L’arxiu, primera línia de batalla a Ucraïna | + Història

Conscient d’això, a banda de preparar-se en el terreny militar, Ucraïna també ha posat esforços a preservar el seu patrimoni artístic, històric i documental. Rússia reclama aquest territori com a propi i segur que, si finalment aconseguís el seu propòsit d’ocupació, aplicaria una política radical d’eliminació de qualsevol element identitari de la nació ucraïnesa. Si esborres qualsevol rastre d’identitat del vençut, el guanyador ho té molt més fàcil per imposar el seu propi marc mental i, al cap d’un parell de generacions, els nascuts després d’una guerra d’ocupació ja no posen en dubte el discurs de l’invasor.

El poble ucraïnès ho sap per experiència pròpia perquè porta segles de conflictes i no ho vol tornar a patir. Per això ha invertit molts esforços a posar a bon resguard tot el que explica qui és i d’on venen els ucraïnesos: han traslladat peces de museu, han protegit les grans escultures de les principals ciutats amb sacs de terra per suportar la pluja de bombes russes i, tot i que no cridi tant l’atenció, han escanejat tota la documentació que han pogut per si els papers queien en mans enemigues.

I és que, en el segle XXI, part de la cultura i el patrimoni també són digitals i corren greu perill. Una de les preocupacions que tenen a Kíiv és que l’ofensiva de Moscou provoqui la destrucció dels servidors informàtics que allotgen tota aquesta informació. Per això, igual com es traslladen obres d’art a llocs segurs per evitar que siguin robades o destruïdes, 1.300 voluntaris de tot el món estan participant en el projecte Saving Ukranian Cultural Heritage Online (SUCHO). Entre les seves funcions està tenir còpies d’aquesta informació fora de les fronteres ucraïneses i també replicar pàgines webs de museus, arxius i centres d’investigació en altres països perquè, en cas de caiguda dels servidors del país, la informació no es perdi. La idea va ser de Quinn Dombrowski de la Universitat de Stanford, Anna Kijas de la Universitat de Tufts i Sebastian Majstorovic, del Centre d’Humanitats Digitals i Patrimoni Cultural d’Àustria, que lideren el projecte.

Potser quan pensem en un arxiu encara ens passen pel cap muntanyes de papers plens de pols, però això és més un clixé de la ficció que la realitat a què s’han d’enfrontar els professionals del sector. Actualment, els gestors documentals també han de ser capaços de preservar tot el que genera el nostre món digital. A SUCHO, de moment, ja han recollit més de 40 terabytes de documents escanejats, obres d’art i altres materials procedents de 4.500 webs de museus, biblioteques i arxius ucraïnesos.

Això garanteix que, per més míssils llançats per Rússia i per més operacions militars que intenti perpetrar sobre el terreny, lluny dels escenaris de la guerra la memòria ucraïnesa continuarà viva. Ningú tornarà la vida a les víctimes ni el temps robat als supervivents, però el que no els podran arrabassar serà la seva identitat perquè a tot el planeta hi ha persones que treballen de manera incansable per evitar-ho.

I si això és possible és perquè hi ha professionals de l’arxivística i la gestió documental conscients de la seva missió. Després dels cossos de seguretat i el personal sociosanitari, segurament són la professió més altruista que hi ha perquè no treballen per al present sinó pensant en les generacions del futur, persones que encara no han nascut i que probablement mai sàpiguen de la tasca callada, discreta i generosa que va salvar la seva memòria i que els permetrà conèixer i defensar els seus orígens.

---

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Crims documentats

A part d’assegurar el passat, en una situació bèl·lica com la d’Ucraïna també és vital preservar els documents del present per explicar els fets en el futur. I no només per als llibres d’història. En el cas de l’assassinat de civils documentar-ho bé és vital per presentar proves davant els tribunals internacionals per quan els responsables siguin jutjats.