En contra dels regals de final de curs als professors

No falla. El missatge apareix a principis de mes. «¿Us ve de gust que li regalem alguna cosa a les profes dels nens?». La remitent (l’experiència demostra que aquests temes són sempre coses de mares, especialment les més motivades) inicia el debat preguntant si als altres els «ve de gust». Però en realitat, el que vol dir és que sí, que va, que tinguem un detallet amb la mestra. Comença la guerra.

Repetim tots junts: «no als regals als profes». La pregunta no és ¿per què no?, sinó ¿per què sí? La docència és una professió absolutament necessària que, no obstant, no té el prestigi social que hauria de tenir. Agrair la tasca dels professors és fonamental. És tan senzill com assistir a les tutories i donar-los les gràcies, escriure algun missatge còmplice a l’agenda dels alumnes, somriure quan les veus a la sortida del col·le i, sobretot, no criticar-les a xat. Si vols anar més enllà sempre pots trobar un minut per parlar amb elles i, senzillament, mostrar-los la teva gratitud. O escriure’ls una petita nota.

La tendència, no obstant, no és aquesta, sinó el regal comunitari. Quan la mare motivada treu la poteta al xat genera una certa pressió que fa que molts diguin que s’hi apunten (sense voler-ho realment). D’altres fugen del conflicte i prefereixen callar. No els sembla bona idea, però tampoc els ve de gust iniciar una guerra. Les més punkies, directes i males mares envien un missatge tan directe com sincer: «No estic a favor dels regals».

Si hi ha diversos nos i tens la sort que hi ha mares i pares simpàtics al xat, la cosa no anirà a més. Si la majoria aposta pel regal, es començarà a confeccionar una llista dins del xat. Algú comprarà l’habitual detall i el dia de final de curs els nens deixaran molt clar al professor quina família hi ha participat i quina no.

Tipus de regals

Els regals són un món. Els més senzills no passen d’alguna manualitat confeccionada per diverses mans. Les mares i pares són éssers que pensen que els seus fills són divins i tendeixen a creure que qualsevol monada que facin amb les seves mans és una obra d’art. ¿De debò les professores guardaran a casa els murals i dibuixos fets per la classe? ¿Viuen en mansions per atresorar cada any el detall pintat a mà?

Si el mural dibuixat i signat pels nens és el pas més senzill, el següent nivell és acudir a internet. Hi ha pàgines dedicades exclusivament a comercialitzar regals de final de curs per als docents i això confirma que la paternitat i la maternitat és un monumental nínxol comercial. Tovalloles, tasses, davantals, espelmes, mitjons, clauers, coixins, ampolles de vi... Tot amb els noms o fotos dels nens. I després hi ha el regal més car i impersonal: la típica targeta regal per a un spa, un hotel o un restaurant. 

Que curiós que entre les opcions que s’estudien mai aparegui el suggeriment de regalar un llibre. ¿Per què ningú proposa comprar la novel·la ‘Historia de una mestra’, de Josefina Aldecoa? O l’assaig ‘Por qué la infancia’, de Francesco Tabucchi.

Notícies relacionades

Maternitat honesta: quan hi ha vida més enllà dels fills

Maternitat i criança: abracem el caos

«Mai agrairé prou haver portat els meus fills a una escola on estava prohibit fer regals a les profes. A més, les famílies vam pactar que els aniversaris infantils se celebrarien una vegada al mes, amb berenar al parc, de tots els que nens que feien anys aquell mes. I sense regal», comenta el meu company Ernest Alós, cap de secció de Participació d’EL PERIÓDICO. Què assenyats. Quina enveja.

Els professors i professores no mereixen un regal de final de curs. Mereixen el nostre aplaudiment diari. El nostre reconeixement, agraïment i respecte. Les mestres mereixen sous a l’altura de la seva professió, estabilitat laboral, contractes fixos i vacances pagades. Els docents mereixen l’atenció dels seus alumnes. Mereixen ganes d’aprendre i bon comportament. Mereixen silenci quan el demanen. Mereixen les rialles del pati. Mereixen el seu descans d’estiu. El que no mereixen és la guerra de mares al xat sobre si al juny comprem una caixa regal experiència o un bolígraf XL amb el nom de tots els alumnes.