Ciutat Meridiana diu que la seva escola d’adults no es toca

José Luis González va enviar una carta a la secció Entre Tots explicant el seu principal temor: que aquesta dependència d’un altre centre sigui el primer pas cap a un futur desmantellament, que desaparegui una escola que fa més de 40 anys que funciona al·legant motius merament urbanístics. «L’escola és una entitat de llarga trajectòria molt necessària. Ajuden la gent que no ha pogut estudiar o desitgen fer-ho, també els nouvinguts que volen aprendre castellà i català», afirma aquest usuari que es defineix com «un defensor de l’educació contínua de per vida».

González, de 70 anys, és una de les més de 300 persones usuàries d’una escola d’adults molt arrelada al barri. Com tants altres equipaments de la considerada perifèria, l’escola d’adults és el resultat de la lluita veïnal. «El 18 de juliol del 1977 vam tallar la Meridiana i vam muntar un sidral impressionant per demanar una escola de primària pública i una escola d’adults. Els grisos ens van respondre amb tanquetes d’aigua a pressió, però ho vam aconseguir i ara no ho podem perdre», rememora una de les fundadores, Marga Pazo, que reivindica el treball realitzat durant tots aquests anys en el punt més alt del carrer de Perafita.  

L’oferta del centre s’ha anat adaptant en tot moment a les necessitats del barri. Va molt més enllà de l’anomenat envelliment actiu. Per les seves aules passen veïns i veïnes a partir dels 18 anys, des de joves que volen reprendre els seus estudis a adults que volen aprendre a espavilar-se en l’era digital. «Aquí el nostre paper principal és ajudar les persones a créixer, i ens hem convertit en un referent per a molts veïns i veïnes», resumeix una de les professores, María Jesús Guillén, responsable d’alfabetització, informàtica i matemàtiques. 

Dependre d’un centre allunyat de la realitat del barri, considera l’equip docent, restaria força al seu projecte. «Ciutat Meridiana és un barri deprimit, com demostren els indicadors econòmics i educatius, i com a tal té unes necessitats molt específiques», afirma categòricament Pazo, que considera que la solució més senzilla passaria per requalificar els terrenys, ja que «aquest solar mai va ser una zona verda, sempre va ser un descampat».

Requalificació o reubicació

Notícies relacionades

Ciutat Meridiana surt al carrer contra la precarietat cronificada

Ciutat Meridiana diu prou

L’escola compta amb vuit aules, totes amb llum natural, repartides en dues plantes. Algunes disposen de pissarres digitals i ordinadors amb programes específics per a alfabetització i idiomes. Ressituar tot aquest material i sobretot la seva àmplia oferta formativa en altres espais ja existents com el veí Institut Pablo Ruiz Picasso –una solució que va estar sobre la taula inicialment– no és una opció factible per a Pazo. La construcció d’una nova escola a curt o mitjà termini sí que seria la solució ideal, però, tenint en compte la falta de solars buits al barri, ara mateix sona a quimera.

Des del Consorci d’Educació asseguren a EL PERIÓDICO que l’escola d’adults de Ciutat Meridiana no corre perill. Parlen d’una espècie de moratòria, de mantenir aquest servei al seu edifici històric fins que el Districte de Nou Barris trobi una altra ubicació adequada. La hipotètica requalificació dels actuals terrenys també correspondria a l’ajuntament, ja que entra dins de les seves competències. «No pot ser que aquest equipament es trobi en una situació eternament provisional i toca buscar un espai homologable», puntualitza la directora d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci, Gemma Verdés, que lamenta la difusió de missatges alarmistes: «Aquest any seguirà tot igual, a les mateixes aules, amb els mateixos profes. Serà una dependència únicament administrativa relativa al GESO», remarca la directora, que aquest mateix divendres té previst reunir-se amb l’equip docent de l’escola i representants del districte per aclarir tots aquests punts.