelona.