Club Entendre-hi + Animals i plantes

¿Com són i com es fan els aquaris sostenibles i ecològics?

¿Com són i com es fan els aquaris sostenibles i ecològics?
6
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Igual com passa amb els jardins eterns, també hi ha ‘aquaris eterns’, és a dir, una espècie d’aquaterraris equilibrats que reprodueixen les condicions ambientals i de desenvolupament i supervivència d’un ésser viu –en aquest cas, un peix i/o una planta aquàtica–.

Un aquari ecològic està pensat per funcionar de manera independent, igual com passa en qualsevol ambient aquàtic de la naturalesa. El seu funcionament es basa a establir una relació entre les diferents plantes i els peixos per crear un petit ecosistema autosuficient.

Aquaterraris

No obstant, els aquaterraris –també anomenats paludaris o riparis– són ecosistemes en miniatura difícils de mantenir, ja que, en realitat, són recintes que inclouen elements tant terrestres com aquàtics i, per tant, complicats de cuidar, ja que combinen les dificultats dels dos tipus d’ambients.

Un aquaterrari engloba tota la bellesa d’un aquari i un terrari en un únic recinte. Hi ha molts tipus d’aquaterraris, però en tots s’ha de tenir aigua i terra seca, de manera que puguin conviure plantes i animals dels dos ambients, aquàtics i terrestres, o mixtos.

Però la idea és crear un biòtop, un món que pugui sobreviure per si mateix dins d’un aquari, construint un ecosistema autosostenible aquàtic.

Filtrat natural

Per a això, cal tenir en compte que les plantes dels aquaris d’aigua dolça són filtradors naturals. De fet, la idea és que només les arrels es mantinguin dins de l’aigua.

D’aquesta manera, no és necessari filtrar l’aigua, tot i que sí que potser convé canviar-la parcialment de tant en tant.

Aquests vegetals vius acullen sobre les seves fulles certs bacteris que col·laboren en la descomposició dels rebutjos que es generen al tanc.

Oxigenació de l’aigua

Com la resta de plantes, les dels aquaris també necessiten realitzar el procés de la fotosíntesi per viure. I mitjançant la fotosíntesi, absorbeixen el diòxid de carboni que hi ha a l’aigua generat pels peixos i el canvien per oxigen. Element químic que, al seu torn, necessiten els peixos per sobreviure.

A més, les plantes poden reduir els nivells de nitrogen que hi ha a l’aigua, ja sigui per si mateixes o a través dels bacteris que tenen a les fulles. I, finalment, serveixen com a casa o refugi per a aquells peixos que vulguin criar.

Les plantes, fonamentals

No hi ha esperança de tenir un aquari autosostenible sense plantes. Les plantes no només milloren la qualitat de l’aigua, sinó que també competeixen amb les algues pels nitrats, controlant les floracions d’algues i impedint que aquestes proliferin en excés. A més, per viure només necessiten sol i el rebuig produït pels peixos com a fertilitzant.

Les plantes més adequades per autogestionar un aquari són:

‘Anubia barteri’

És, probablement, un dels millors filtres naturals que pots col·locar al teu aquari. Tot i que de forma lenta, aquesta planta pot créixer molt, per la qual cosa és recomanable per a aquells tancs amb una capacitat de 40 litres o més. Capaç d’absorbir els nitrats que s’expulsen a través dels rebutjos dels peixos, necessiten llum moderada, tot i que si hi ha massa il·luminació s’adaptarà –tot i que s’incrementarà el creixement d’algues–. S’han de mantenir a temperatura no superior als 28 ºC i no és recomanable enterrar-la al substrat.

Llapó punxenc

Anomenada ‘Ceratophyllum demersum’, és molt reconeixible, perquè sol ser el motllo bàsic de les plantes ornamentals d’aquari de plàstic. Creixen molt fàcilment i ràpidament, sobretot si s’exposa a una bona font de llum. A part del seu valor decoratiu, serveix de protecció a peixos tímids i és útil en la reproducció d’aquests. Com l’‘anubia barteri’, dota l’aquari d’una oxigenació més gran i impedeix el creixement d’algues. Convé tenir en compte que al principi tenen mala olor, tot i que desapareix al cap de poc temps.

‘Glossostigma elatinoides’

De creixement lent, les llavors s’estenen ràpidament pel fons de l’aquari i creen una bonica i frondosa gespa que absorbeix nitrats i és refugi de petits peixos, que l’utilitzen també per jugar i acariciar-se entre les seves fulletes.

‘Aponogeton ulvaceus’

De fulles amples i translúcides, necessita més llum que les anteriors. Es reprodueixen només de dues maneres: esqueixos que surten del rizoma principal o per pol·linització de la flor i llavors, per la qual cosa a l’aquari és molt difícil que floreixin. Té una simbiosi amb bacteris que fixen compostos nitrogenats. A més, les seves fulles verdes alliberaran molt oxigen.

Cadena alimentària

Malgrat que totes aquestes plantes ajuden amb la neteja i podrien ser, per si mateixes, suficients per mantenir l’aquari en bon estat, tampoc està de més tenir un petit filtre o bomba d’aigua.

Després de les plantes, arriben els peixos de l’aquari. I perquè aquest sigui ecològic i autosostenible, és fonamental tenir en compte la cadena alimentària dins del biòtop marí que es vol crear. En aquaris més petits, la cadena alimentària no arribarà a gaire complexitat més enllà d’una font d’aliment basada en algues, però en espais més grans és possible incorporar espècies que s’alimenten d’algues, plantes (com les citades anteriorment) i, fins i tot, altres peixos.

Espècies depredadores

No obstant, cal tenir paciència per fer un aquari sostenible amb espècies depredadores i afegir aquestes a poc a poc, a mesura que creixin les poblacions d’organismes alimentaris.

Notícies relacionades

Les espècies de peixos amb les quals es pot començar són:

Neó xinès (‘Tanichthys albonubes’)

Necessiten poques cures i és una espècie pacífica i amigable. Tot i que compte, el mascle alfa atacarà altres habitants de l’aquari si ell o algú del seu grup se sent amenaçat. És omnívor i poc exigent, tot i que li agrada la dieta variada i que hi hagi algues. No obstant, no sol menjar-se els ous d’altres peixos.

Peixos zebra (‘Brachydanio rerio’)

És un peix ovípar de temperament tranquil que es reprodueix amb facilitat en un aquari. Com que és un peix gregari, és convenient tenir un grup d’almenys 8 o 10 exemplars, perquè estiguin tranquils. A més, neden de forma sincronitzada, per la qual cosa és un espectacle relaxant veure’ls nedar.

Peix arc de Sant Martí (‘Melanotaenia Boesemani’)

El peix arc de Sant Martí és un dels més cridaners entre els peixos d’aigua dolça. No és gens agressiu amb la resta de peixos amb els quals habita. És pacífic i li agrada viure en grup, tot i que neda a gran velocitat perquè és hiperactiu i molt inquiet, cosa que podria molestar d’altres que siguin més calmats i passius. Es pot destacar que tenen una gana voraç, per la qual cosa són capaços de devorar qualsevol tipus d’aliment que es trobi a la superfície. I per això, convé tenir-lo bé alimentat, perquè no es mengi les seves larves quan es reprodueixi.

No obstant, hi ha moltes altres espècies de peixos aptes per a aquaris sostenibles i per a principiants, com el guppy –que és el peix d’aigua dolça per excel·lència–, el peix Molly o el peix Betta, per citar només tres exemples més. Això sí, cal tenir en compte les peculiaritats de cada espècie, perquè no tots són compatibles amb tots.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registra't a Entre Tots i escriu-nos per explicar-nos les teves inquietuds o compartir les teves experiències.