Maternitat honesta: quan hi ha vida més enllà dels fills

«No existeix un dia sense por des que ets mare». Quanta raó té Nuria Labari, autora de ‘La mejor madre del mundo’, una original novel·la en la qual l’escriptora i periodista barreja les seves experiències personals amb la ficció per parlar de la maternitat, inclosos els tractaments de reproducció assistida. Labari, que ara publica ‘El último hombre blanco’, és una de les protagonistes del segon número de ‘Mamagazine’, una revista trimestral per a mares que, per fi, no se centra tant en els fills i els habituals articles de com ajudar-los, com gestionar les seves rebequeries i com fomentar la seva autoestima, sinó en nosaltres, les mares.

Sota el lema ‘Maternidad honesta, maternidad brutal’, ‘Mamagazine’ és una manera de fer tribu i deixar de sentir-nos tan soles. Avui, en el Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO, us parlem d’aquesta preciosa iniciativa.

«La maternitat em va buscar a mi, jo no la vaig buscar a ella. Me la vaig trobar i, sense saber-ne gaire, li vaig obrir la porta. Ho vaig fer de bat a bat, sense reserves ni condicions. No sabia que em travessaria d’aquesta manera», explica Victoria Gabaldón, directora de ‘Mamagazine’.

Mare de la Julieta, d’11 anys, i del Darío, de 7, a Gabaldón li va passar el mateix que a tantes dones: la maternitat li va provocar una turbulència vital. En el seu cas, no tant per la criança, sinó pel forçós aterratge en la vida laboral. La conciliació és un mite, així que el dia a dia de Gabaldón va ser com un volcà en erupció. «La meva vida era la feina. Quan vaig tenir els meus fills, em vaig poder permetre fer una aturada. Crec que és el millor regal que els he fet. No obstant, el retorn al món laboral no va ser el que em pensava. Vaig deixar de ser la Victoria i vaig passar a ser ‘la mare de’», explica la periodista, especialitzada en el món discogràfic i editorial.

Pressió i ansietat

Emprenyada amb la humanitat per un ritme laboral infernal, víctima d’una pressió personal brutal per no arribar a tot i presa d’un trastorn d’ansietat diagnosticat, Gabaldón va dir «fins aquí hem arribat». Es va acomiadar de la seva oficina, va respirar profundament, va brindar amb vi i va somriure. Més tard va seguir treballant, però en un altre sentit i amb un altre sentit. El novembre de 2019 va fundar ‘Mamagazine’ a internet.

Amant de la cultura del paper, devoradora dels fulls dels llibres i posseïdora d’una envejable col·lecció de discos, Gabaldón va fer un salt sense xarxa i va decidir tirar endavant un finançament col·lectiu (micromecenatge) perquè la revista donés el salt al paper. Al febrer va treure el primer número amb tota una declaració d’intencions en la seva primera pàgina, un poema de Mara Carver: «Soy otra mujer ahora que os he parido. Sabed que os odio, os amo, os necesito, os maldigo. Soy otra mujer ahora que sois, ahora que somos».

‘Mamagazine’ és, en paraules de la seva directora, «una revista punky però molt ben vestida». Efectivament, és un mitjà de comunicació elegant i amb espectaculars il·lustracions que parla de la maternitat real i de la vida més enllà dels fills. Perquè les mares som mares, però també persones. Ens agrada llegir, anar al cine, veure exposicions i sortir amb els amics... Ens agrada viure.

Gabaldón insisteix que ‘Mamagazine’ està enganxada a la maternitat real, no a la que apareix a Instagram i a les revistes del cor. «Cal veure la maternitat des de la realitat, no des del món ideal. El nostre objectiu és que la revista inspiri i acompanyi les mares. No només som mamífers que canviem bolquers», comenta.

A través de les seves pàgines descobrim, per exemple, que Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid, mai li va veure la gràcia a la lactància materna. «Em van recomanar que combinés el pit amb el biberó i em va semblar una idea genial. Alletar els nens no m’ha donat cap satisfacció», confessa. L’escriptora Nuria Labari admet que la por és el company inseparable de la maternitat. Eva Saldaña, directora de Greenpeace Espanya, explica que convertir-se en mare és apassionant i complicat i que el més dur és «aprendre a veure on quedes com a dona, on queda la teva carrera professional, on queden els teus altres àmbits, aquests que no són específicament el de ser mare».

Notícies relacionades

Maternitat i criança: abracem el caos

Lactància materna: als teus pits manes tu

Les protagonistes de ‘Mamagazine’ no només parlen de maternitat. També de cultura, feina, ecologia, literatura... Parlen de la vida. 

Gabaldón espera que la revista posi un gra de sorra alhora que la societat, per fi, admeti que la criança és un valor. «Estem cuidant i educant els ciutadans del futur, és un treball molt important», conclou després de demanar que la maternitat, la paternitat i la conciliació entrin, per fi, en l’agenda política.